Szmikita
 Szmikita | |
|---|---|
 Szmikita de color blanc  | |
| Fórmula química | MnSO4·H2O |
| Epònim | ésser humà |
| Localitat tipus | Baia Sprie (Felsöbánya), Província de Maramureș, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.01 |
| Dana | 29.6.2.3 |
| Heys | 25.9.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,76Å; b = 7,66Å; c = 7,12Å; β = 115,85° |
| Color | blanc brut, rosa-vermell, vermell clar |
| Fractura | desagregable |
| Duresa | 1,5 |
| Lluïssor | terrosa |
| Densitat | 3,15 g/cm3 (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,562 nβ = 1,595 nγ = 1,632 |
| Birefringència | δ = 0,070 |
| Angle 2V | mesurat: 90°, calculat: 90° |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1877 |
| Símbol | Szm |
| Referències | [1] |
La szmikita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la kieserita. Rep el seu nom d'Ignaz Szmik, oficial de mines a la localitat de Felsöbanya, a Romania.
Característiques
La szmikita és un sulfat de fórmula química MnSO4·H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i acostuma a trobar-se en forma d'eflorescències. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la szmikita pertany a "07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mallardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la localitat de Baia Sprie (Felsöbánya), a la província de Maramureș, Romania. També ha estat descrita a Suïssa, Itàlia, França i Àustria, pel que fa al continent europeu, i al Japó, Austràlia i al Canadà de la resta del planeta.