Cuc de seda
Bombyx mori  | |
|---|---|
 imago | |
| Dades | |
| Font de | seda, pat silk (en)  i silkworm egg (en) |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Bombycidae |
| Gènere | Bombyx |
| Espècie | Bombyx mori L. f., 1758 |
.svg?lang=ca){kind=icon}
El cuc de seda és un insecte holometàbol i de metamorfosi completa. Això vol dir que abans d'arribar a la fase d'adult ha de passar per més d'una fase i que els individus larvals i adults són morfològicament diferents.
La cria d'aquesta espècie s'inicià a la Xina, cap a l'any 2500 aC. Més tard va ser introduïda a nombrosos països, on actualment hom la cultiva industrialment per obtenir la seda.
Fases de vida
El desenvolupament dels cara culs de merda el podem descompondre en 4 fases: ou, perra (larva), crisàlide i imago (adult).
Primera fase: l'ou
Els ous acabats de pondre tenen un aspecte tou i són de color groc. A poc a poc van prenent una coloració més fosca i un aspecte més dur. Els ous que resten grocs o blancs, sense variar de color, són ous estèrils d'on no naixerà cap larva.
Els ous triguen entre 15 i 20 dies a fer l'eclosió a una temperatura entre 20 i 24 ºC. Passat el temps oportú (gairebé un any) de dins dels ous surten unes petites larves de color gris fosc, peludes i que no superen els 3 mm de longitud.
Segona fase: l'eruga
Acabades de sortir de l'ou les erugues són fosques i petites. El seu primer aliment és la closca de l'ou, molt rica i nutritiva. Ha sigut necessari que l'eruga es mengés la closca per poder sortir de l'ou, tot i que no se la mengen tota, només el foradet per on surten. Després d'això el seu únic aliment seran les fulles tendres de morera.
Al cap de tres o quatre dies (segons la temperatura) els cucs de seda realitzen una muda, canviant la pell per una altra major i part dels seus òrgans, entre ells les mandíbules. Realitza un total de quatre mudes, passant per cinc etapes diferents. La larva es queda quieta i estirada cap amunt, i un cop regenerats els seus òrgans interns, surt de la seva pell, tot deixant-la enrere, de manera similar que les serps. La màscara que conformava el cap i les mandíbules, cau, deixant pas a la formació de les noves. Al final d'aquesta fase els cucs de seda són d'un color blanquinós, alguns amb ratlles grises.
Durant aquesta fase el cuc de seda es dedica a fabricar el capoll, on passarà a la tercera fase de la seva vida. Els primers metres de seda són de color blanc. Amb aquesta primera seda, no gaire valuosa per als humans, el cuc de seda fabrica els primers suports i la part exterior blanca que envolta el capoll com un núvol. Més tard apareix la seda de color, que pot ser taronja, groga o també blanca. Els cucs de seda utilitzen prop d'un quilòmetre de seda per construir el capoll.
Tercera fase: crisàlide
Quan ha acabat de fer el capoll, el cuc de seda descansa, i uns dies més tard fa una nova muda. En aquesta ocasió no canvia els seus òrgans i mandíbules, sinó que es converteix en una mena de mòmia anomenada nimfa, crisàlide o pupa, amb una coberta que al principi és flonja i transparent, però que al cap d'una estona és fa més dura i opaca. La nova forma es perfila en el contorn. On abans hi havia les potes de cuc ara hi ha unes pigues. Els cucs de seda resten adormits durant aquesta fase, mentre que a poc a poc es van definint els ulls, les antenes, les noves potes i el que més endavant seran les ales.
Quarta fase: imago
En aquesta fase el cuc de seda és ja una papallona de seda. Per sortir del capoll té un líquid especial que fa que la seda es desenganxi. Tot i l'ús d'aquest líquid, la papallona ha de fer un gran esforç per sortir. Sovint necessita trencar una mica la seda, un fil molt resistent.
Per estirar les ales les papallones han de fer molta pressió durant una bona estona. És per això que al principi no poden volar. És en aquest moment també quan els mascles i les femelles s'aparellen. Un cop acabat l'aparellament les papallones ja poden volar i les femelles es dediquen a pondre els ous.
Cria domèstica del cuc de seda
Perquè els cucs de seda creixin sans és important tenir en compte els següents aspectes:
- Els ous s'han de conservar en un lloc sec i fresc (lluny de formigues) fins a la primavera. S'ha d'anar amb compte amb la calefacció, ja que la calor farà que els cucs creguin que ja ha arribat la primavera i neixin abans que els arbres tinguin fulles.
- No els pot faltar mai el menjar, fulles de morera. Si les fulles han estat guardades uns dies a la nevera, és important treure-les un parell d'hores abans i submergir-les en aigua per tal que recuperin la humitat que han perdut. Les fulles no poden provenir d'un arbre que hagi estat fumigat; això causaria la mort de les larves.
- Els cucs de seda s'han de guardar en un lloc on no els toqui el sol, si s' escalfen massa poden morir.
- Quan es queden quiets amb el cap aixecat i no es mouen, és que estan en fase de muda. Aquesta fase dura entre 24 i 30 hores, i no se'ls ha de tocar.
