Embalatge
Un embalatge o envàs és aquell recipient o embolcall que serveix per a agrupar i transportar productes i la disciplina o art del seu disseny. Altres funcions pròpies de l'empaquetatge són les de protegir el contingut, informar sobre les seves condicions d'utilització, requisits legals, composició, ingredients, etc. i promocionar el producte mitjançant grafismes. A la botiga, l'embalatge pot ajudar a vbhobbhknnendre la mercaderia mitjançant el seu disseny gràfic i estructural.[1]
L'empaquetatge explora multitud de qüestions relacionades amb el disseny dels envasos: des del seu paper dins de l'estratègia d'una marca, fins als materials usats en la seva fabricació. A més a més, analitza cada component gràfic estructural, disposició, i jerarquia de la informació, fotografies i acabats, tant de forma aïllada, com en la seva relació amb altres elements. Podríem dir, i de fet ho és, que és un terme comercial, i el seu significat va més enllà de la relació amb el producte i el seu envàs. Així mateix, mostra com els dissenyadors busquen noves solucions a les necessitats dels seus clients, prenent les tècniques de disseny del producte part fonamental en el procés.
Envàs
Es considera un envàs tot producte que s'utilitzi per contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, des de matèries primeres fins a articles acabats, en qualsevol fase de la cadena de fabricació, distribució i consum.
Dins d'aquest concepte s'inclou únicament els envasos de venda a primaris, els envasos col·lectius o secundaris i els envasos de transport o terciaris.
Les principals funcions de l'envàs són:
- Conservació i protecció: del contingut de les possibles agressions físiques, fisicoquímiques o biològiques de l'entorn. D'aquesta manera l'envàs assegura la qualitat del producte i ajuda a mantenir més temps les seves condicions higièniques i de qualitat.
- Contenció i agrupació: les característiques físiques del producte poden fer necessària la utilització d'un envàs per al seu conteniment o agrupació.
Amb el creixement del comerç i la industrialització de la producció i distribució han anat apareixent al llarg del temps noves necessitats que han de complir els envasos:
- Que permeti la seva identificació
- Que sigui adequat a les necessitats del consumidor en termes de mida, ergonomia, qualitat, etc.
- Que s'ajusti a les unitats de càrrega i distribució del producte.
- Que s'adapti a les línies de fabricació i envasat del producte, i en particular a les línies d'envasat automàtic.
- Que compleixi les legislacions vigents.
- Que el seu preu sigui adequat a l'oferta comercial que es vol fer del producte.
- Que sigui resistent a les manipulacions, transport i distribució comercial.
Història
L'art de l'envasat florí al segle XIX, quan les tecnologies van fer possible que els fabricants i grangers poguessin abastir les tendes amb productes envasats. Tanmateix, els venedors podien envasar aquells articles vinguts dels grangers i artesans en un format més atractiu per tal d'orientar les preferències de compra cap al mateix producte.
Tipus d'envasos i embalatges
Pel tipus de producte que transporten, poden ser:
- Embalatge primari. És l'empaquetatge que està en contacte directe amb el producte.
- Embalatge secundari. S'empra per a transportar embalatges primaris o productes dintre dels seus envasos.
- Embalatge terciari o reembalatge. Transporta diversos embalatges secundaris.
Altres models habituals són els següents:
- Caixa de fusta
- Caixa de plàstic
- Film plàstic
- Sac de paper
- Caixa de solapes
- Caixa evolupant o Wrap Around
- Caixa expositora
- Caixa amb tapa
- Caixa de tapa i fons
- Caixa de fons automàtic
- Caixa de fons semiautomàtic
- Caixa amb reixeta incorporada
- Caixa dispensadora de líquids
- Estoig
- Cistella
- Safata
- Plató agrícola
- Contenidor
- Palet
- Gàbia de fusta
Altres elements d'embalatge són:
- Cantonera
- Condicionador
- Format
- Separador
L'envàs en la publicitat corporativa
L'embalatge no només respon a campanyes del màrqueting (el fer més atractiu l'embolcall amb la fi de vendre més), sinó que té un paper fonamental alhora d'assegurar que la percepció que té el consumidor de la marca quedi reflectida a l'embolcall de l'envàs (els consumidors compren tant com per la marca com pel producte).
Empaquetatge i etiquetatge
Empaquetatge i etiquetatge constitueix l'embolcall o protecció que acompanya a un producte, però al mateix temps forma part de les seves característiques i compleix amb diferents objectius:
- Protecció: del producte des de la seva fabricació fins a la seva venda i emmagatzematge per part dels compradors, especialment important en productes fràgils o alimentosos.
- Comoditat: l'envàs ha de facilitar el fraccionament, la compra, el transport i l'emmagatzematge per part del comprador.
- Promoció: ja que un envàs bé dissenyat, de forma i colors atractius permet diferenciar-se dels competidors, ser millor identificat pels consumidors i millorar la venda.
- Comunicació: ja que en l'envàs i etiqueta el productor pot resumir les característiques i bondats del producte, la seva millor manera d'ocupació i conservació, els seus diferents usos (induint de vegades a usos alternatius que augmenten la demanda) i els beneficis que lliura el seu consum. Ha de comunicar als seus consumidors que reben un major valor pels seus diners.
- Millorament de la imatge corporativa. Els envasos i etiquetes atractius, que criden l'atenció dels consumidors i que es diferenciïn amb facilitat dels productes de la competència, contribueixen molt, i a baix cost, a formar la imatge d'una marca.
Per als envasos existeixen diferents estratègies:
- Envasos idèntics o amb característiques molt comunes per als productes d'una mateixa línia, facilitant l'associació i la promoció.
- Envasos amb un ús posterior, que permeten, una vegada consumit el producte, la seva utilització per a altres fins. Aquesta estratègia també la hi utilitza temporalment amb fins de promoció.
- Envasos múltiples, en els quals s'ofereixen diverses unitats, iguals o complementàries, amb un preu menor al de la suma de les compres individuals. També l'envàs múltiple s'empra per a presentar un assortiment per a regal, a un preu superior justificat per la presentació adequada a un regal. Casos típics són els productes de perfumeria.
En el disseny dels envasos han de tenir-se en compte els aspectes ecològics relacionats amb la seva construcció i posterior deixalla una vegada consumit el producte. És convenient indicar, quan això és efectiu, que l'envàs s'ha fabricat amb materials reciclats o que posteriorment l'envàs buit és possible de reciclar.
Codis de barres. Si vostè planeja arribar amb els seus productes a supermercats o grans botigues, els seus productes han de dur el codi de barres, sistema de codificació universal per a tots els productes i que imprès en el seu envàs o etiqueta permet ser llegit electrònicament per caixers i en cellers.
L'envàs com a residu
Marc legal
Els envasos i els seus residus estan subjectes a un marc legal per tal de reduir en la mesura possible el seu impacte ambiental.
Normativa a la Unió Europea
La Directiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de febrer de 2004, segons la qual es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d'envasos, estableix el marc normatiu que la legislació interna de cada estat membre de la Unió Europea ha de desenvolupar per reduir l'impacte ambiental dels envasos posats al mercat. Concretament, els objectius són els següents:
- Abans del 31 de desembre de 2008, es valorarà o incinerarà en instal·lacions d'incineració de residus amb valorització d'energia un mínim del 60% en pes dels residus d'envasos.
- Abans del 31 de desembre de 2008, es reciclarà entre un mínim del 55% i un màxim del 80% en pes dels residus d'envasos.
- Abans del 31 de desembre de 2008, s'assumiran els següents objectius mínims de reciclat dels materials continguts als residus d'envasos:
o 60% en pes del vidre. o 60% en pes del paper i cartró. o 50% en pes dels metalls. o 22,5% en pes dels plàstics, comptant exclusivament el material que es torni a transformar en plàstic. o 15% en pes de la fusta.
Normativa espanyola
La Directiva 94/62/CE[2] va ser transposada mitjançant la Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus d'envasos i, posteriorment, el Reial Decret 782/1998, de 30 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament per al desenvolupament i l'execució de la Llei d'envasos.
La Directiva 2004/12/CE[3] va ser transposada a l'ordenament jurídic espanyol pel Reial Decret 252/2006, de 3 de març, pel qual es revisen els objectius de reciclat i valorització establerts en la Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'Envasos i Residus d'Envasos, i pel qual es modifica el Reglament per a la seva execució, aprovat pel Reial Decret 782/1998, de 30 d'abril.
Programes de gestió a Catalunya
A Catalunya, els envasos, com la resta de residus, estan subjectes al Programa de gestió de residus municipals de Catalunya.
Resultats de recuperació
Els resultats de gestió de residus de 2007 al Principat mostren que la recuperació dels residus d'envasos ha estat la següent:[4]
- vidre (no només envasos): 70%
- paper i cartró (no només envasos): 50%
- envasos lleugers: 15%
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.142. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Directiva 94/62/CE del 20 de Diciembre (castellà)
PDF Diari Oficial de la Unió Europea 31/12/1994 Nº L 365/10
- ↑ DIRECTIVA 2004/12/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 11 de febrero de 2004 por la que se modifica la Directiva 94/62/CE relativa a los envases y residuos de envases Diari Oficial de la Unió Europea L 47/26 del 18.2.2004 PDF (castellà)
- ↑ «Ecologistes de Catalunya: "El model de gestió de residus està estancat: li cal un canvi i una empenta"». Ecologistes de Catalunya. [Consulta: 23 juliol 2008].
Enllaços externs
