Gran Ducat de Toscana
Plantilla:Estat desaparegut bis El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859. El Gran Ducat de Toscana s'assentà sobre el Ducat de Florència que alhora reemplaçà l'antiga República de Florència des de l'any 1532. Aquest ducat, dirigit per la família Medici des del seu inici, visqué successives ampliacions, l'any 1559 s'annexà la República de Siena i l'any 1847 el Ducat de Lucca. Assentà la seva capital sobre la ciutat de Florència. Govern dels MèdiciDes de l'any 1569 la família Mèdici governà el Gran Ducat, continuant així la saga familiar que havia governat l'extint Ducat de Florència. Aquesta família estigué en el poder fins que l'any 1737 l'últim representant de la Casa gran ducal, el gran duc Joan Gastó I de Toscana, morí sense descendència. Govern dels Habsburg-LorenaDes de principis de la dècada de 1730 diverses corts europees havien realitzats moviments diplomàtics al voltant de la causa successòria del Gran Ducat de Toscana. Sense cap mena de dubte el candidat més ben situat era l'infant Carles de Borbó, fill del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi. Carles havia heretat certs drets successoris sobre el tron florentí per la banda de la seva mare, la família Farnese, que estava emparentada amb la família gran ducal. L'any 1735, en el marc de la Guerra de Successió de Polònia, la diplomàcia espanyola i la diplomàcia austríaca acordaren un seguit punts en referència a la causa florentina. Per tal que l'encara poderosa Espanya acceptés la filla de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria, l'emperador cediria el Regne de les Dues Sicílies a l'infant Carles de Borbó a canvi del Ducat de Parma i de la renúncia dels drets sobre el tron del Gran Ducat de Toscana. Acceptat aquest acord, Espanya abandonaria qualsevol disputa en el marc de la Guerra de Successió austríaca. Desactivat el front espanyol, l'emperador Carles VI negocià directament amb França l'acceptació definitiva de la seva filla primogènita com a hereva de les seves possessions. L'espòs de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria, el duc Francesc de Lorena cediria el Ducat de Lorena al rei Estanilau I de Polònia, monarca polonès destronat el 1735 però sogre del rei Lluís XV de França, a canvi d'una generosa compensació econòmica i del Gran Ducat de Toscana. El Ducat de Lorena s'integraria a França a la mort d'Estanislau I, cosa que succeí el 1766. D'aquesta complicada manera i en el marc de la guerra de successió polonesa i en l'ascens de Maria Teresa I d'Àustria al tron austríac, la família dels Habsburg-Lorena aconseguiren el poder sobre el Gran Ducat de Toscana. Des de l'any 1737 i fins a l'any 1765 fou el propi emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic qui governà el Gran Ducat de forma directa des de Viena. A la mort d'aquest fou el seu fill, Leopold I de Toscana qui s'instal·là a Florència i impulsà importants reformes de caràcter il·lustrat sobre el govern i les finances florentines. Des del segle XVII la ciutat de Florència havia caigut, igual que altres ciutats italianes en altres temps riquíssimes, en una progressiva decadència. El gran duc Leopold s'encarregà de millorar el sistema impositiu, de permetre noves pràctiques comercials i d'impulsar una incipient industrialització del Gran Ducat que permeté cert auge econòmic. Així l'any 1786, el Gran Ducat de Toscana fou el primer estat del món sencer d'abolir la pena de mort. A la mort de l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic sense descedents, el seu germà, el fins llavors gran duc Leopold I de Toscana hagué d'abandonar Florència i instal·lar-se a Viena, deixant el gran ducat al seu fill, el gran duc Ferran III de Toscana qui ignaurguraria la família reial d'Àustria-Toscana que encara avui subsisteix. Guerres NapoleòniquesAmb l'entrada de les tropes napoleòniques a la península italiana l'any 1801, la família gran ducal fou desposseïda de la Toscana i a canvi l'emperador Napoleó Bonaparte els cedí el territori secularitzat de l'Electorat de Salzburg. El Gran Ducat de Toscana, amb més de 250 anys d'història, fou dissolt per la diplomàcia napoleònica i junt amb la República de Lucca serviren per crear el Regne d'Etrúria. Ara bé, l'efímera vida d'Etrúria que s'annexà a França l'any 1807 donà pas a la creació de tres districtes sobre els territoris florentins, el disticte d'Arno, del Mediterrani i d'Ombrone. RestauracióAmb la derrota militar de Napoleó Bonaparte l'any 1814 el Gran Ducat de Toscana fou retornat a la família dels Àustria-Toscana. A través d'un seguit de pactes signats entre l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, duquessa sobirana de Parma i la família dels Borbó-Parma, la Toscana acceptava que a la mort de l'arxiduquessa el Ducat de Parma i el Ducat de Piacenza retornessin als Borbó-Parma a canvi d'incorporar el petit Ducat de Lucca, fet que succeí el 1847. Malgrat que a l'any 1848 diverses insurreccions de caràcter republicà expulsessin els Àustria-Toscana de Florència, no fou fins a l'ocupació militar del Gran Ducat per part de tropes piemonteses, l'any 1859, que la família gran ducal hagué d'abandonar el territori florentí. Des de Viena, el gran duc Leopold II de Toscana abdicà en favor del seu fill, el gran duc Ferran IV de Toscana instal·lat a Roma sota l'ampara del papa Pius IX. Ferran IV es convertí en gran duc teòric d'un territori sobre el qual s'hi exercia una clara administració piemontesa i que malgrat les irades reclamacions de Ferran seguí en mans del Regne de Sardenya. Així, l'any 1860, al costat dels històrics Ducat de Parma i Ducat de Mòdena, la Toscana s'incorporà al Regne d'Itàlia. Des de l'any 1860 la Toscana s'erigí com una regió independent amb l'annexió dels territoris del Ducat de Massa i el Principat de Carrarra que des de 1829 pertanyien al Ducat de Mòdena. L'actual capital de la Toscana és la ciutat de Florència. Llista dels Grans Ducs de ToscanaDinastia dels Mèdici
Dinastia dels Àustria-Toscana
Relcamants del títol:
Referències |