Vés al contingut

Brutis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:52, 13 abr 2020 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula grup humàBrutis
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Mapa del 280 aC en què es poden veure les ciutats dels brucis (capital: Cosentia) i la geografia dels seu territori.

Els brucis (en grec Βρέττιοι, en llatí bruttii) foren un antic poble del sud d'Itàlia entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir l'actual Calàbria. No hi havia cap nom pel país en conjunt (anomenat el Bruci o Brutti),[1] si bé els autors posteriors l'anomenaren sovint la regió el Bruttium, però el nom no era usat al temps dels romans; els grecs li deien Brètia.[2]

Història

Els seus límits eren: al nord La Lucània de la qual estaven separats pel riu Laus; a l'oest, la mar Tirrena; i al sud i est pel mar de Sicília incloent el Golf de Tàrent. El punt límit era el promontori de Leucopetra (avui Capo dell'Armi).

Els seus primers habitants foren anomenats pels autors clàssics com a enotris, d'origen pelàsgic, dels quals els cones i els morgetes n'eren subdivisions. Era aquest poble el que vivia allà a l'arribada dels primers colons grecs; en pocs anys s'hi varen establir diverses colònies gregues:

  • Crotona, colònia aquea funda el 710 aC, probablement la més antiga
  • Scyllacion (Scyllatium), colònia atenenca
  • Caulonia, colònia de Crotona
  • Locri, colònia Lòcrida
  • Rhegion (Rhegium), colònia de Calcis
  • Medma, colònia de Locri
  • Hipponion, colònia de Locri
  • Terina, colònia de Crotona

Al segle IV aC el poble sabèl·lic dels Lucans, que s'havia anat estenent cap al sud, i ja dominava el nord del país dels enotris (Oenotria), va entrar a la península dels Brucis i va establir allí el seu domini, reduint els seus habitants a la servitud, probablement després de la victòria sobre Turis el 390 aC i abans del 360 aC. En aquesta darrera data l'antiga població, barrejada amb esclaus lucans i altres rebels lucans refugiats a les muntanyes, es van revoltar dirigits per joves lucans i van prendre el poder. El nom de Brucis que se’ls va donar era una paraula Lucània que vol dir «esclau» o «rebel». Quan els brucis van obtenir el poder van assumir el nom i el van fer derivar d'un heroi de nom Bruttus o Brettos, fill d'Hèrcules i de Valèntia; Justí diu que Brúttia era el nom d'una dona que va dirigir la revolta i que va assolir el títol de reina. La presa del poder segons Diodor de Sicília es va produir el 356 aC.[3][4][5][6]

Els Brucis, establerts com a poder a les zones muntanyoses, van iniciar també la submissió de les ciutats lucanes i gregues: Hipponion, Terinba i Turis.[7] Vers el 330 aC es van aliar amb els lucans i van formar una confederació contra els grecs que van demanar ajut al rei Alexandre d'Epir, que va venir a fer la guerra durant la qual va conquerir Heraclea, Consentia i Terina, però finalment va morir en combat a Pandòsia el 326 aC.[8][9][10] Vers el 297 aC fou Agàtocles qui va anar allí a combatre contra els Brucis i Lucans, i va assolar la costa i va ocupar algunes ciutats com Hipponion (convertida en fortalesa i estació naval) obligant als brucis a signar una pau desavantatjosa; però mort Agàtocles la pau es va trencar i els brucis van recuperar Hipònion (Hipponium).[11]

En els següents anys fou l'expansió de Roma la que va amenaçar els Brucis, i el 282 aC es van aliar a Samni i a Lucània contra Roma.[12] Apareixen poc després com auxiliars de Pirros d'Epir, però després de la mort d'aquest rei i de la seva expulsió de la península Itàlica van haver de portar el pes de la guerra. Derrotats per C. Fabricius i L. Papirus, foren finalment sotmesos el 272 aC i van haver de cedir el bosc de Sila, una gran reserva de fusta.[13][14] La seva submissió no obstant era encara dèbil; van romandre neutrals durant la Primera Guerra Púnica, però a la segona, després dels èxits d'Hanníbal, es van declarar al seu favor després de la batalla de Cannae.[15] Algunes ciutats van romandre lleials a Roma, com Petelia i Cosentia però foren reduïdes pels brucis ajudats per una petita força cartaginesa; també ocuparen les ciutats de Locri i Crotona i només Rhegium va romandre oposada als cartaginesos.[16] El 215 aC el general Hannó, lloctinent d'Hanníbal, fou derrotat a Grumentum per Tiberi Grac i es va retirar cap al país dels Brucis on va rebre reforços de Cartago dirigits per Bomilcar, i la regió va esdevenir una plaça forta dels cartaginesos. Després de la derrota d'Àsdrubal, Hanníbal es va retirar també al país dels Brucis on va continuar la guerra durant quatre anys. El quarter general d'Hanníbal va anar a Crotona o a un lloc del golf de Scyllacium anomenat Castra Hannibalis. Finalment Hanníbal va sortir de la península Itàlica.[17]

La repressió romana va tenir segurament un greu efecte sobre la regió; part del seu territori fou confiscat i tota la nació reduïda a l'esclavatge.[18] Es van establir colònies civils romanes a Tempsa i Crotona i una colònia de dret llatí a Hipponium, rebatejada Vibo Valentia. A més, a Turis, a tocar del país dels Brucis, fou establerta una altra colònia. El poble Bruci va desaparèixer de la història.

Durant la revolta d'Espartac, aquest, derrotat per Cras, es va refugiar a l'antic país dels Brucis, que Plutarc esmenta llavors com a Península de Rhegium. Espartac va portar la guerra cap a Lucània i va tractar d'enviar la seva gent cap a Sicília.[19]

Durant les guerres civils la costa del país fou assolada per la flota de Sext Pompeu. Octavi hi va establir la base del seu exèrcit i la seva flota a Vibo Valentia.[20] Estrabó diu que la regió, al seu temps, estava en un estat de completa decadència.[21] August la va incloure a la tercera regió juntament amb Lucània i les dues províncies van restar unides administrativament fins a la caiguda de l'Imperi, sota el govern d'un magistrat anomenat Corrector. El Liber Coloniarum diferencia la Província Bruttiorum de la Lucània.[22]

A la caiguda de l'Imperi fou domini dels ostrogots però recuperada pels generals de Justinià I i va romandre a mans dels romans d'Orient fins al segle XI. Durant aquest període es va establir el nom de Calàbria, que abans s'aplicava a la Pulla, que en el futur li fou aplicat.

Geografia física

Rius principals
  • Laos o Laus (avui Lao)
  • Ocinaros o Sabatus (avui Savuto)
  • Lametos o Lametus (avui Lanzato)
  • Angitulos o Angitula (avui Angitola)
  • Medma o Mesma (avui Mesima)
  • Metauros o Metaurus (avui Marro)
  • Creteis (avui Solano)
  • Hsalex (avui Alice)
  • Cesinos o Caesinus (avui Piscopio)
  • Butrotos o Buthrotus (avui Novito)
  • Lucanos o Lucanus (avui Locano)
  • Sagras (avui Alaro)
  • Heloros o Helorus (on es va lliurar una batalla el 389 aC entre els grecs i el Dionís el vell, probablement al riu Capillari)
  • Carcines o Carcinus (avui Ancinale)
  • Crotalos o Crotalis (avui Corace)
  • Semiros o Semitrus (avui Simmari)
  • Aroces (avui Crocchio)
  • Targines (avui Tacina)
  • Esaros o Aesarus (avui Esaro)
  • Neathos o Neaethus (avui Neto)
  • Hylies (avui Fiumenicà)
  • Traens o Trais (on foren derrotats els Sibarites, avui probablement el Trionto)
  • Crathis
Muntanyes

Geografia humana

Ciutats (excloses les colònies gregues)
Ciutats anteriors als Brucis
  • Macalla
  • Cone
  • Badiza
  • Ixias
  • Brystacia
  • Ariantha o Arintha
  • Cyterium
  • Menecina
  • Ninaea
  • Erimon
  • Sestium
Comunicacions

La via inicial que passava pel país es deia via Popília i fou construïda per C. Popilius, i anava de Muranum (Murano) a la Lucània, fins a Caprasia o Tarsia. Una altra via anava de Turis, passant per Roscianum i Paternum fins a Scyllacium i Rhegium.

Idioma

semidracma dels brucis (214 o 211 aC). anvers: Nikê, revers: Zeus, BRETTN.[23]

Sembla que els brucis eren de parla osca i van adoptar un alfabet derivat del dòric, com així ho demostren diverses troballes amb inscripcions en aquest idioma,[24] però potser es podria tractar d'una influència posterior dels seus veïns d'ètnia sabèl·lica, els lucans.

Referències

  1. ↑ Notitia Dignitatum II, 10, 120
  2. ↑ Polibi "Històries" IX 7, 25, XI 7;Estrabó "Geografia" VI p. 255
  3. ↑ Diodor de Sicília "Biblioteca" XVI 15
  4. ↑ Estrabó "Geografia" VI p. 255
  5. ↑ Justí Justini Historiarum Philippicarum XXIII 1
  6. ↑ Esteve Bizantí Ethnica article;Βρέττος
  7. ↑ Diodor de Sicília "Biblioteca" XVI 15; Estrabó VI p. 255
  8. ↑ Titus Livi Ab Urbe condita VIII 24
  9. ↑ Justí Justini Historiarum Philippicarum XXII 2, XIII 1
  10. ↑ Estrabó "Geografia" V p. 256
  11. ↑ Diodor de Sicília "Biblioteca" XXI 3.8
  12. ↑ Titus Livi Epitome XII
  13. ↑ Dionís d'Halicarnàs Rhōmaikē archaiologia XX
  14. ↑ Joan Zonaras Epitome Historiarum VIII 6
  15. ↑ Titus Livi Ab Urbe condita XII,61
  16. ↑ Titus Livi Ab Urbe condita XIII,20
  17. ↑ Titus Livi Ab Urbe condita XXVII,51
  18. ↑ Apià "Història de Romma" VII 61;Estrabó "Geografia" V p. 251; Aule Gel·li Noctes Atticae X 3
  19. ↑ Plutarc "Vides paral·leles: Cras" 10, 11; Luci Anneu Flor, "Epítom" III. 20
  20. ↑ Apià,"Història de Roma" IV. 86, V. 19, 91, 103
  21. ↑ Estrabó "Geografia" VI. p. 253
  22. ↑ Plini el Vell Naturalis Historia III 5, 10; Notitia Dignitatum II 18. p. 64; Collectionis Orellianae Supplementa 1074, 1187; Liber Coloniarum p. 209
  23. ↑ Putortì, Rosarno. Scoperta di monete mamertine-brezie, NSA 1924 pag. 103
  24. ↑ I Bruzi e l'eclissi della Magna Grecia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Brutis&oldid=23175846»