Jaume Cardona Tur
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 febrer 1838  Eivissa (Balears) |
| Mort | 4 gener 1923 (84 anys) |
| Patriarca de les Índies Occidentals | |
| 9 desembre 1920 – 4 gener 1923 | |
| Bisbe titular | |
| 11 juliol 1892 – Diòcesi: arquebisbat de Sion | |
 Vicari castrense d'Espanya | |
| 11 juliol 1892 – Diòcesi: arquebisbat castrense d'Espanya | |
 Senador del Regne | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Espanya |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1892–), sacerdot catòlic (1862–), polític |
| Membre de | |
| Consagració | Angelo Di Pietro |
Jaume Cardona Tur (Eivissa, 26 de febrer de 1838 - Madrid, 4 de gener de 1923) fou un religiós eivissenc, bisbe castrense d'Espanya, senador i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Biografia
Va estudiar al Seminari d'Eivissa i es traslladà a Madrid, on fou ordenat prevere a la catedral de l'Almudena en 1862. Fou destinat com a coadjutor del rector de Santa Gertrudis de Fruitera, després fou rector a Palma fins que el 1865 fou destinat a la Vicaria Castrense de Madrid. Durant el Sexenni Democràtic va guanyar fama de qualitat oratòria i va fer nombrosos sermons a parròquies de Madrid. Quan es va produir la restauració borbònica es mostrà lleial a la monarquia i fou nomenat canonge d'Osca, capellà honorari de la Reial Capella i rector de la parròquia del Buen Suceso de Madrid.[1]
En 1892 fou ordenat Bisbe titular de Sió i Vicari Castrense d'Espanya, la qual cosa li conferia la dignitat de Pro-Capellà del Rei i primera autoritat de la Capella Reial.[2] Gaudí de l'amistat de la regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, va fer les exèquies fúnebres d'Alfons XII i donà la comunió al jove rei Alfons XIII d'Espanya.[3] El 3 de març de 1896 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[4] Entre altres distincions, va rebre les grans creus de l'Orde d'Isabel la Catòlica i de l'Orde de Carles III, la Medalla del Mèrit Militar i la Medalla del Mèrit Naval.[5]
Fou nomenat Senat d'Espanya senador per l'Arquebisbat de València el 1907-1908 i el 1910-1911. Quan en 1920 fou ordenat Patriarca de les Índies Occidentals fou nomenat senador per dret propi.[6] Des del seu càrrec va lluitar pel restabliment de la diòcesi d'Eivissa, cosa que no s'aconseguí fins a 1927, quatre anys després de la seva mort.[1] Quan va morir el 3 de gener de 1923 va rebre funerals militars segons el previst a les Reials Ordenances i fou enterrat a l'Església de Santa Isabel de Madrid.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Jaume Cardona y Tur, a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera
- ↑ El darrer bisbe eivissenc, Diario de Ibiza, 23 d'agost de 2009
- ↑ Personajes célebres de Ibiza
- ↑ Medalla 8 de la RACMYP
- ↑ Beatriz Comella. Josemaría Escrivá de Balaguer en el Real Patronato de Santa Isabel de Madrid (1931-1945). Madrid: Ediciones Rialp, 2010, p. 64.
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Entierro del Obispo de Sión, diari ABC, 6 de gener de 1923
| Precedit per: José Salamero Martínez |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 8 1896-1923 |
Succeït per: Rafael Altamira y Crevea |