Vés al contingut

Enrique Meza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:45, 14 feb 2019 amb l'última edició de Chocquelaacar (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaEnrique Meza
Imatge
Enrique Meza en guanyar la Copa Sudamericana en 2006 amb Pachuca.
Biografia
NaixementEnrique Everardo Meza Enríquez
3 de març de 1948 (1948-03-03) (76 anys)
Ciutat de Mèxic, Mèxic
Altres nomsEl Ojitos (el Ullets), El Profe
Alçada1.78 m.
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter (retirat)
Club actualSense equip (entrenador)
Clubs professionals
Anys Equip
1965-1980 Cruz Azul Fútbol Club
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1967–1975 Cruz Azul FC
1968– Cruz Azul FC
1975–1977 Tigres UANL
1980–1981 Cruz Azul FC
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
Cruz Azul FC Modifica el valor a Wikidata


Enrique Everardo Meza Enríquez (Ciutat de Mèxic, 3 de març de 1948) és un exfutbolista i director tècnic mexicà. Ha estat entrenador de diversos equips de la Primera Divisió de Mèxic, aconseguint diversos títols locals i internacionals. Gràcies a aquests èxits, l'any 2000 el va portar a ser director tècnic de la selecció del seu país per una curta etapa, l que el converteixen en un dels tècnics mexicans més reeixits[1]. Actualment es troba sense equip, per la seva destitució com a entrenador del Club Puebla.

Carrera professional

Com a jugador

Enrique Meza va començar la seva carrera com a futbolista professional en Cruz Azul Fútbol Club, club on jugaria la major part de la seva carrera, i viuria l'època daurada del quadre blau. No obstant això, sempre seria l'etern suplent de Miguel Marín, la gran figura de l'equip d'aquest llavors tant que les seves participacions com a jugador en actiu van ser escasses. No obstant això, el fet d'estar tant de temps a la banca el va ajudar a preparar-fora de la pista, i sens dubte això va ser determinant per a la seva carrera com a entrenador. Finalitzaria la seva carrera professional amb els Tigres de la Universidad Autónoma de Nuevo León.

Com a director tècnic

Cruz Azul

Curiosament iniciaria la seva carrera com a entrenador de Cruz Azul, substituint en el càrrec a Miguel Marín en la temporada 1982-1983. Quan Marín va ser inhabilitat per un any per una agressió a un àrbitre, Meza, qui s'exercia com a auxiliar, va entrar al relleu i va finalitzar la temporada amb mitjans resultats. El seu debut com a tècnic va ser ell 9 de gener del 1983 a la trobada entre Cruz Azul i Neza, que va acabar en un empat a zero. Posteriorment, formaria part activa de la institució cimentera encarregant d'aspectes de formació de jugadors i fer-los debutar.

En 1992 Meza tindria una nova oportunitat de dirigir, novament al club blau; tenint temporades acceptables però sense arribar a l'anhelat títol de Lliga. Seria rellevat en la temporada 1994-95 per Luis Fernando Tena.

Monarcas Morelia

En 1996 entraria com a relleu per salvar del descens al Monarcas Morelia, objectiu que va aconseguir i en acabar aquest torneig, decideix abandonar el club per buscar una millor opció. A partir d'aquest llavors, la seva qualitat com a entrenador comença a cridar l'atenció a Mèxic.

Toros Neza

Aquest mateix any en sortir de Morelia, és contractat per un nou equip que, igual que el seu anterior equip, es trobava en una situació complicada. En arribar, va fer d'Toros Neza un equip espectacular i ofensiu, tenint sota el seu comandament a grans jugadors com Antonio Mohamed, Rodrigo Ruiz, Federico Lussenhoff, Germán Arangio, entre d'altres. Gràcies a aquesta gran generació de futbolistes, Toros Neza va arribar sorprenentment al que seria la seva primera i única Final del Torneo Verano 1997, enfrontant al Club Deportivo Guadalajara. La primera trobada va estar molt parell quedant empatat a un gol, però desgraciadament el partit de tornada, celebrat en l'Estadi Jalisco van ser golejats per sis gols a un, quedant 7 a 2 en marcador global.

Deportivo Toluca

Després d'haver perdut aquesta final, deixa el càrrec i posa un anunci en un diari sol·licitant treball com a entrenador. El Toluca s'interessa pels seus serveis i el contracta amb excel·lents resultats i un futbol devastador. Meza va conduir al club vermell a tres títols de Lliga en només un lapse de tres anys. Amb el Toluca tindria al seu càrrec grans figures com José Saturnino Cardozo, Hernán Cristante, Salvador Carmona, Víctor Ruiz i José Manuel Abundis. Aquest gran pas amb el Toluca el va catapultar a la Selecció de Mèxic, la qual prendria en l'any 2000. No obstant això, el seu rendiment va deixar molt a desitjar i tan va ser així que va posar en dubte la passada al Mundial del 2002, havent de ser substituït per Javier Aguirre.

Club Pachuca

Després de molt males campanyes amb l'Atlas en l'Apertura 2002, Cruz Azul en 2003-2004 i el Toluca en el torneig Clausura 2005, seria contractat pel Pachuca a l'agost de 2006, on va tenir un pèssim arrencada a filar cinc derrotes consecutives. Tot i aquest mal arrencada, la directiva de Pachuca ho va sostenir en el càrrec, l'equip es va recuperar i al final va acabar guanyant la Copa Sud-americana 2006 al Colo-Colo el 13 de desembre de l'any 2006 i va arribar a semifinals en el torneig local.

L'any 2007 va representar un gran per a Enrique Meza, ja que va guanyar el campionat Clausura 2007 de manera categòrica. A l'abril d'aquest any va obtenir el doble campeonat a la Copa de Campions de la CONCACAF e en vèncer respectivament al Club Guadalajara en sèrie de penals, ia l'any següent al Saprissa de Costa Rica. Amb això, va qualificar a Pachuca al Mundial de Clubs d'aquest any, ocupant el sisè lloc i l'any següent, 2008, el quart.

En el torneig Clausura 2009 aconsegueix el subcampionat, però renúncia al final de la temporada per enrolar-se de nou compte amb l'equip dels seus amors: Cruz Azul.

Referències

  1. «Enrique Meza, el cuarto técnico más ganador» (en castellà). El Universal, 27-05-2007. [Consulta: 14 febrer 2019].