Max Eastman
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 gener 1883 Canandaigua (Nova York) |
| Mort | 25 març 1969 (86 anys) Bridgetown (Barbados) |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Williams College Universitat de Colúmbia |
| Activitat | |
| Ocupació | assagista, poeta, periodista, sufragista, periodista d'opinió, escriptor, crític literari, activista per la pau |
| Ocupador | Universitat de Colúmbia |
| Membre de | |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | Yvette Szekely (1958–1969) Ielena Krilenko (1924–1956) Ida Rauh (1911–1922) |
| Mare | Annis Bertha Ford Eastman |
| Germans | Crystal Eastman |
  
  | |
Max Forrester Eastman (Canandaigua, Ontario County, Nova York, 4 de gener de 1883 - 25 de març de 1969) va ser un escriptor, poeta, filòsof i activista polític estatunidenc. Eastman es va vincular cercles a radicals a Greenwich Village per traslladar-se, després, a la ciutat de Nova York. Va donar suport al socialisme i es va convertir en un dels principals suports del Harlem Renaissance i un activista per a una sèrie de causes liberals i radicals. Durant diversos anys va editar The masses. Amb la seva germana Crystal Eastman, va fundar el 1917 The Liberator, una revista radical de política i arts.
En els anys posteriors, Eastman va canviar les seves opinions, convertint-se en molt crític amb el socialisme i el comunisme després de les seves experiències al llarg d'una estada de gairebé dos anys a la Unió Soviètica en els anys vint, així com per estudis posteriors. Va ser influenciat per la rivalitat entre Lev Trotski i Josep Stalin, que va culminar amb l'assassinat de Trotski, així com pels assassinats massius comesos durant la Gran Purga d'Stalin. Eastman es va convertir en un defensor de l'economia del lliure mercat i de l'anticomunisme. però va romandre ateu. El 1955 va publicar "Reflexions sobre el fracàs del socialisme". Va publicar el seus escrits a National Review i altres revistes conservadores, però sempre es va mantenir independent en el seu pensament. Per exemple, es va oposar públicament a la participació dels Estats Units en la guerra del Vietnam ja en els anys 60, abans que la majoria d'opositors.
Joventut i formació
Eastman va néixer el 1883 a Canandaigua, al comtat d'Ontario, Nova York, essent el quart de quatre germans. El seu germà gran va morir l'any següent als set anys d'edat. El seu pare, Samuel Elijah Eastman, era pastor de l'Església Congregacional i la seva mare, Annis Bertha Ford, es va casar amb ell el 1889, i va ser una de les primeres dones als Estats Units a ser ordenada en una església protestant. Van servir junts com a pastors a l'església de Thomas K. Beecher, propera a Elmira, Nova York. A través dels seus pares, Max es va familiaritzar en la seva joventut amb el seu amic, el conegut autor Samuel Clemens, més conegut com Mark Twain.
Eastman es va graduar al Williams College el 1905. El seu bon amic i company de pis mentre estava a Williams era Charles Whittlesey, més tard conegut com el comandant del batalló perdut i un heroi de la Primera Guerra Mundial. Des de 1907 fins a 1911, Eastman va completar el treball de doctorat en filosofia a la Universitat de Columbia sota la direcció del cèlebre filòsof John Dewey. Es va instal·lar a Greenwich Village amb la seva germana major Crystal Eastman, i es va involucrar en diverses causes polítiques, incloent l'ajudar a fundar la Men's League for Women's Suffrage el 1910. A Columbia, va ser assistent del departament de filosofia i també va ser ajudant al departament de filosofia i professor del departament de psicologia. Després de completar els requisits per al seu doctorat, es va negar a acceptar-ho i es va retirar simplement el 1911.
Matrimoni i família
Després de traslladar-se a la ciutat de Nova York, Eastman es va casar amb Ida Rauh el 1911, una advocada, actriu, escriptora, companya d'idees progressistes i primerenca feminista. Rauh va mantenir el seu cognom. Es van divorciar el 1922. Van tenir un fill, Dan, amb qui Eastman no tengué cap connexió durant 23 anys, després de la seva separació.[1]
El 1924 es va casar amb la pintora Elena Krylenko, originària de Moscou, que havia conegut durant la seva estada de gairebé dos anys a la Unió Soviètica. Elena era germana de Nikolai Krylenko, un bolxevic significatiu que es va convertir més tard en el comissari soviètic de justícia. Va organitzar molts dels "judicis demostratius" de Joseph Stalin, abans de ser arrestat i executat ell mateix durant la Gran Purga del 1938. Elena havia estat treballant per Maxim Litvinov al Ministeri d'Afers Exteriors, tot i que no era membre del partit. El 1924, Elena va decidir sortir de Rússia amb Eastman. Litvinov va acceptar ajudar-lo en passar-la com a membre de la seva delegació quan va viatjar a Londres per fer una conferència internacional. Però no va poder deixar la delegació i romandre en un país lliure sense passaport, que els bolxevics no li donaven. Així doncs, en les hores abans que se n'anés el tren, ella i Max Eastman es van casar.[2] Elena va morir el 1956.
El 1958, Eastman es va casar amb Yvette Szkely, que havia nascut a Budapest, el 1912. Va emigrar a Nova York amb la seva madrastra divorciada. Va tenir una relació amb Theodore Dreiser abans del seu matrimoni amb Eastman. El 1995 va publicar unes memòries, Dearest Wilding. Va morir a Nova York el 2014 a l'edat de 101 anys.[3]
L'esquerra nord-americana
Eastman es va convertir en una figura clau de la comunitat d'esquerres de Greenwich Village i va viure en la seva influència durant molts anys. Ho va combinar amb la seva experiència acadèmica per explorar diferents interessos, incloent literatura, psicologia i reformes socials. El 1913 es va convertir en editor de la publicació socialista més important d'Amèrica, The Masses, una revista que combinava la filosofia social amb les arts. Entre els seus col·laboradors hi figuren Sherwood Anderson, Louise Bryant, Floyd Dell, Amy Lowell, Mabel Dodge Luhan, Robert Minor, John Reed, Carl Sandburg, Upton Sinclair i Art Young. Aquest mateix any, Eastman va publicar Enjoyment of Poetry, un examen de la metàfora literària des del punt de vista psicològic. Durant aquest període, es va convertir en un destacat defensor de l'amor lliure i el control de la natalitat.[4]
En el seu primer editorial de The Masses, Eastman va escriure:
Aquesta revista és propietat i és publicada de manera cooperativa pels seus editors. No té cap dividend a pagar i ningú tampoc no intenta guanyar-hi diners. Una revista revolucionària i no reformista: una revista amb sentit de l'humor i sense respecte pel respectable: franca, arrogant, impertinent, a la recerca de les veritables causes: una revista dirigida contra la rigidesa i el dogma allà on es trobi: imprimir el que és massa nu o massa cert per a una premsa que fa diners: una revista la política final de la qual és fer el que vulgui i no conciliar a ningú, ni tan sols als seus lectors
Les nombroses denúncies de la participació nord-americana a la Primera Guerra Mundial publicades a The Masses, moltes escrites per Eastman, van provocar controvèrsies i reaccions de les autoritats. Eastman va ser acusat dues vegades i va ser processat segons les disposicions de la Llei de sedició, però va ser absolt cada vegada. En un discurs de juliol de 1917, es va queixar que els processos agressius del govern contra la dissidència feien que "ni tan sols puguis recollir els teus pensaments sense ser arrestat per reunió il·legal".[5] El 1918, la revista es va veure obligada a tancar per càrrecs contra ella basat en la Llei d’espionatge de 1917.
Eastman va recaptar els diners per enviar John Reed a Rússia el 1917. La seva revista va publicar els articles de Reed procedents de Rússia, que es van recopilar més tard a "Deu dies que sacsejaren el món", el relat de Reed sobre la revolució bolxevic.[6]
Eastman fins i tot va pronunciat discursos contra la guerra en nom del Consell Popular d’Amèrica per a la Democràcia i la Pau.[7]
Referències
- ↑ «Max Eastman Dies: Author and Radical» (obituary). The New York Times, 26-03-1969, p. 1.
- ↑ Richard Kennedy, Dreams in the Mirror: A Biography of E. E. Cummings, New York, W. W. Norton and Co., 1980, ISBN 0-87140-155-X (2nd, 1994 edition), p. 382.
- ↑ Meras, "Yvette Eastman, 101, Photographer, Longtime Aquinnah Summer Resident," Vinyard Gazette (Jan. 24th 2014). Consultat el maig de 2014, 2014
- ↑ John Patrick Diggins, Up From Communism, Columbia University Press, later, Harper & Row, 1975, p.17-73.
- ↑ Ronald Steel, Walter Lippmann and the American Century, Boston: Little, Brown, 1980, p.124
- ↑ John Reed, Ten Days That Shook the World, Boni and Liveright, 1919; Max Eastman, Reflections on the Failure of Socialism, Devin-Adair, 1955, p.10.
- ↑ Arnesen, Eric (Winter, 2018). "The Passions of Max Eastman." Dissent. Consultat 1 d'abril 2019.