Minoria eslovena d'Itàlia
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
La Minoria eslovena d'Itàlia (en italià: Minoranza Slovena en Italia, eslovè: Slovenska manjšina v Italiji), també conegut com els «eslovens en Italia» (en italià: Sloveni en Italia i en eslovè: Slovenci v Italiji) és el nom donat a ciutadans italians que pertanyen a l'autòctona minoria ètnica eslovena i lingüística que viuen en la regió autònoma italiana de Friül - Venècia Júlia. La gran majoria dels membres d'aquesta minoria eslovena viuen en les províncies de Trieste, Gorizia i Udine. Les estimacions de la seva quantitat varien considerablement; la majoria de les xifres parlen de 83.000 a 100.000 persones, el que representa entre el 5% i el 7.5% de la població total de la regió.[1]
La minoria eslovena a Itàlia gaudeix de protecció legal dels seus drets col·lectius, garantides per la Constitució italiana i la legislació específica, així com pels tractats internacionals -especialment el Memoràndum de Londres de 1954-, i els acords bilaterals estipulats inicialment entre Itàlia i Iugoslàvia, de forma especial el Tractat d'Osimo de 1975 i des de 1991 entre Itàlia i Eslovènia.
Des de 1945, els eslovens a Itàlia han gaudit d'una autonomia cultural, tenen una àmplia xarxa d'associacions culturals i cíviques, inclou també un sistema d'educació en llengua eslovena. El eslovè és cooficial a molts dels municipis amb presència de la minoria eslovena, i el bilingüisme visual s'aplica a la majoria dels assentaments no urbans amb presència tradicional eslovena. Tanmateix, l'aplicació d'aquests drets depèn sobre manera de les administracions locals; per tant, la situació varia considerablement d'una zona a una altra.
Prèsencia majoritaria
Els municipis amb presència significativa de la minoria eslovena autòctona són els següents.
- Duino-Aurisina (Devin-Nabrežina)
- Monrupino (Repentabor)
- Muggia (Milje)
- San Dorligo della Valle (Dolina)
- Sgonico (Zgonik)
- Trieste (Trst)
- Cormons (Krmin)
- Doberdò del Lago (doberdob)
- Dolegna del Collio (Dolenje)
- Gorizia (Gorica)
- Monfalcone (Tržič)
- Ronchi dei Legionari (Ronke)
- San Floriano del Collio (Števerjan)
- Savogna d'Isonzo (Sovodnje ob Soči)
- Attimis (Ahten)
- Cividale del Friuli (Čedad)
- Drenchia (Dreka)
- Grimacco (Grmek o Garmak)
- Lusevera ([Bardo o Brdo)
- Montenars (Gorjani)
- Nimis (Neme)
- Pontebba (Tablja)
- Prepotto (Praprotno)
- Pulfero (Podbonesec)
- Resia (Rezija)
- San Leonardo (Podutana o Šent Lienart)
- San Pietro al Natisone (Speter Slovenov o Špietar)
- Savogna (Sovodnje)
- Stregna (Srednje)
- Taipana (Tipana)
- Tarcento (Čenta)
- Tarvisio (Trbiž)
- Torreano (Tavorjana)
Referències
- ↑ Kavrečič, Petra «Italijanska narodna skupnost v Republiki Sloveniji in primerjava nekaterih aspektov pravne zaščite in pravic s slovensko manjšino v Italiji» (en eslovè). Univerza na Primorskem, Znanstveno-raziskovalno središče, Založba Annales, SLORI. Trst [Koper], 2008. cobiss 1496275.