Flavi Arrià

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) fou un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet d'Hieràpolis mercès el qual va esdevenir partidari de la filosofia estoica. Va publicar les cartes del seu mestre. Va treballar a Atenes. Els atenencs li deien “el jove Xenofont” perquè el seu estil d'escriure era similar a aquell. Entre altres treballs, va escriure una notable relació de l'expedició d'Alexandre el Gran. El 124 es va fer amic de l'emperador Adrià quan aquest era a Grècia i va rebre la porpra romana i va agafar el prenom Flavi. El 136 fou nomenat prefecte de Capadòcia que durant el seu govern va patir atacs dels alans o dels masagetes als que va derrotar en una decisiva batalla. Sota Antoní Pius fou promogut al consolat el 146 però el 147 es va retirar a la vida privada i el 150 vivia a Nicomèdia com a sacerdot de Demèter i Persèfone. Va morir a avançada edat.

Enllaços externs