Guerra Civil anglesa

Guerra civil anglesa o Revolució anglesa són els conflictes bèlics entre parlamentaristes i reialistes sostinguts entre els anys 1642 i 1651.

Antecedents

Situació política i social:

Abans de la Guerra civil, el Parlament anglès no era un òrgan permanent de la política sinó tan sols una assemblea temporal i consultiva. El rei podia ordenar la seva dissolució. El parlament estava composat per representants de la petita noblesa i tenia al seu càrrec recollir impostos i taxes per al rei. El monarca no tenia l’obligació de seguir les indicacions del parlament. En aquella època aproximadament una tercera part dels parlamentaris pertanyien a la facció religiosa anomenada puritanisme que va jugar un paper primordial en el desenvolupament dels fets. El Rei Carles I d'Anglaterra ,fill de Jaume I d’Anglaterra, aspirava a reunir totes les illes britàniques dins d’un sol regne ja que en aquella època Irlanda i Escòcia formaven estructures polítiques separades encara que sota el mateix monarca. Carles I creia en el “dret diví dels reis” i considerava qualsevol objecció a les seves pretensions com un insult personal. El seu matrimoni amb la princesa catòlica francesa "Henrietta Maria" va irritar i fer desconfiar els parlamentaris protestants els quals sospitaven d’una reintroducció del catolicisme al regne. El rei tenia la intenció de participar en les guerres europees com si es tractessin de croades i va posar al cap de l’exèrcit al seu favorit George Villiers duc de Buckhingham que va ser totalment derrotat a França. El parlament, el 1626 va destituir al Duc de Buckhingham i el rei enfurismat pel que va considerar una insolència, va dissoldre el parlament. Un nou Parlament va ser reunit el 1628. en ell el rei es veu obligat a concedir la Carta Magna amb una sèrie de drets molt importants:

• La fi de les detencions arbitràries • El consentiment del Parlament per a tots els impostos • La prohibició d’allotjaments militars en cases privades. • La prohibició de la llei marcial en temps de pau.

Durant una dècada Carles I regna sense parlament,en el que es coneix com la tirania dels 11 anys. S’enfrontà contra els escocesos pel motiu de la unificació religiosa però va perdre i va haver de signar la pau de Berwick i acceptar la no interferència en assumptes religiosos.

Carles I, sense diners i desitjant acabar amb la rebelió escocesa convoca un nou parlament el 1640 que va ser dissolt poc després i s’anomena "Parlament Curt" en oposició al Parlament posterior més llarg "Long Parliament". El rei torna a atacar i torna a perdre contra els escocesos. El nou parlament ("Long Parliament")convocat el novembre de 1640 ja estableix més poders per a la cambra entre ells la impossibilitat de dissolució pel Rei i el control d'aquesta sobre els ministres. Mentrestant Irlanda és administrada durant 8 anys pel comte de Strafford el qual serà arrestat pels parlamentaris i executat contra la voluntat del rei el 1641. Com a reacció els catòlics irlandesos s'alcen en armes tement la tornada d’un poder protestant.

Desenvolupament de la guerra

La primera part que abasta de 1642 a 1645 i la segona de 1648 a 1649 es va mantenir entre els partidaris de Carles I i els del "Long Parliament" . La tercera part de la guerra entre 1649 i 1651 va ser entre partidaris de Carles II d'Anglaterra i els del "Rump Parliament". El final de la guerra va arribar amb la victòria dels parlamentaristes en la batalla de Worcester el 3 de setembre de 1651.

Al principi es va alçar en armes el "Long Parliament" i el rei fugí de Londres i va organitzar un exèrcit. En un primer moment la major part del país era neutral i l’exèrcit de cadascun dels bàndols només el composaven 15.000 homes però amb el decurs dels anys la guerra va involucrar tothom. Els parlamentaristes disposaven de major arsenal que els reialistes i els primers obtingueren grans victòries militars. El 1643 el parlamentarista Oliver Cromwell va destacar com a polític i com a militar tot utilitzant noves tàctiques molt efectives. Va formar una tropa amb molt èxit: els "Ironsides". El rei Carles I va ser empresonat i el "Rump Parliament" va organitzar un judici que va acabar amb l'execució del monarca per decapitació el 30 de gener de 1649. En el front irlandès Cromwell va destruir el 1653 les forces reialistes i va provocar la mort o l’exili d’un 30% de la població. A Escòcia el 1650 Cronwell posà setge a Edinburg i finalment guanyà la guerra contra Escòcia. A Anglaterra Cromwell va combatre els darrers partidaris reialistes i definitivament va vèncer al Rei Carles II el 1651 i aquest va haver de fugir a França.

Conseqüències

Al voltant del 10% de la població va morir durant els conflictes, però més per malalties i la fam que directament per els combats.

Anglaterra va passar a ser fins la restauració monàrquica de 1661 una de les poques repúbliques en el seu temps. La manca de la possibilitat de control democràtic va fer que aquesta república fos en realitat una dictadura sota Cromwell.

A partir d’aquell moment,al Regne Unit, es consolida la monarquia parlamentària com a sistema polític fins l’actualitat. El rei deixarà paulatinament d’intervenir en la política del país i la democràcia s’anirà estenent a la participació de tota la població.