Vés al contingut

Francisco Pérez de los Cobos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:12, 17 març 2017 amb l'última edició de 81.47.161.55 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaExcel·lentíssim Senyor Modifica el valor a Wikidata
Francisco Pérez de los Cobos
Biografia
Naixement1962
Múrcia
  President del Tribunal Constitucional d'Espanya
19 de juny de 2013 – 14 de març de 2017
MonarcaJoan Carles I
Felip VI
  Magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya
11 de gener de 2010 – 14 de març de 2017
Dades personals
NacionalitatEspanya
FormacióUniversitat de Bolonya - dret (–1989)
Universitat de València - dret (–1987)
Universitat de València - dret (–1984) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, jutge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid, catedràtic (2007–)
Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtic (1996–2007)
Universitat de les Illes Balears, degà, catedràtic (1994–1996) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular (2008–2011) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesAntonio Pérez de los Cobos Cuadrado Modifica el valor a Wikidata  i María Dolores Orihuel Modifica el valor a Wikidata
GermansDiego Pérez de los Cobos Orihuel Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Francisco Pérez dels Cobos Orihuel (Múrcia, 1962) és un jurista espanyol, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social.

Biografia

Nascut el 1962 a Múrcia, de petit es va traslladar a Iecla.[1] És doctor en Dret per les universitats de València i de Bolonya, i catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Complutense de Madrid (2007). Anteriorment, va ser catedràtic de la seva disciplina a la Universitat de les Illes Balears (1994) i l'Autònoma de Barcelona (1997) i com a professor de Dret Comunitari del treball a la Universitat de Milà (2004-2007).

El 2010 va ser nomenat magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya (TC)[2] i el 19 juny de 2013 va ser escollit per unanimitat, en una reunió del ple del tribunal de garanties, president del Tribunal Constitucional d'Espanya en substitució de Pascual Sala.[3]

Polèmiques

Després fer-se pública pel sumari del cas Bárcenas la seva militància en el Partit Popular, el ja president del Tribunal Constitucional d'Espanya va admetre aquest fet —que no havia revelat en la seva compareixença anterior al Senat— davant el Ple del Tribunal Constitucional, òrgan que va avalar la inexistència de cap incompatibilitat amb el càrrec d'acord amb la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. Davant el Ple va negar que hagués incorregut en una violació de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, tot i haver mantingut la seva militància en aquest partit un cop elegit magistrat del TC, ja que la referida llei prohibeix expressament mantenir només llocs d'alta direcció de partits polítics, no la seva militància. Així i tot, tres associacions de jutges van demanar la seva dimissió, a l'entendre que el seu accés al càrrec es va produir de manera il·legal i que suposa un desprestigi de la institució i de la judicatura.[4][5][6]

El març de 2014 el Parlament de Catalunya va demanar la recusació de Pérez de los Cobos per les diverses declaracions públiques sobre Catalunya.[7][8] El 2005 Pérez de los Cobos havia denunciat a Iecla el «menyspreu» dels catalans cap a la cultura espanyola com a part de les seves crítiques a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.[7] A més, a Parva memoria (2006) afirma que «els diners són el bàlsam racionalitzador de Catalunya» i que «No hi ha a Catalunya acte polític que es preï sense una o diverses manifestacions d'onanisme».[7]

Obra publicada

És autor de més d'un centenar de publicacions de la seva especialitat, destacant entre les seves línies d'investigació dos: l'anàlisi dels problemes laborals derivats de les transformacions productives i el Dret comunitari del Treball. A aquestes línies de recerca, precisament, obeeixen les seves principals monografies:

  • Nuevas tecnologías y relación de trabajo, (València, 1990).
  • El teletrabajo en España, (Madrid, 2001).
  • El Derecho social comunitario en el Tratado de la Unión Europea, (Madrid, 1994).
  • La aplicación de la Directiva 93/104 CEE al Personal Estatutario de la Seguridad Social (València, 2002).
  • Millora de la qualitat de les relacions laborals en l'àmbit de les empreses de treball temporal (Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003).

Ha dirigit obres de referència en la bibliografia laboral espanyola:

  • Libertad de empresa y relaciones laborales en España (Madrid, 2005).
  • Ley de Prevención de Riesgos Laborales. Comentada con jurisprudencia (Madrid, 2008).
  • Ley Orgánica de Libertad Sindical. Comentada con jurisprudencia (Madrid, 2010).

Referències

Enllaços externs