Un dia. Mirall trencat
Un dia. Mirall trencat fou l'adaptació teatral de l'obra teatral Un dia i la novel·la Mirall trencat de la prestigiosa novel·lista Mercè Rodoreda i Gurguí que es representà entre el 5 de setembre fins al 19 d'octubre de 2008 al Teatre Borràs de Barcelona. La direcció de l'obra va anar a càrrec de Ricard Salvat i fou adaptat per Manel Molins i pel mateix Ricard; produït per El Coral de l'Olivera.
Repartiment
| Actor/Actriu | Personatge | Actor/Actriu | Personatge |
|---|---|---|---|
| Rosa Novell | Teresa Goday (edat avançada) | Alma Alonso | Pilar Segura / Maria |
| Enric Major | Amadeu Riera | Miquel Agell | Anselm/ Sebastian Sánchez/ Cambrer/ Milicià |
| Rosa Vila | Armanda | Manel Bartomeus | Feliu / Oncle de la Sofia |
| Anna Sahun | Teresa Goday (Jove) | Joan Carles Suau | Quim /Màrius/ Mosso /Xòfer/Cambrer/Milicià |
| Daniela Feixas | Sofia | Babeth Ripoll | Minyona/Esposa d'Amadeu Riera |
| Ivan Benet | Salvador Valldaura | David Segú | Mosso |
| Albert Alemany | Eladi Farriols | Carlos Aguilar | Milicià |
| Araceli Bruch | Eulàlia | Martí Malla — Martí Atanc | Ramon (nen) |
| Ester Bové | Bàrbara / Sílvia | Georgina Avellaneda — Sofia Jiménez | Maria nena |
| Teresa Sánchez | Miquela | Guillermo Greuheras — Christian Par Wolder | Jaume (nen) |
| Eugeni Roig | Jesús Masdeu / Ramon | Font: Fulletó de l'obra Un dia. Mirall Trencat (Teatre Borràs) | |
Crítica
Segons l'article d'opinió de l'escriptora i periodista Isabel-Clara Simó, Un dia. Mirall Trencat fou el millor homenatge possible a Mercè Rodoreda. A més a més, ressalta la feina de l'adaptador principal, Ricard Salvat, per la «bellesa i amenitat» aconseguida en l'adaptació de la complexa novel·la en què partia. Finalment, conclogué:
| « | Avui, encara emocionada, no em puc estar de dir, en veu alta, gràcies a tots els qui heu fet possible aquest miracle. I a llançar una pregunta: per què no al Teatre Nacional? | » |
| — Isabel-Clara Simó, Diari Avui[1]
| ||
Segons l'article d'opinió del crític Juan Carlos Olivares, considera que l'obra està formada per una barreja de virtuts i defectes. Opinà que aquella xarxa interior en què Rodoreda tanca als personatges i sobre ella mateixa, no va ser portat amb total encert a l'adaptació de Salvat, ja que aquell recurs psicològic no es veu amb claredat. A més a més, critica que fora molt escàs la intimitat escènica que requereix el recurs rodoredià en què dóna veu a la memòria fent coincidir en una mateix pla escènic el món del vius i dels morts.
| « | Però la deriva és imparable i el públic s'acomoda a un llarg espectacle digne en la forma i l'execució, però que li costa trobar la connexió poètica amb l'autora. Reconèixer l'esforç sense trobar l'emoció. | » |
| — Juan Carlos Olivares, Diari Avui[2] | ||
Segons el crític Joan-Anton Benach, l'obra és un tast de l'eloqüent «vigor creatiu» de Salvat que incorpora peculiars formes i llenguatges, com per exemple, moviments glaçats, coreografies breus, imatges projectades, entre d'altres. Ressalta també la bona feina Marta Carrasco en les la introducció de coreografies; també la fidelitat dels vestits d'època de Nina Pavlowsky; i per últim també l'ambient d'agilitat en els canvis d'escenari de Jon Berrondo. Al final sentencià amb el següent:
| « | Llàstima que l'espectacle mostri el seu punt dèbil en alguns poques interpretacions. No em refereixo als nens [...] Parlo de les encartonades figures de Salvador Valldaura i Eladi Farriols, entre altres. Enfront a elles, s'ha de destacar el gran paper que representa Rosa Novell i Anna Sahun; l'escena supèrbia del segon acte entre Novell i Enric Majó, magnífic, malgrat a la primera aparició, com a amant Amadeu Riera. | » |
| — [Traducció del castellà] Joan-Anton Benach, La Vanguardia[3] | ||
Referències
- ↑ Isabel-Clara Simó. «'Un dia. Mirall trencat'». Diari Avui. [Consulta: 18 octubre 2008].
- ↑ Juan Carlos Olivares. «Dignitat sense emoció». Diari Avui, 13-09-2008. [Consulta: 20 octubre 2008].
- ↑ Joan-Anton Benach. «Crónica rodorediana». La Vanguardia, 15-09-2008. [Consulta: 20 octubre 2008].