Vés al contingut

L'Estartit

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:16, 17 ago 2020 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaL'Estartit
Imatge

Localització
Map
 42° 03′ 11″ N, 3° 11′ 58″ E / 42.053055555556°N,3.1994444444444°E / 42.053055555556; 3.1994444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaBaix Empordà
MunicipiTorroella de Montgrí Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.025 (2019) Modifica el valor a Wikidata (465,38 hab./km²)
Gentiliciestartidenc, estartidenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud31 m Modifica el valor a Wikidata
Creació22 juliol 2014 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataFrancesc Ferrer i Giménez (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17258 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17199000300 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT7007690004 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Facebook: comunicacio.delestartit X: EMDlEstartit Modifica els identificadors a Wikidata
Les Illes Medes
La Foradada

L'Estartit és una població costanera pertanyent administrativament del municipi de Torroella de Montgrí, constituïda en entitat municipal descentralitzada. El 2009 hi havia empadronats 3.571 habitants. Situat al sud de les darreres estivacions del massís del Montgrí és una població lligada inextricablement del mar Mediterrani. És a poc més d'un quilòmetre de l'arxipèlag de les Illes Medes, reconegut per la seva gran quantitat d'espècies de flora i fauna submarines.

Geografia

L'Estartit és dominat geogràficament per les planures empordaneses i el darrer tram del riu Ter: els aiguamolls de la Gola i el Ter Petit a les que es deu bona part de les sorres fines que formen les platges de la badia de Pals. També destaca en aquest entorn el conjunt de masos fortificats que guarneixen l'espai entre Torroella i l'Estartit (Torre Martina, Torre Gran, Mas Ral, Torre Quintaneta...), molts visibles des de la carretera a GI-645. Igualment dominant és la sobtada elevació del Massís del Montgrí amb els dos propers i distingibles cims de la Torre Moratxa i Rocamaura i al nord d'aquests l'antic mas de Torre Ponça. A l'oest d'aquest mas s'obre l'Alt de la Pedrosa, un altiplà on hi ha l'abandonada base LORAN.

Activitats econòmiques

Tot i que el port manté una modesta activitat pesquera, molts dels punts d'amarratge corresponen a embarcacions lúdiques, bé siguin de particulars o comercials. Pel que fa al poblament l'Estartit sofrí un important canvi a la segona meitat del segle xx, construint-s'hi diversos hotels i apartaments d'estiueig, com a altres parts de la Costa Brava. Molts dels comerços estan destinats a cobrir les necessitats d'aquesta "població de temporada". Són destacables també l'important desenvolupament de càmpings propers o fins i tot dins del mateix nucli de l'Estartit, per la qual cosa el tipus de turisme que allotja l'Estartit presenta un perfil més familiar que en altres punts turístics. Tot i aquest bolcament de la població a les activitats turístiques encara es mantenen les activitats agrícoles i ramaderes.

El port del Club Nàutic Estartit disposa de 687 amarradors per embarcacions de 4 m fins a 25 m d'eslora amb connexió d'aigua i electricitat i banys amb dutxa. Les instal·lacions del Club Nàutic Estartit ocupen una superfície de 15.945 m² amb aparcament per a vehicles, grua, travelift, rampa, moll de serveis, punt de recollida de residus, club social i servei de WIFI.[1]

Història

Les primeres notícies de l'Estartit van aparèixer al segle xvii, quan ja havia disminuït l'activitat de la pirateria turca i berberesca sobre les costes catalanes i fins a mitjans del segle xx el seu desenvolupament va estar vinculat a l'activitat marítima. El seu port va permetre la sortida per mar dels productes del municipi, com el blat, l'arròs, el vi i l'aiguardent, amb destinació a grans mercats com el de Barcelona. Més recentment ha sorgit un moviment independentista per tal que l'Estartit esdevingués municipi independent, però després de llargs processos administratius i judicials no han prosperat.

Independentisme estartidenc[cal citació]

Una part de la població de L'Estartit defensa la separació d'aquest respecte a Torroella de Montgrí argumentant la situació geogràfica (L'Estartit està bastant separat de Torroella). També es posa d'argument el fet que l'ajuntament no pensa en aquesta part del poble.

Aquest independentisme queda marcat en el partit polític L'Estartit Som Tots (L'EST), antigament anomenat L'Estartit Independent (LEI). Aquest partit defensa l'independentisme estartidenc als plens municipals. En les eleccions municipals del 2011 L'EST va aconseguir 3 escons, guanyant-ne 1 més respecte a les eleccions del 2007, en què encara es presentava el partit LEI i hi va aconseguir 2 escons.

L'Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit (EMD) es va crear el 22 de juliol de 2014 per acord del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya. Es tancava així, un llarg procediment administratiu que es va iniciar el març de 2002 amb la creació de la comissió d’estudi i creació de l'EMD, sorgida de l'acord entre totes les forces polítiques municipals. 

El 7 de febrer de 2015 es va constituir formalment l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, amb la creació de la Comissió Gestora i l'elecció de la presidència, càrrec que ocupà la fins llavors presidenta del Consell Municipal de l’Estartit, l’estartidenca Sílvia Comas (LEST). 

L'EMD va substituir el Consell Municipal de l'Estartit, un ens de desconcentració administrativa que havia desenvolupant la seva tasca des del 2002, però que no tenia personalitat jurídica pròpia.

El 13 de juny de 2015 es va celebrar la sessió de constitució de l'EMD de l'Estartit, sorgida ja, de les eleccions locals del 24 de maig de 2015.

Referències

  1. «El Club Nàutic l'Estartit aposta per l'energia solar». El Punt Avui, 16-04-2013 [Consulta: 25 febrer 2015].

Enllaços externs