Musclos
El terme musclo (a la varietat valenciana coneguda com a clòtxina) és emprat per designar diverses famílies de mol·luscs bivalves, dins de la família científica Mytilidae, comunament de dues closques negres, de gran interès econòmic i gastronòmic. Com altres bivalves, són animals marins filtradors que viuen fixats al substrat. Respiren a través de brànquies.[1]
Hi ha musclos mascles i musclos femelles i la seva fecundació és externa. La femella pon entre 5 i 12 milions d'ous a l'aigua que l'envolta. Al cap de una o dues setmanes neixen les larves, que neden lliurement durant uns 20 dies fins que es fixen a les roques i comencen a fabricar les conquilles.
Viu en colònies enganxat a les roques gràcies a unes fibres dures anomenades bissus. Només viu en zones batudes per les onades o amb marea, de poca profunditat.[2]
Algun dels seus depredadors naturals són l'estrella de mar i alguns cargols marins.
Des de fa alguns anys s'ha detectat en alguns rius de la conca mediterrània la presència d'una espècie forana denominada musclo zebrat -dresissena polymorpha-, que està colonitzant els embassaments a gran velocitat.
Referències
- ↑ Mussels and Clams (Bivalvia) a Molluscs (anglès)
- ↑ «Plantes i animals de nostre entorn» (en català). [Consulta: 13 desembre 2014].