Llei de fugues
 |
Vegeu els tres passos a l'ajuda. Seguiu aquest enllaç per a crear-ne la plana de discussió; i aviseu l'usuari amb
{{subst:Esborrar3|Llei de fugues}}--~~~~Motiu: article no enciclopèdia que no arriba ni a esborrany |
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
És coneix com a llei de fugues la pràctica consistent en simular la fugida d'un detingut i abatre'l a trets amb aquesta excusa.
Va ser ideada el 1920 pel governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido.[1] Va ser molt usada a l'Estat Espanyol, especialment entre els anys 1920 i 1923, per a reprimir el moviment obrer i anarquista. El seu punt àlgid va ser en 1921.
Es considera que Gregori Daura Ràdua, militant de la CNT, mort el 5 de desembre de 1920, va ser la primera víctima de la llei de fugues.
Miguel Primo de Rivera, en una carta de 1920 a Eduardo Dato, aleshores president del govern espanyol, li deia:
| « | Comprenc que l'instint de defensa busqui mitjans extra legals... Una redada, un trasllat, un intent de fuga i uns tirs comencessin a remoure el problema. | » |
| — Miguel Primo de Rivera, 1920[2] | ||
Enllaços externs
- Llei de fugues a veuobrera.org.
Referències
- ↑ Memòria d'un segle, apartat "El naixement de la CNT".
- ↑ GAL: Las sorpresas del atajo, de Javier Tusell, publicat el 07/01/1995 al diari El País