Reductio ad Hitlerum

Reductio ad Hitlerum, també argumentum ad Hitlerum o reductio/argumentum ad Nazium és un neollatinisme que significa "reducció a Hitler" (o "reducció als nazis") i és una fal·làcia moderna. És una varietat de la culpabilitat per associació. Va ser encunyada per l'acadèmic d'ètica Leo Strauss el 1950. A l'ús d'aquesta argumentació també se l'anomena jugar la carta Nazi.

Generalment la fal·làcia pren la forma següent:

Hitler (o els nazis) estaven a favor de X, per tant X és necessàriament dolent i/o indesitjable.

Tanmateix, una forma habitual és la inversió del predicat, de forma que:

Hitler (o els nazis) estaven en contra de Y, per tant Y és necessàriament bo i/o desitjable.

L'argument fa un ús retòric de la càrrega emocional que la comparació amb Hitler o els nazis porta associada, doncs en la majoria de cultures tot allò associat a Hitler o als nazis és directament condemnable. L'argument pot ser emprat com a tàctica per a desviar l'atenció en discussions, doncs una comparació d'aquest tipus porta a respostes irades i menys raonades. Una variant de la fal·làcia és la comparació dels arguments de l'oponent amb l'Holocaust. D'altres variants inclouen comparacions amb la Gestapo, amb les SS, de forma més general amb el feixisme o el totalitarisme, i encara més vagament amb el terrorisme.