Vés al contingut

Usuari:Ibj ibj/Carnaval de Solsona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
< Usuari:Ibj ibj
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:04, 21 feb 2017 amb l'última edició de 81.47.161.55 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula esdevenimentIbj ibj/Carnaval de Solsona
La Draca del Carnaval

El Carnaval de Solsona és una festa popular que se celebra a Solsona, capital de la comarca del Solsonès, entre el Dijous gras i el Dimecres de cendra durant els dies de carnaval. Es tracta d'un dels carnestoltes més coneguts i emblemàtics dels Països Catalans i té el reconeixement de Festa d'interès turístic nacional (Fiesta de interés turístico nacional).

Tot i que a principis del segle XX el carnaval se celebrava a Solsona, l'actual estructura es deu a partir de l'any 1971 quan es torna a celebrar la festa per primera vegada després de la prohibició de la Dictadura franquista. El seu caràcter popular es manifesta a través de la seva organització a càrrec de l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona -desvinculada d'institucions i l'administració- i alguns dels trets o actes que el fan distintiu són l'ús de les bates que la gent vesteix durant aquells dies, les comparses, la família de gegants bojos, l'arribada del carnestoltes, la penjada del ruc o la lectura del sermó.

Història

Antecedents

A principis del segle XX se celebrava el carnaval a Solsona al voltant de dues colles entre les quals existia certa rivalitat a causa de diferències ideològiques -hi havia els de Cal Pixarada (d'esquerres) i els de l'Ateneu (de dretes)-. Aquests antics carnavals incorporaven actes que avui en dia encara es duen a terme com l'arribada del carnestoltes, el sermó, les contradanses, el repartiment de coca, aiguardent i figues el darrer dia de carnaval o la cremada del ninot el Dimecres de cendra. Al finalitzar la Guerra civil (1936-39) l'ocupació franquista de Catalunya va comportar la prohibició del carnaval a causa de l'ordre prohibitòria establerta pel règim del general Franco. Durant la Dictadura el carnaval a Solsona va quedar relegat en l'àmbit privat amb sopars i balls de disfresses fets en domicilis particulars.

Recuperació

Animats pels que havien celebrat el carnaval abans de la Guerra civil, un grup de jovent de Solsona aplegats sota el nom de La Joventut Solsonina van desafiar les autoritats franquistes i van recuperar la festa l'any 1971. Després de 35 anys sense haver-ho pogut fer, Solsona va tornar a rebre el rei carnestoltes. Van incorporar actes que ja s'havien realitzen abans de la guerra com ara el sermó, la cremada del ninot i als anys posterior en recuperaren d'altres com les contradanses o el repartiment de coca, aiguardent i figues. A banda de celebrar balls o concursos de disfresses, durant aquells primers anys també es van dedicar a parodiar la Solsona del moment amb comitives d'autoritats, l'elecció de la miss forastera de fora -sàtira de l'elecció de la miss turisme que l'Ajuntament feia entre les noies benestants que estiuejaven a Solsona- o la construcció d'alguns gegants encarregats de satiritzar el fet geganter solsoní.

La irrupció d'El Bufi

El 1974 és un any important pel carnaval: es crea El Bufi un pasdoble que s'ha convertit en el veritable himne de la festa. L'escultor Manel Casserras i els joves organitzadors del carnaval construeixen quatre gegants que són paròdies caricaturesques dels gegants de la Festa Major de Solsona i el músic Joan Roure va compondre El Bufi -una barreja carnavalesca de temes coneguts, alguns que no ho són tant i altres que no ho són gens- perquè aquests poguessin ballar. El pasdoble, dedicat als quatre portadors d'aquests gegants, va tenir des dels seus inicis tal acceptació popular que s'ha convertit en la cançó per excel·lència de la festa.

Al llarg de la dècada dels 70 el Carnaval es consolida: es continuen recuperant actes (la Música Sorda, el Ball de la Patacada), es construeixen carrosses i es fa la revista humorística a l'estil dels espectacles de varietats, entre d'altres. També apareixen un dels elements que contribuiran a fer la celebració més singular: els organitzadors comencen a vestir unes bates o bruses a l'estil de les que duien els antics tractants de bestiar. Ràpidament el costum de dur-les s'estén entre tots els participants del Carnaval. És tal la repercussió del Carnaval en només tants pocs anys que el 1978 el Ministeri d'Informació i Turisme d'Espanya el reconeix com a Festa d'interés turístic nacional.

El Gegant Boig i la seva família

L'organització i el constructor de gegants Manel Casserras plantegen la construcció del Gegant Boig: l'antítesi del gegant alt, esvelt, elegant i solemne. El 1978 va aparèixer per carnaval com un gegant caricaturesc, baix, panxut, geperut, calb, amb mala cara i amb la particularitat de durs els braços articulats de tal manera que al ballar reparteix garrotades a la gent del voltant. El seu èxit l'ha convertit en una de les principals icones de la festa. Durant els anys posteriors s'incorporaran noves figures a la família amb les mateixes característiques: la Geganta Boja, el Mocós, la Geganteta Boja, el Tòfol-Nano els rostres dels quals recorden a les cares d'alguns solsonins. Altres construccions es realitzaran per parodiar el bestiari popular de la Festa Major solsonina: la Draca, el Xut, el Comte de l'Assaltu. Tot aquest conjunt és conegut popularment com els gegants bojos i són un referent dins el panorama geganter català.

El carnaval dels mata-rucs

Una llegenda popular atribueix el malnom de mata-rucs als solsonins. Diu la història que per treure les herbes que havien sortit a dalt de tot del campanar la gent de Solsona va penjar un ruc pel coll per tal d'enfilar-lo amunt i se les mengés. Òbviament, la bèstia va morir ofegada. L'any 1985, els organitzadors van penjar un ruc fet de cartró a la Torres de les Hores en al·lusió a aquesta llegenda. El ruc, connectat a través d'una mànega, treia aigua com si estigués pixant i mullava als qui passaven per sota seguint la moda dels últims d'anys de muntar tot tipus d'invents que ruixaven aigua als qui passaven pel carrer. La penjada del ruc es va continuar fent i l'èxit de la lidea li va fer donar entitat dins la festa. Cada any es nomena una personalitat coneguda mata-ruc d'honor i se'l convida a penjar l'animal.

Als solsonins una llegenda popular els atribueix el malnom de mata-rucs atès que per treure unes herbes que havien sortit a dalt de tot del campanar van penjar un ruc pel coll per tal d’enfilar-lo amunt i quan aquest era a dalt, òbviament, ja era mort. El 1985 els organitzadors van decidir penjar un ruc, fet de cartró tot i tenir gran semblança a un de real, a la Torre de les Hores. Aquest ruc pixava –aigua– als qui passaven per sota atès que els darrers anys s’havia posat de moda el muntatge de tot tipus d’atraccions que ruixaven aigua als qui passaven pel carrer.

Aquest fet va tenir continuïtat i l’any següent es va tornar a penjar acompanyat aquesta vegada d’un acte propi: la Penjada del Ruc. Amb el temps aquest acte s’ha anat bastint amb la incorporació anual d’una o varies personalitats conegudes a les quals se’ls nomena mata-ruc d’honor i són convidades a penjar l’ase. Aquest acte no ha estat exempt de polèmica, doncs el 1986, gràcies a imatges emeses en informatius, el van prendre per un veritable ruc i lectors de diaris com La Vanguardia o El Periódico van denunciar-ho a través de cartes.

També és a la dècada dels 80 que apareixen les primeres comparses. La primera a crear-se és la comparsa del Gegant Boig, el 1983, creada per un grup de gent que es reunien en un mateix bar, i que descontents amb els actes organitzats per l’Associació de Festes del Carnaval va decidir organitzar-se per tal de col·laborar amb la festa amb el muntatge d’actes i esdeveniments. En van seguir d’altres com els Bufons, els Buturuts, els Oriols, la del Mocós o els Mata-rucs i fins a l’actualitat moltes han estat les comparses que s’han creat i que es continuen creant.

És al final dels 80 quan l’esquema que pren el tronc central de la festa és el mateix que avui és manté, si bé sempre s’hi han anat afegint algunes variacions i canvis. El Carnaval de Solsona viu un moment en que la festa s’expandeix i el seu reconeixement en l’àmbit català fa que la ciutat aculli un gran nombre de gent durant els dies de festa. 

Finals dels 70 i anys 80

L'any 1978 aquesta festa fou declarada Festa d'interès turístic nacional.

Dels 90 fins a l'actualitat

El Carnaval de Solsona continua ben viu i arrelat a les terres solsonines; és una de les principals festes de la població i de tota la comarca del Solsonès, i atrau cada any milers de visitants d'arreu de les terres catalanes.

Principals actes

El Carnaval solsoní està conformat per més de 50 actes repartits en 10 o 11 dies: actes de carrer, concerts i balls, actes per a la canalla, etc.

Dijous gras, música sorda i ball mut

Com en molts Carnavals del país, el de Solsona també comença la setmana principal de Carnaval amb el Dijous Gras o Dijous Llarder, que en aquesta població es caracteritza principalment per un sopar "gras" (a base de mongetes, derivats del porc, etc.) popular a la plaça Major, seguit d'un ball a la mateixa plaça.

Prèviament al sopar, però, es comença amb un recorregut pel nucli antic de Solsona, anomenat la Música Sorda, on els músics de l'orquestra i la gent del voltant es caracteritzen per desafinar constantment. Un cop arribats a la plaça Major es procedeix a realitzar el Ball Mut,[1] on es van ballant els trossos musicats i aquells en què l'orquestra es manté en silenci.

Baixada de boits

La baixada de boits consisteix a fer baixar els boits, que són vehicles construïts per les comparses amb la característica de tenir coixinets en lloc de rodes, al llarg del carrer Castell, travessar la plaça Major i acabar baixant el carrer Sant Miquel fins a parar al costat de la catedral.

Al llarg del recorregut, els boits es van trobant amb diversos obstacles com poden ser salts amb plataformes, algun balancí o bé un túnel, així com alguns elements penjats, com globus (amb farina o aigua a dins).

Les persones que realitzen la baixada se'ls anomena Pilots suïcides, i cada any se'ls dóna una peça de roba amb un dibuix i l'any, que l'acostumen a cosir a la bata de la comparsa.

Mercat de Carnaval

Arribada de S.M. Carnestoltes

Llistat de Carnestoltes de Solsona:

2016 - Jaume Subirà[2] 2015 - Josep M. Vilà, Pitu Molins[3]
2014 - Xavier Selva, el Barber Roig[4]
2013 - Joan Massana[5]
2012 - Xavier Ramellat[6]
2011 - Francesc Boix[7]
2010 - Victòria Rotxés, Vicky[8]

2009 - Francesc Ester, Guris[9]
2008 - Pere Jaray[10]
2007 - David Porredon, Porre[11]
2006 - Elis Colell[11]
2005 - Josep Caelles, Pau[11]
2004 - Ninot
2003 - Ninot Rei Bufó
2002 - Ninot d'època
2001 - Manolo
2000 - Ton Ramonet[11]

1999 -
1998 - Ninot dona
1997 -
1996 - Ramon Mir
1995 - Josep Alzina, Pep dels Oriols
1994 - Pere Torruella, Pere Màquines[11]
1993 - Solé
1992 - Foradada
1991 - Robert Ribalta[11]
1990 -

1989 - Joan Guilanyà, Joanet[11]

1988 -

1987 - Josep Vila, El Presi[11]

1986 -

1985 - Gabriel Vilaginés, El Pixarada[11]

1984 -

1983 -

1982 -

1981 - Pere Torra, Pere de l'Isard[11]

1980 - Montoya

Polèmica en el carnaval 2015

L'arribada del carnaval del 2015 va provocar diverses reaccions degut al fet que es parodiava un atac a forces militars espanyoles,[12][13][14][15] provocant que la Fiscalia de Lleida investigués el cas.[16] Gran part de la polèmica va venir generada per un fals cartell promotor, editat a posteriori de la festa, i suposadament editat per un regidor del Partit Popular de Catalunya, que en tot moment tant l'Associació de Festes com l'Ajuntament de Solsona van desmentir-ne l'oficialitat.[17]

Bramada i Mata-ruc d'Honor

Lloll Bertran i Celdoni Fonoll fent de mata-rucs al Carnaval de Solsona

Dos els esdeveniments més esperats al llarg del Carnaval el conformen la Bramada i el Nomenament del Mata-ruc d'Honor.

En referència al primer, cada any es dedica la bramada a una persona, grup de persones, esdeveniment, etc. que pel motiu que s'escaigui han dut a terme algun fet polèmic, moltes vegades en contra de la cultura catalana (alguns exemples recents són les que es van dedicar a la COPE, a José María Aznar, etc.) Al llarg dels anys, sols tres persones han realitzat la "bramada" a la plaça: el Pep dels Oriols fins a l'any 2000, el Mario Vilaginès del 2000 al 2012, conegut com a Mario de Cambrils, qui morí el dia 10 de febrer de 2014,[18] i des de l'any 2013, Marc Arnau i Borràs.[18][19]

El segon esdeveniment, consisteix a anomenar Mata-ruc d'Honor del Carnaval de Solsona a una persona o grup de persones que al llarg de l'any anterior o bé en els anys anteriors, han destacat dins el món català. A part de fer-los entrega d'un trofeu commemoratiu, se'ls guarneix amb una bata típica del carnaval solsoní i se'ls posa unes orelles de ruc, rèplica del que una estona després es penja a la Torre de les Hores.

Aquesta tradició arrencà l'any 1987, i des d'aleshores s'ha seguit realitzant de forma ininterrompuda. Alguns dels guardonats són:

La Penjada del Ruc

Rucs del Carnaval de Solsona.

Als solsonins i solsonines, els anomenen mata-rucs, ja que segons explica la llegenda:

« ...en un dels campanars de la ciutat hi creixien unes herbes, i els solsonins les volien netejar, i es va enviar un ruc a menjar-se-les. Però, es clar, al ser l'escala tan estreta, els encarregats varen decidir de fer pujar el pollí penjat... del coll, com no. Mentre la pobra bèstia agonitzava, no va poder aguantar més la bufeta i la va buidar sobre els presents. »

Els solsonins, fent ús del sentit de l'humor, van començar a realitzar la "Penjada del Ruc", lògicament, no amb una bèstia de carn i ossos, sinó amb un ruc de cartó pedra i peluix, amb un mecanisme per simular l'última micció de la pobra bèstia de la llegenda. I des d'aleshores, aquest acte, que es duu a terme el dissabte de Carnaval a la nit, s'ha convertit en l'emblema de la festa i un dels seus moments més impactants i emotius, i a la vegada fa que el Carnaval de Solsona sigui un dels més destacats de Catalunya.[25]

A Solsona, bona gent

El dissabte de Carnaval a la nit, el Ruc es penja sempre al so de la cançó A Solsona, bona gent, que la gent de la plaça canta mentre es va pujant el ruc fins dalt del campanar de la Torre de les Hores.

« A Solsona bona gent,
a Solsona, bona gent,
si no haguessin mort el ruc,
si no haguessin mort el ruc.
 
Fa molts anys a dalt del campanar,
aquí a Solsona, aquí a Solsona
fa molts anys a dalt del campanar
aquí a Solsona el vam penjar, el vam penjar!!!
 
Adéu-siau, ens en anem
i no sabem quan tornarem.
Som governats per quatre rucs mal educats, mal educats 		»

Polèmica

L'any 1986, i arran d'unes imatges emeses en alguns informatius, diverses persones varen prendre per un veritable ruc la pobra bèstia que els solsonins penjaven del campanar, i van denunciar "tan macabra festa" als apartats de cartes als lectors de diferents rotatius (20 de febrer a La Vanguardia;[26] 13 i 18 de març a El Periódico;[27][28] març de 1986 al Diari de Terrassa),[29] pretenent salvar l'ase de tan esgarrifós final, i la polèmica que van originar va ser tal que es va impulsar la festa cap a una de les seves etapes més productives, convertint la penjada en un dels actes estrella del Carnaval gràcies a aquesta propaganda.

Ball de l'escaldat

El diumenge de carnaval comença amb la tradicional Tronada, una o diverses traques enceses dins el nucli antic del poble, i seguidament es preparen les Sopes i s'amenitza l'esmorzar amb l'anomenat Ball de l'escaldat, un dels actes que conjuntament amb la Penjada del Ruc fan destacar el Carnaval de Solsona dins els carnavals catalans.[25]

Sermó

És un dels actes principals del Caranval de Solsona; consisteix en la lectura d'un sermó crític i irònic, on es repassa l'actualitat mundial i catalana, però principalment la comarcal i solsonina. Majoritàriament escrit en vers, es llegeix el diumenge de carnaval a la plaça Major davant d'un públic atent per escoltar la crítica i mofa de tot allò que ha passat en el darrer any.

Aquest és un dels actes amb més tradició; ja es duia a terme abans de la guerra civil,[30] i un dels fragments del Sermó de l'any 1935 és el següent:

« Salut, poble de Solsona!
que'l gran rei ja ha arribat
per portar-vos la gran nova
que el Carnaval ja'n entrat.

No per dur-vos grans caudals
sols tres dies de gran trasbals.

Hem vingut amb camions
carros, cotxes i avions,
submarins, barcos de vela
es dir, amb trasts de tota mena. 		»

Actualment cada diumenge el matí la gent es reuneix a la plaça Major per escoltar aquest sermó, anònim, que té un caràcter crític i anònim, i que realitza principalment els principals esdeveniments que s'han donat a Solsona i la comarca.

Contradanses

Les contradanses és un dels actes que té lloc el diumenge de carnaval a la tarda, i consisteixen en dos balls, les contradanses sèries i les boges, que parelles de balladors vestits d'època uns, i amb diferents disfresses els altres, van dansant a diferents carrers i places, a la vegada que es tiren confits o caramels.

Aquest acte és un dels més antics del carnaval solsoní, i aquestes danses volen representar una mofa dels balls de saló francesos del segle XVIII. Actualment només es ballen durant el diumenge a la tarda amb els dos formats, però durant les primeres dècades del segle XX tenien lloc diverses vegades durant la festa, i únicament les danses sèries.[31]

Carnaval infantil

Un dels dies més concorreguts de tot el carnaval de Solsona és el que es coneix com a Carnaval infantil, que consisteix en una reproducció concentrada en un dia de tots els actes del Carnaval del poble, dedicada al públic més petit. El dilluns de Carnaval a Solsona és el dia dels nens. Durant el matí es fa el que es va fer diumenge però amb uns gegantons amb mides i pes inferior per tal que els nens i nenes siguin els que puguin ser ells ui els facin ballar. És comensa el dia a quarts d'onze amb la baixada de les autoritats des de la plaça de l'ajuntament. a les 11.00 h arriben les carroses amb el S.M.Carnestoltes i la Miss Forastera de Fora amb l'animació del grup "Pepsicolen". En pujar a la plaça Major, amb l'acoompanyament de la banda de Solsona "Patinfanjàs", es llegeix el Sermó i és fan els ballets dels gegantons. En acabar els ballets es penja el ruc infantil. A la tarda hi ha un concurs de disfreses amb la col·laboració de "pepsicolen" a la sala polivalent. Més cap a la nit, a les 19.30 h hi ha un correfoc infantil des del portal del castell i en arribar a la plaça del ruc es fa la despenjada. Per acabar el dilluns de carnaval a les 22.00 h hi ha sopar de comparses i en finalitzar el sopar hi ha concerts. En anteriors edicions també s'havia dut a terme una baixada de boits infantil, tot i que des de fa uns anys ja no es realitza.

Figues, coca i vi blanc

Aquest és un dels actes més antics del Carnaval, ja que es té constància que ja es duia a terme en els Carnavals anteriors a la Guerra Civil.

Consisteix en un recorregut pel poble, metre es van repartint figues, coca i vi blanc, i en les diferents parades a les places del nucli antic, es balla i canta al so de la cançó que porta el mateix nom,[32] tot cantant la següent cançó:

« El darrer dia del carnestoltes,
fadrins i noies pels carrers van,
I la gent crida perquè els convidin
a aiguardent, figues, coca i vi blanc... 		»

Organització

Inicialment el Carnaval de Solsona, el van anar organitzant els joves del poble, dins un grup anomenat La Joventut Solsonina, inicialment conformat per Joan Subirà (Joan de la Rossa) al capdavant, amb el Jaume Porredón, el Pere Escolies, la Rosa Riu, el Robert Ribalta, el Carles Casafont, l'Imma Novelles, el Jordi Xandri, el Francesc Grau, la Carme Cambray, la Rosa Vilar i la Guillermina Dach, i també el Pere Camps i el Jordi Cases, aleshores menors d'edat.[33]

A partir de l'any 1977, es va crear l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona, entitat cultural sense ànim de lucre, encarregada de la preparació i execució de la festa (l'entitat es va registrar l'11 de febrer de 1983).[34] Aquesta entitat, composta per entre 10 i 25 membres actius (depèn de l'any), i amb uns set-cents socis i sòcies, és la propietària de tots els elements folklòrics així com de totes les carrosses, disfresses, material variat, etc. que s'utilitzen per a la preparació i execució del Carnaval.

Gegants, nans i altres construccions

Amb la recuperació del Carnaval a principis dels anys 70 del segle XX, el folklore geganter de Solsona tant característic dels dies de Festa Major i Corpus també es va veure satirtizat en la festa. A diferència del caràcter solemne i de la majestuositat dels gegants i altres improperis, tal com s'anomenen a Solsona, els elements folklòrics que van començar aparèixer per Carnaval es caracteritzaven per les seves formes caricaturesques i burlesques. Els primer gegants apareguts al Carnaval són construïts pels mateixos organitzadors de la festa sota la supervisió del mestre geganter Manel Casserras i Boix,[35] autor de la gran part de figures que integren el Carnaval.

La Vaca, avui desapareguda, va ser el primer gegant construït pel Carnaval el 1972. Tot i que els primers anys també havia aparegut alguna figura d'algun particular, d'aquesta primera etapa cal destacar els quatre gegants que parodiaven els de la Festa Major, els Ruquets, la Cuca o el Pop. El 1978, apareix el Gegant Boig, obra de Manel Casserras i avui convertit en una de les icones principals de la festa. La seva creació i la de la resta de la seva família als anys següents suposa un abans i després per la Festa i també pel món geganter en general. Altres figures popularment conegudes són el Xut, la Draca, el Tòfol Nano o el Comte de l'Assalto. Alguns personatges coneguts solsonins s'han vist burlats en forma de capgrós o gegant. És el cas de l'aleshores alcalde Ramon Llumà (1993), el regidor i que posteriorment va ser alcalde Xavier Jounou (1996) o el polític Albert Muntada (2005).

La relació de gegants de la festa és:

Infotaula gegantIbj ibj/Carnaval de Solsona
Any1980[36]
PoblacióSolsona
ConstructorManel Casserres i Boix
Alçada255
Pes35
PropietariAFCS
DetallsBall propi amb el Gegant Boig, la Geganta Boja i la Geganteta

El Mocós és un dels gegants que forma part del bestiari popular del Carnaval de Solsona, construït l'any 1980 pel mestre geganter Manel Casserres i Boix. El Mocós va ser el tercer dels Gegants Bojos que el mestre geganter va construir pel Carnaval de Solsona, després del Gegant Boig i la Geganta Boja, com una imatge paròdica i burlesca dels gegants de la Festa Major.[37] Posteriorment, i per completar la família de Gegants Bojos, va venir la Geganteta (1982).[38]

Aquest gegant va ser el protagonista del primer dels contes que es van editar sobre el Carnaval.[39] Durant l'edició de l'any 2005 del Carnaval, va tenir lloc la celebració del 25è aniversari de la construcció del gegant. Com ja s'havia fet per als aniversaris dels dos primers gegants bojos, una part important de la festa rondava al voltant d'aquest element: la portada del programa d'aquesta edició estava dedicada a aquesta peça,[40] i durant diversos actes realitzats durant la festa solsonina, el protagonista va ser aquest gegant.

Colla Gegantera del Carnaval de Solsona

La Colla Gegantera del Carnaval de Solsona neix l'estiu del 1999 quan un grup de joves portadors i amants d'aquesta tradició van decidir organitzar-se a causa de l'augment de les activitats i de l'èxit d'aquestes. D'aquesta manera s'impulsava una part important del folklore solsoní, ajudant a l'Associació de Festes del Carnaval durant la festa.

Publicacions

Vídeos

Anualment, l'Associació de Festes del Carnaval edita un vídeo (en diferents formats al llarg dels anys), amb les gravacions de l'any anterior. A més a més, a principis de 2014 es van anar recuperant els pel·lícules dels primers anys (des del 1972 al 1986), recuperades gràcies al treball de digitalització dut a terme en col·laboració entre l'Associació, l'Arxiu Comarcal del Solsonès i el Consell Comarcal.[41]

Llibres

  • Vilaseca, Noemí; Trilla i Reig, Marc. El Carnaval de Solsona. L'història d'un desafiament genuí. Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, 25 febrer 2011. D. legal B-7218-2011. ISBN 978-84-614-6965-9. [42][43][44][45]

Contes

  • Canals Botines, Mireia; Miravete Duplas, Susanna. "L'aventura del Mocós". Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, desembre 2009. ISBN 978-84-613-6953-9. [46]
  • Canals Botines, Mireia; Miravete Duplas, Susanna. "L'aventura de la pipa d'en Pep". Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, desembre 2010. ISBN 978-84-614-5292-7. [47]

Musicals

  • CD de músiques del Carnaval de Solsona; 2010[48]

Referències

  1. ↑ «Ball Mut interpretat per la Cobla Principal de la Bisbal».
  2. ↑ 2,0 2,1 Ramon Estany. «Jaume Subirà, Carnestoltes de Solsona 2016». Nació Digital - Nació Solsona, 07-02-2016. [Consulta: 28 desembre 2016].
  3. ↑ Ramon Estany. «Pep Vilà, Carnestoltes 2015: «M'ho havien explicat, però ho has de viure, és impressionant!!»». Nació Digital - Nació Solsona, 18-02-2015.
  4. ↑ 4,0 4,1 Ramon Estany. «Xavier Selva, Carnestoltes de Solsona». Nació Digital, 01-03-2014.
  5. ↑ «Joan Massana, Carnestoltes 2013». NacióSolsona.cat, 10-02-2013. [Consulta: 12 gener 2016].
  6. ↑ Ramon Estany. «Xavi Ramellat, Carnestoltes del 2012». Nació Digital, 19-02-2012. [Consulta: 9 febrer 2015].
  7. ↑ «Francesc Boix, carnestoltes de Solsona 2011». Celsona [Solsona], 713, 3-2011, pàg. 19.
  8. ↑ «Solsona s'acomiada del Carnaval amb el funeral del rei Carnestoltes». Regió 7, 19-02-2010. [Consulta: 12 gener 2016].
  9. ↑ «Solsona viu amb intensitat la rebuda del Carnestoltes en una altra jornada reeixida». Regió 7, 22-02-2009. [Consulta: 12 gener 2016].
  10. ↑ «Entrevista a Pere Jaray, Carnestoltes del Carnaval de Solsona 2008». Celsona Informació, 08-01-2002. [Consulta: 12 gener 2016].
  11. ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 «L’Associació de Festes del Carnaval de Solsona celebra el seu 30è aniversari». NacióSolsona.cat, 30-07-2013. [Consulta: 12 gener 2016].
  12. ↑ «Indignació pels atacs a Espanya, l'exèrcit i la bandera al Carnaval de Solsona». Nació Digital - Nació Solsona, 21-02-2015.
  13. ↑ «Comentarios independentistas en la retransmisión del carnaval de Solsona». La Vanguardia, 23-02-2015.
  14. ↑ «El carnaval de Solsona ataca al Ejército». El Mundo, 21-02-2015.
  15. ↑ «Societat Civil Catalana, consternada per la mofa contra l'exèrcit espanyol al carnaval de Solsona». Vilaweb, 23-02-2015.
  16. ↑ EuropaPress. «Fiscalia de Lleida investigarà si en el Carnaval de Solsona hi va haver incitació a l'odi». Nació Digital - Nació Solsona, 23-02-2015.
  17. ↑ «Solsona veu desproporcionada la polèmica pel Carnaval». TV3, 25-02-2015. [Consulta: 25 febrer 2015].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Ha mort Mario Vilaginés, el bramador oficial del Carnaval de Solsona». Nació Digital (Nació Solsona), 11-02-2014 [Consulta: 11 febrer 2014].
  19. ↑ «El Carnaval perd Mario Vilaginés, el popular ´bramador´ de la festa». Regió 7, 14-02-2014 [Consulta: 24 febrer 2014].
  20. ↑ Ramon Estany. «El periodista Xavier Graset és nomenat Mata-ruc d'honor». Nació Digital - Nació Solsona, 15-02-2015.
  21. ↑ Ramon Estany. «El pilot de motos Marc Coma, Matarruc d'Honor de Solsona». Nació Digital, 09-02-2013.
  22. ↑ Ramon Estany. «No m'esperava una cosa tant ben organitzada, amb una joventut molt integrada». Nació Digital, 23-02-2012. [Consulta: 24 febrer 2012].
  23. ↑ Ricard Monsó. «El Carnaval garanteix la continuïtat del mercat». Regió7. [Consulta: 24 febrer 2012].
  24. ↑ Dolors Pujols. «El Carnaval solsoní descarrega en els casos de corrupció la bramada crítica». Regió7. [Consulta: 24 febrer 2012].
  25. ↑ 25,0 25,1 «17 agost 2011». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  26. ↑ «La Penjada del Ruc a La Vanguardia».
  27. ↑ «La Penjada del Ruc a El Periódico».
  28. ↑ «La Penjada del Ruc a El Periódico».
  29. ↑ «La Penjada del Ruc al Diari de Terrassa».
  30. ↑ «Sermó 1935».
  31. ↑ Vilaseca, Noemí; Trilla i Reig, Marc. El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí. Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, 25 febrer 2011, p. 21. D. legal B-7218-2011. ISBN 978-84-614-6965-9. 
  32. ↑ «Cançó "Figues, coca i vi blanc"».
  33. ↑ Vilaseca, Noemí; Trilla i Reig, Marc. El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí. Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, 25 febrer 2011, p. 36. D. legal B-7218-2011. ISBN 978-84-614-6965-9. 
  34. ↑ «Gencat. Departament de Justícia».
  35. ↑ Muntada, Albert; Montraveta, A. Manel Casserras: obra de gegants. Manresa: Edicions Intercomarcals, 1997. ISBN 84-88545-15-0. 
  36. ↑ «Carnaval de Solsona - El Mocós». Associació de Festes del Carnaval de Solsona. [Consulta: 29 agost 2011].
  37. ↑ Vilaseca, Noemí; Trilla i Reig, Marc. El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí. Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, 25 febrer 2011, p. 90. D. legal B-7218-2011. ISBN 978-84-614-6965-9. 
  38. ↑ «Els Gegants Bojos». festes.org. [Consulta: 28 agost 2011].
  39. ↑ «Un Carnaval de conte per als més menuts». Regió7, 06-01-2011. [Consulta: 14 desembre 2011].
  40. ↑ Associació de Festes del Carnaval de Solsona Programa Carnaval de Solsona [Solsona], 2005 [Consulta: 14 desembre 2011].
  41. ↑ «El Consell, l’AFCS i l’Arxiu presenten les pel·lícules recuperades del Carnaval». Nació Digital - Nació Solsona [Solsona], 24-02-2014 [Consulta: 24 febrer 2014].
  42. ↑ «Base de Dades de llibres publicats a Espanya» (en castellà). Ministeri de Cultura.
  43. ↑ «El Carnaval de Solsona». festes.org.
  44. ↑ «El Carnaval de Solsona ja té llibre». Regió7, 04-03-2011.
  45. ↑ «Un llibre recull la història del Carnaval de Solsona, el primer a recuperar-se després del Franquisme». 3cat24.cat, 08-02-2011.
  46. ↑ «Base de Dades de llibres publicats a Espanya» (en castellà). Ministeri de Cultura.
  47. ↑ «Base de Dades de llibres publicats a Espanya» (en castellà). Ministeri de Cultura.
  48. ↑ «Carnaval de Solsona. La Música». festes.org.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ibj ibj/Carnaval de Solsona

{{BestiariSolsona}} {{ORDENA:Carnaval De Solsona}} [[Categoria:Carnaval de Solsona| ]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Ibj_ibj/Carnaval_de_Solsona&oldid=18163473»