Hessen-Kassel

Electorat de Hessen, amb els districtes de Smalkalda (orient) i de Schaumburg (nord), el 1866.

Hessen-Kassel va ser un antic estat independent en el que actualment és Alemanya. Després de ser part del Landgraviat de Hessen, va ser també en els seus orígens un landgraviat, i posteriorment un principat electoral dins el Sacre Imperi Romà Germànic. Quan l'Imperi es va extingir el 1806, l'Estat va ser plenament independent, si bé va mantenir el seu títol de Principat Electoral fins 1866, quan va ser annexat per Prússia. La seva capital va ser sempre la ciutat de Kassel.

Història

A la mort del landgravi Felip I de Hessen el 1568, el Landgraviat de Hessen es va dividir entre els seus quatre fills, a saber, Hessen-Kassel, Hessen-Marburg, Hessen-Rheinfels i Hessen-Darmstadt. Hessen-Kassel va ser l'herència del més gran dels fills, que a partir de llavors va ser conegut com Guillem IV de Hessen-Kassel.

Palau de Wilhelmshöhe, a Kassel.

Escut del Landgraviat d'Hessen-Kassel.

El landgraviat es va expandir el 1604, quan Hessen-Marburg va ser dividit entre Hessen-Kassel i Hessen-Darmstadt.

Hessen-Kassel va ser un dels principals Estats alemanys aliats de Suècia durant la Guerra dels Trenta Anys. El landgraviat era calvinista, i va recolzar de manera important la causa protestant, brindant ajuda militar a l'exèrcit suec, tot i que el seu territori va ser ocupat per tropes imperials durant la guerra.

En 1730, Hessen-Kassel i Suècia constituir una unió personal sota el govern de Frederic I de Suècia.

El landgraviat es va fer famós per les seves tropes mercenàries al servei d'altres països durant els segles XVII i XVIII. El landgravi Frederic II va prestar tropes a Gran Bretanya, que van servir en les colònies de Amèrica del Nord.

Durant la reorganització dels Estats alemanys el 1803 el landgraviat ser elevat a la categoria de principat, i el landgravi Guillem IX va ser conegut com Guillem I de Hessen-Kassel, príncep elector de Hessen. El territori va passar a cridar formalment Electorat de Hessen, però el nom d'Hessen-Kassel va continuar utilitzant-se de manera quotidiana.

En 1806 el principat va ser ocupat per l'exèrcit de Napoleó Bonaparte, a causa del suport que havia atorgat a Prússia durant les Guerres Napoleòniques. Guillem I va ser deposat i el territori es va integrar dins del Regne de Westfàlia, governat per Jeroni Bonaparte.

Després de la derrota de Napoleó el 1813 el principat va ser restituït en la seva totalitat i Guillem I va tornar al govern. Encara que el Sacre Imperi Romà Germànic va ser dissolt el 1806, Guillem va mantenir el títol de Príncep Elector, ja que aquest li donava certa superioritat sobre el seu cosí el Gran Duc d'Hessen-Darmstadt.

Frederic Guillem de Hessen-Kassel es va aliar amb l'Imperi Austríac en la Guerra Austroprussiana. Amb la derrota austríaca va acabar l'existència del principat, doncs Prússia es va annexar tot el seu territori el 1866.

En l'actualitat, el territori del que va ser Hessen-Kassel es troba integrat dins de l'estat alemany de Hessen.

Enllaços externs

• «Hessen-Kassel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• http://www.hoeckmann.de/germany/hesse-north.htm
• http://www.hoeckmann.de/germany/hesse-south.htm