Vés al contingut

Afta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:03, 9 des 2017 amb l'última edició de Popopot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula malaltiaAphte
Tipussímptoma, úlcera, malaltia bucal, lesions a la boca i úlcera Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
benzocaïna i corbadrina Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DA01.15 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K12.0
CIM-9528.2
Recursos externs
MedlinePlus000998
eMedicineent/700 derm/486
MeSHD019226 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0149745 Modifica el valor a Wikidata
Localització a l'extremitat de la llengua, eventualment després d'una mossegada de la llengua
...prop de l'úvula
...als llavis (mucosa queratinitzada) pot ser confós amb un herpès
...al fre o tel de la llengua
...a la geniva superior

Un afta (del grec antic ἄφθη / áphthê, de ἄπτω / áptô, cremar) és un úlcera superficial dolorosa de la mucosa bucal o d'un altre òrgan. De vegades és « bipolar » (oro-genital). En la mucosa bucal, es forma la major part del temps a l'interior dels llavis i de les galtes, la llengua, el paladar, les genives o la gola.


Els aftes apareixen tot sovint en un subjecte aparentment « sa », isoladament.

De vegades van precedits d'una sensació de coïssor, i es guareixen espontàniament.

Caracteritzats per una forma arrodonida o ovalada sobre un fons groc envoltat d'un halo vermell inflamatori, no indurats, poden ser de molt petita talla (aftes « miliars ») o gegants (aftes necròtics de Sutton).[1]

Quan els aftes bucauls no estan pas isolats i van sistemàticament acompanyats d'uns altres símptomes, poden evocar

Classificació

Els aftes que tornen periòdicament són dits « recidivants » ; són el símptoma d'una estomatitis aftosa recidivant.[citació necessària]

Les estomatitis aftoses o aftosis es classifiquen generalment segons tres formes :

  1. la forma menor (75-85 % dels casos) ;[2]
  2. la forma major (10-15 % dels casos) ;
  3. la forma herpètiforma (5-10 % dels casos) (no s'ha pas de confondre amb una lesió herpètica veritable, que pot ser posada en evidència pel diagnòstic diferencial). La confusió és tant més fàcil que aquesta forma d'afta afecta de vegades també una mucosa queratinitzada (ex. : gingivostomatitis herpètica primària). Les atacs són múltiples i recurrents ; les úlceres són petites i crateriformes.

Les formes menors i majors a voltes estan reunides sota el nom d'« afta vulgar », el més difós amb 80 % a 95 % de tots els casos d'estomatitis aftosa recurrent.[3][4] Cada afta dura de 10 a 14 dies i la crisi dura generalment 3 a 4 setmanes.

L'afta gegant : Més escàs (1/10è de les estomatitis aftoses), d'un diàmetre de 5 a 20 mm o fins i tot més, i en feble nombre (sovint un o dos alhora), se situa a la regió del paladar posterior o a la part davantera de la faringe. És més greu va, més dolorosa dura més molt de temps perquè és més profunda i associada a una necrosi dels teixits. Deixa sovint una cicatriu i una sobreinfecció és possible (bactèria o fòngica), difícil de tractar en cas d'immunodeficiència (VIH, Sida…).

Epidemiologia

Molts estudis épidemiològics han mostrat que els aftes afecten totes les poblacions (15 % a 30 % de les poblacions tocades en mitjana), però amb diferències de prevalences importants.[5]

Les dones són més tocades que els homes amb crisis més freqüents.

Els aftes afecten sobretot les persones de menys de 45 anys, amb un pic de freqüència per a la porció dels 16-25 anys.

Etiologia

Aquestes lesions són freqüents i d'etiologia desconeguda. S'ignora a dia d'avui si els aftes són el símptoma d'una sola o de diverses afeccions.[6] És probable que hi hi hagi factors genètics a l'origen almenys de certs aftes.[7]

Llur sobrevinguda pot estar lligada a factors nutricionals, psicològics (especialment  l'estrès, la fatiga acumulada) o higiènics (rentatge de les dents negligit, vaixella mal netejada...)[reéf. necessària]. El consum de tomata cuita, de nous, d'avellanes, d'ametlles, de formatge gruyère, d'emmental, de bananes, d'agres i fruits àcids (kiwi, pinya americana...), de xocolata, i de tots els aliments al·lèrgens n'afavoreix l'aparició[réf. [cal citació] La utilització perllongada d'antisèptics locals, com les pastilles per a la gola, o d'un dentifrici que conté laurilsulfate de sodi[8] pot també pot provocar en certes persones l'aparició d'aftes, probablement com a conseqüència d'un desequilibri de la flora bucal.

Evolució

La guarió és espontània en 8 a 10 dies en condicions d'higiene normal, tractats per antisèeptics locals. Si un afta no ha pas desaparegut dues setmanes després de la seva aparició o si uns altres han aparegut dementres, la consulta d'un metge és fortament aconsellada.

Existeix molts tractaments tradicionals, incloent-hi elss basats en el vinagre en bany de boca.[9]

Contextos d'aparicions

Lesions que se semblen a aftes es produeixen :[10]

  • a conseqüència de proliferacions de bacteris a la boca (exemple : dits bruts a la boca, etc.) podent causar angines ;
  • després d'haver ingerit certs components (el més sovint artificials) afegits als aliments : conservadors, etc.
  • en cas d'estrès ;
  • en cas de febre ;
  • en cas d'al·lèrgia a certs elements : nous, ametlles, formatge de pasta dura, etc.
  • a conseqüència de canvis hormonals ;
  • aliments calents ;
  • en cas de carència de vitamina B12 ;
  • en cas de carència en ferro ;
  • en cas de carència d'àcid fòlic ;
  • en cas de preses de certs medicaments contra l'angina ;
  • en cas de mossegada accidental de la llengua o de l'interior de la galta ;
  • en cas d'inflamació del sistema digestiu ;
  • en cas de certes infeccions virals : mononucleosi infeciosa, papil·lomavirus, VIH, varicel·la o zona ;
  • certes infeccions bactèries ;
  • certes micosis ;
  • certs càncers com el limfoma o la leucèmia ;
  • certs dèficits vitamíinics ;
  • a conseqüència de traumatismes locals en el contacte de la mucosa amb una pròtesi dental ;
  • la radioteràpia de l'extremitat cefàlic el feix de la qual passa per la cavitat bucal (mucositis ràdica) ;
  • a conseqüència de la presa de certs medicaments com els antiinflamatoris no esteroïdials (AINS), els antibiòtics, l'àcid benzoic (E210), un antivitamina K, el meprobamata...
  • les quimioteràpies (citotòxiques o citostàtiques) que emmenen mucositis (danys a les membranes mucoses).

La presència de diversos aftes bucals o genitals dita « aftosi ».

Notes i referències

  1. ↑ Aphte Encyclopédie Larousse
  2. ↑ (anglès) Rogers RS 3rd « Recurrent aphthous stomatitis: clinical characteristics and associated systemic disorders » Semin Cutan Med Surg. 1997;16:278-83.
  3. ↑ (anglès) Ship, JA. « Recurrent aphthous stomatitis. An update » Oral Surg Oral Med Oral Pathol Oral Radiol Endod. 1996 Feb;81(2):141-7. Synthèse
  4. ↑ (anglès) Sapp JP, Eversole LR, Wysocki, GP. Contemporary Oral and Maxillofacial Pathology. Mosby: St. Louis, 1997, p. 245
  5. ↑ (anglès) T. Axéll, V. Henricsson, « The occurrence of recurrent aphthous ulcers in an adult Swedish population » Acta Odontologica Scandinavia 1985;43(2):121-125.
  6. ↑ (anglès) Tilliss T.S.I., McDowell J.D. « Differential Diagnosis: Is It Herpes or Aphthous? » J Contemp Dent Pract. 2002;3(1):1-15
  7. ↑ (anglès) Ship I.I. « Epidemiologic aspects of recurrent aphthous ulcerations » Oral Surg Oral Med Oral Pathol. 1972;33:400-6
  8. ↑ (anglès) Herlofson B.B., Barkvoll P. « Sodium lauryl sulfate and recurrent aphthous ulcers. A preliminary study » Acta Odontol Scand. 1994 Oct;52(5):257-9
  9. ↑ Philippe Chavanne, 200 Remèdes au vinaigre
  10. ↑ Aphtes, www.passeportsante.net, Lire le dossier

Vegeu també

Articles connexos

Bibliografia

  • Marie-Cécile Manera i Roger Hall, athologies de la muqueuse buccale communément rencontrées ; Réalités cliniques ; Vol. 12 no 1, 2001 pp. 83-91 [en línia]  PDFPDF
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Afta&oldid=19293506»