Calcocita
 Calcocita | |
|---|---|
 Calcocita de la mina Mammoth, Districte Gunpowder, Queensland, Austràlia | |
| Fórmula química | Cu2S |
| Epònim | coure  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.01 |
| Dana | 2.4.7.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars a prismàtics; massiu, granular |
| Estructura cristal·lina | a = 15.246(4) Å, b = 11.884(2) Å, c = 13.494(3) Å; β = 116.35(1)°; Z = 96 |
| Grup puntual | monoclínic 2/m prismàtica |
| Color | gris plom, s'obscureix ràpidament, passa a verd o blau |
| Macles | comunes en {110} |
| Exfoliació | imperfecta en {110} |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Tenacitat | fràgil a sèctil |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica sobre fractura fresca |
| Color de la ratlla | gris fosca amb lluentor metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 5,5 a 5,8 |
| Densitat | 5,7 a 5,8 |
| Fusibilitat | 2 a 2,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cc |
| Referències | [1] |
La calcocita (del grec jalkos, 'coure'), també anomenada calcosina, és un mineral del grup calcocita-digenita de minerals, de la classe dels sulfurs.[2]
Característiques
La calcocita és un mineral fràgil de color gris plom negrós i d'una lluentor metàl·lica. És coneguda per ser un important mineral de coure, format per un màxim d'un 79,8% d'aquest metall.[3] El seu sistema cristal·lí és dimorf: ortoròmbic per sota de 103°C i hexagonal a temperatures superiors. Forma una sèrie de solució sòlida amb la yarrowita.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcocita pertany a "02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or", juntament amb els minerals següents: djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervelleïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
Apareix com a mineral secundari a prop de les zones d'oxidació dels jaciments de minerals sulfurs del coure, formada a partir d'aquests, en el que es diuen zones d'enriquiment supergènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirita, calcopirita, bornita, covellita o molibdenita.[5]
Grup calcocita-digenita
El grup calcocita-digenita està format per quatre espècies minerals:[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Calcocita | Cu2S |
| Digenita | Cu9S5 |
| Djurleïta | Cu31S16 |
| Roxbyita | Cu9S5 |
Referències
- ↑ «Chalcocite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Chalcocite-Digenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
- ↑ Universidad Nacional de Educación a Distancia, (castellà) [consulta:19-10-2014]
- ↑ «Chalcocite-Yarrowite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
- ↑ «Chalcocite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 7 març 2015].