Mercromina
Mercromina® és un tradicional antisèptic dermatològic utilitzat a Espanya des de 1935 per a la desinfecció de ferides superficials, cremades i rascades i molt popular pel seu característic color vermell. El seu principi actiu és la merbromina. S’adquireix sense recepta mèdica i s’aplica en forma de gotes directament sobre la pell.[1]
Composició
La Mercromina conté un 2% de merbromina, essent la resta del compost una mescla de povidona, lauriléter polioxietilènic i aigua purificada, usats com a excipients.
Propietats
Mercromina és un antisèptic no càustic i no tòxic, ha estat àmpliament utilitzat tant en petites ferides com en ferides quirúrgiques i està demostrada la seva seguretat d’ús. Aplicada sobre ferides, la merbromina es fixa principalment sobre les cèl·lules danyades i superficies epitelials, penetrant escassament en els teixits vius.[2]
Presenta activitat davant cocs gram positius, Mycobacterium chelonei, determinats bacils àcid-alcohol resistents, fongs i virus. Inhibeix bacils gram-negatius i gram-positius i Pseudomonas aeruginosa.[1]
Recomanat especialment per a l’antisèpsia del cordó umbilical[3] i el peu diabètic.[4]
Presentació
Avui dia Mercromina Film es comercialitza en els formats de 10, 30 y 250 ml.[5]
Aplicació
_on_a_hand.jpg?lang=ca)
Rentar la ferida amb aigua, aigua amb sabó, o a falta d'alguna de les anteriors, amb la mateixa Mercromina en abundant quantitat i posteriorment assecar. Amb el comptagotes recobrir la ferida i les seves vores. Deixar uns minuts per assegurar la seva fixació, treure l'excés amb gasa o cotó sense tocar la ferida. Es recomana aplicar 2-3 vegades per dia.[1]
Història
La Mercromina va ser introduïda a Espanya a mitjans dels anys 30 pel químic José Antonio Serrallach Julià, que va conèixer les bondats de la merbromina durant la seva estada com investigador a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (EUA). Es va fabricar i distribuir com a marca comercial a través de la companyia farmacèutica Lainco, amb seu a Rubí (Vallès Occidental).[6]
La major popularitat del producte va tenir lloc entre 1950 i 1980, època en la qual va adquirir una posició dominant en el mercat i va arribar a convertir-se en un element indispensable a la farmaciola de qualsevol llar espanyola. Els nens i nenes del país, que llavors jugaven als carrers, lluïen Mercromina orgullosos sobre les ferides dels seus genolls i colzes.
Mercromina i Mercromina Film
El medicament va ser registrat l'1 de maig de 1935 com un compost de Merbromina 2% i aigua purificada fins a 100 ml. No obstant això, el 1971 es va registrar Mercromina Film, que és la que es comercialitza actualment, i que inclou dos excipients més: la povidona (film hidròfil protector) i el laurilèter polioxietilènic, un tensioactiu que permet cobrir millor la zona a tractar.
Desús
Amb els anys es va demostrar que la mercromina es un antisèptic de baixa potencia, que es desactiva amb presencia de la sang i que pot provocar dermatitis de contacte.[7][8]
Amb la introducció d’altres antisèptics nous als hospitals, com la povidona iodada o la clorhexidina, la gent va començar a apostar per ells.[8]. S'ha comprovat que per inhibir el creixement bacterià, la povidona iodada es molt més efectiva in vivo que la mercromina, que retarda la cicatrització i impedeix l'adequada irrigació sanguínia dels teixits. La raó principal es que desinfecta millor, perquè mentre la mercromina es bacterioestàtica (impedeix que es multipliquen els bacteris), la povidona es bactericida (els mata).[7]
A més, el contingut de mercuri de la mercromina (tot hi que la seva baixa concentració fa que no presenti riscos per a la salut), també ha contribuït a disminuir la seva popularitat.[8]
Prohibició a d'altres paisos
Els compostos que tenen el principi actiu de la mercromina (la merbromina), es varen prohibir als Estats Units al 1998[9], a Portugal i Brasil al 2001 [10], a Alemanya al 2003[11], i a França al 2006.[12].
Cultura popular
La Mercromina va arribar a convertir-se en una icona de la classe mitjana espanyola, com la crema Nivea, el Filvit, el got de Nocilla, les pipes Churruca, les bales, les calcomanies o els mitjons blancs amb dues ratlles. Tant va ser així, que un dels noms populars amb què es coneix a la generació del baby boom, és la Generació de la Mercromina.
Generacions de reclutes espanyols i també d'excursionistes l'han fet servir per guarir les úlceres dels seus peus conseqüència de les marxes realitzades.
Causa de la seva popularitat, es va arribar a associar el producte a centenars de modes i trucs casolans com, per exemple, la idea estesa d'utilitzar Mercromina barrejada amb crema Nivea per avançar el bronzejat. O quan Disney va llançar La Sireneta el 1989, que les nenes van començar a tenyir els cabells de les seves nines Barbie amb Mercromina per tornar-les pèl-roges i convertir-les així en la famosa Ariel.
El 1993, amb la programació d'una selecció de curtmetratges per part de Canal +, es va començar a reconèixer una sèrie de directors de cinema encapçalats per Santiago Segura o Álex de la Iglesia com la Generació Mercromina.[13]
El 1995, després de la dissolució de Surfin' Bichos, tres dels seus components (Joaquín Pascual, Carlos Cuevas i José Manuel Mora) van crear el grup que van anomenar Mercromina, que durant deu anys va llançar 7 discos i un doble recopilatori, tots editats per Subterfuge Records.[14]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vademecum Mercromina Film Lainco», 03-06-2013.
- ↑ Gil Sánchez, J. C. «Estudio de absorción transdérmica de Merbromina– comparación con Povidona Yodada». Fieldpharma, 1997.
- ↑ Sellares Casas, E.; Yánez Juan A., López de Aguileta Ibísate A., Peix Sambola, M. A., Esteva Nuto, N., Doménech Terricabras, P. «Eficacia de una aplicación frente a tres de merbromina en el tiempo de caída del cordón». Acta Pediátrica Española, 60, 9, 2002.
- ↑ Gaitán Enriquez, J. «Merbromina como tratamiento de elección en úlceras de pie diabético». Clínica Rural, 497, 1997.
- ↑ «Mercromina Film», 03-06-2013.
- ↑ «Historia de Lainco», 03-06-2013.
- ↑ 7,0 7,1 «Agencia de noticies SINC». [Consulta: 29 setembre 2016].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «¿Qué fue de la mercromina?». elmundo.es, 25-09-2011 [Consulta: 3 juny 2013].
- ↑ «Quantitative and Qualitative Analysis of Mercury Compounds in the List». Federal Food, Drug, and Cosmetic Act (FD&C Act). U.S. Food and Drug Administration, 30-04-2009.
- ↑ pt:Mercurocromo
- ↑ de:Merbromin
- ↑ fr:Merbromine
- ↑ «Generación mercromina / Canal +». [Consulta: 3 juny 2013].
- ↑ «Mercromina». [Consulta: 3 juny 2013].