Senaïta
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
 Senaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb(Mn,Y,U)(Fe,Zn)2(Ti,Fe,Cr,V)18(O,OH)38 |
| Epònim | Joaquim Cândido da Costa Sena |
| Localitat tipus | Datas, Minas Gerais, Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.06 |
| Dana | 8.5.1.4 |
| Heys | 7.11.32 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,42Å; c = 20,86Å; |
| Color | negre; verd oli a negre verdós en llum transmesa |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 6 a 6,5 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | negre-marronós |
| Densitat | 5,301 g/cm3 (mesurada); |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nε = 2,500 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1898 |
| Símbol | Sna |
| Referències | [1] |
La senaïta és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la crichtonita. Rep el nom en honor de Joaquim Candido da Costa Sena (1852-1919), professor de mineralogia a l'Escola de Mines d'Ouro Preto, al Brasil.
Característiques
La senaïta és un òxid de fórmula química Pb(Mn,Y,U)(Fe,Zn)2(Ti,Fe,Cr,V)18(O,OH)38. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la gramaccioliïta-(Y).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la senaïta pertany a "04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la localitat Brasilera de Datas, a l'estat de Minas Gerais. També ha estat descrita en altres indrets d'aquest país americà, així com als Estats Units, el Canadà, Itàlia, Grècia, França, Macedònia, Noruega, Suïssa, Àustria, Suècia, Aràbia Saudí, Mongòlia, la República Popular de la Xina i Rússia.
Referències
