L'edat d'or
| L'Âge d'or | |
|---|---|
  | |
| Fitxer:Bunuel edad oro.png | |
| Fitxa | |
| Direcció | Luis Buñuel |
| Protagonistes | |
| Producció | Vicomte Charles de Noailles Marie-Laure Bischoffsheim |
| Dissenyador de producció | Sándor Trauner |
| Guió | Luis Buñuel Salvador Dalí [1] |
| Música | Luis Buñuel Georges van Parys Richard Wagner Felix Mendelssohn Bartholdy Wolfgang Amadeus Mozart Claude Debussy Ludwig van Beethoven Franz Schubert |
| Fotografia | Albert Duverger |
| Muntatge | Luis Buñuel |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1930 |
| Durada | 63 minuts |
| Idioma original | francès |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 1 milió de francs francesos |
| Descripció | |
| Gènere | avantguarda |
          | |
L'Âge d'or (L'edat d'or) és una pel·lícula francesa dirigida per Luis Buñuel Portolés, on Salvador Dalí i Domènech va col·laborar en el guió, estrenada el 1930.
Argument
És la història de la comunió total però efímera de dos amants que separen les convencions familiars i socials i les prohibicions sexuals i religioses. La pel·lícula és una successió d'episodis al·legòrics tenyits d'humor negre, començant per un documental sobre els escorpins i acabant amb una transposició de les « Cent-vint jornades de Sodoma » de Sade.
La pel·lícula no té, plàsticament, la mateixa ambició que « Un chien andalou ». Tanmateix, la violència de les paraules contra el patriotisme, l'humanitarisme i, sobretot anticristiana (principal objecte de la majoria dels talls exigits per la censura[2]), el to pessimista i líric, fan de « L'Âge d'or », "potser l'única pel·lícula intencionadament surrealista" (José Pierre).
Repartiment
- Gaston Modot: l'home
- Lya Lys: la dona
- Caridad De Laberdesque: la dona de cambra
- Germaine Noizet: la marquesa
- Lionel Salem: el duc de Blangis
- Max Ernst el cap dels bandits
- Duchange: el director d'orquestra
- Josep Llorens Artigas: el governador
- Pierre Prévert: Peman, un bandit
- Paul Éluard: la veu
- Valentine Hugo
- Jacques Brunius
Al voltant de la pel·lícula
És sens dubte l'obra mestra del cinema surrealista. Es va projectar per primera vegada el 28 de novembre de 1930 a l'Studio 28.[3]El 3 de desembre, militants d'extrema dreta assalten el cinema, esquincen la pantalla i els quadres surrealistes penjats al hall. Prohibida la seva projecció pel prefecte Jean Chiappe, l'11 de desembre, la pel·lícula és embargada. No es tracta més que de la còpia de projecció amputada. El negatiu original ha estat amagat i ha estat conservat per Charles Vicomte de Noailles productor o més aviat mecenes de la pel·lícula.
El 1937, una còpia truncada circula sota el títol « Dans les eaux glacées du calcul égoïste ».[4]
. La prohibició de projecció no serà aixecada fins al 1981.
Cada any des de 1958, la Cinémathèque royale de Belgique i el Musée du cinéma de Bruxelles atorguen el Premi de l'Âge d'Or a l'autor d'una pel·lícula que "per l'originalitat, la singularitat del seu text i del seu guió, s'aparta deliberadament dels conformismes cinematogràfics" .
Freddy Buache: «Luis Buñuel ha llançat amb L'Âge d'or l'únic verdader crit, el més inimitable udol a favor de la llibertat humana de tota la història del cinema. Aquesta pel·lícula resplendeix d'un esclat incomparable al cel del setè art: és l'estrella sobre la qual tots els cineastes, independentment de les idees rebudes o dels bons sentiments rutinaris poden i sempre podran orientar la seva difícil navegació »[5]
Bibliografia
- La retallada completa de la pel·lícula ha estat publicada per "L'Avant-scène", Num. 27-28, 1963.
- Adam Biro & René Passeron, « Le Dictionnaire general du surréalisme i de ses environs », Office du livre & Presses Universitaires de France, Fribourg, Suïssa, 1982, pàgina 12.
- Jean-Paul Clébert « Dictionnaire du Surréalisme », Éditions du Seuil & A.T.P., Chamalières, 1996, pàgina 14
