Vés al contingut

Petjada de carboni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:25, 4 maig 2017 amb l'última edició de DaddyCell (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Símbol de la petjada de carboni 

La petjada de carboni es coneix com la totalitat de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) emesos per efecte directe o indirecte d'un individu, organització, esdeveniment o producte.[1][2] 

La petjada de carboni és la mesura de l'impacte que les nostres activitats tenen en el medi ambient, particularment en el canvi climàtic. Aquest impacte ambiental és mesurat duent a terme un inventari d'emissions de GEH o una anàlisi de cicle de vida segons la tipologia de petjada, seguint normatives internacionals reconegudes, com l'ISO 14064, PAS 2050[2] o GHG Protocol entre d'altres. 
La petjada de carboni es mesura en massa de CO₂ equivalent. Una vegada coneguda la grandària i la petjada, qualsevol organització com per exemple administracions públiques, empreses, associacions poden implementar una estratègia de reducció i/o compensació d'emissions, a través de diferents programes, públics o privats, i a qualsevol persona conèixer i modificar dels seus hàbits i estil de vida, partint de la quantitat d'emissions de CO2 generades.[3]

Estàndards utilitzats en el mesurament de la Petjada de carboni

Tot procés productiu implica emissions
Central de producció elèctrica a força de carbó (Datteln, Alemanya). Aquest tipus de central pot produir de l'ordre de 1000 gCO2/kWh.

Existeix el mite que encara no hi ha disponibles estàndards internacionals per mesurar o certificar la petjada de carboni, o que el mercat internacional no s'ha posat d'acord sobre quin estàndard exigir a les empreses. La veritat és que sí que existeixen estàndards internacionals, i hi ha nombroses organitzacions certificades amb aquests. Diferents estàndards es poden agrupar depenent si la certificació correspon a una organització o a un producte:

  • Petjada de carboni d'una organització. S'analitzen les emissions de GEH d'una organització al llarg d'un any o període determinat, generant-se un inventari d'aquestes. Els estàndards més utilitzats són: GHG Protocol i ISO 14064-1:2012
  • Petjada de carboni de productes o serveis. S'analitzen totes les emissions de GEH realitzades durant el Cicle de Vida del producte o servei analitzat. Els estàndards més utilitzats són: PAS 2050:2011, ISO/TS 14067:2013, amb el suport d'ISO 14040 i ISO 14044 per a l'elaboració de l'Anàlisi de Cicle de Vida.

Petjada de carboni d'organització

L'Inventari de Gasos amb Efecte d'Hivernacle d'una organització, també denominat Petjada de Carboni d'Organització, és un informe on s'indiquen les emissions de GEH de l'organització objecte d'estudi durant un període determinat, generalment un any natural. Aquest inventari es realitza seguint estàndards internacionals, principalment GHG Protocol[4] o la norma ISO 14064-1.[5] Aquests dos estàndards comptabilitzen les emissions de forma similar, diferenciant-se principalment a l'hora de detallar i desglossar l'informe final d'inventari. Per a les organitzacions es diferencien tres tipus d'emissions:

  • Emissions d'Abast 1 també denominades Emissions Directes. Són els gasos amb efecte d'hivernacle emesos de forma directa per l'organització, per exemple per l'ús de combustibles fòssils en maquinària o vehicles propietat de l'organització, per pèrdues de gasos refrigerants, o per reaccions químiques durant els processos productius de l'organització.
  • Emissions d'Abast 2 o Emissions Indirectes per Energia. Són els gasos amb efecte d'hivernacle emesos pel productor de l'energia requerida per l'organització. Depenen tant de la quantitat d'energia requerida per l'organització com del Mix energètic de la xarxa que proveeix a l'organització.
  • Emissions d'Abast 3 també denominades Altres Emissions Indirectes. Són les atribuïbles als productes i serveis adquirits per l'organització, que al seu torn hauran generat emissions prèviament per ser produïts. Són les més difícils de comptabilitzar a causa de la gran quantitat de productes i serveis utilitzats per les organitzacions i a la dificultat a conèixer els emissions d'aquests productes o serveis si no són aportades pel propi productor.


Els Inventaris d'Emissions de GEH han de contenir com a mínim les emissions d'Abast 1 i Abast 2, i poden ser verificades per una entitat de verificació acreditada.

Els Inventaris d'Emissions es referiran sempre a un "Any Base", indicant l'augment o reducció d'emissions de l'any de l'informe comparat amb l'Any Base. Si l'organització realitza un inventari per primera vegada, aquest serà el seu any base.

Vegeu també

Referències

  1. «Petjada de carboni de productes, serveis, organitzacions i esdeveniments». AENOR. [Consulta: 10 desembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Petjada de carboni: Quantificació d'un sol aspecte ambiental». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2015].
  3. «http://canviclimatic.gencat.cat/ca/redueix_emissions/guia_de_calcul_demissions_de_co2/». Oficina Catalana del Canvi Climàtic, 27-02-2015. [Consulta: 10 desembre 2015].
  4. Greenhouse Gas Protocol[1]
  5. Anuncio ISO sobre la norma ISO 14064: [2]

Enllaços externs