Hilària

Hilària fou el nom donat originalment als dies de festa o celebració.

Segons Màxim Monjo, les hilàries eren publiques o privades i entre les segones s'incloïen els dies de naixement o enllaç matrimonial de les persones, mentre que entre les primeres hi havia els grans dies com el nomenament d'un nou emperador. En aquestes festes es feien alguns sacrificis i cap persona podia mostrar signes de tristor.

Els romans feien una festa de nom hilària el 25 de març, en honor de Cibeles la Mara dels déus, però Lampridi l'anomena Hilaria Matris Deum. Es celebrava el primer dia després de l'equinocci de hivern, just quan el dia era per primer més llarg que la nit i el hivern es donava per acabat. Valeri Màxim esmenta els jocs en honor de la Mare dels déus i diu que es feien jocs. Herodià diu que al temps de l'Imperi es feia una solemne processó en què l'estàtua de la deessa era transportada junt amb costosos objectes de plata i obres d'art, es feien jocs i es permetien algunes llicencies; també es portaven mascares i podien imitar altres persones fins i tot magistrats. De fet la hilària romana era el darrer dia del festival de Cibeles que començava el dia 22 de març, però aquesta festa no és mai esmentada als calendaris romans o als Fasti.