Vés al contingut

Elohim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:19, 15 oct 2020 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula personatgeElohim
אֱלֹהִים Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusteònim
Noms de Déu en el judaisme
deïtat Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiajudaisme i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
El judaisme no permet representar imatges de Déu.

Elohim (en hebreu אלוהים, plural d'Eloah) és un terme del judaisme que significa 'Déu', però és també la paraula per referir-se als altres déus, com ara els de Canaan. En la Bíblia hi apareix més de 2.500 vegades, la qual cosa el converteix en un dels més usats. Elohim és nom plural, però segons alguns no s'ha d'interpretar en un sentit politeista, sinó més aviat majestàtic quan es referix a Jehovà.

Etimologia

Elohim (אֱלׂהִים) seria el plural majestàtic, o el superlatiu de Déu[1] (en hebreu El, אֵל, o Eloha, אֱלׂהַּ). El seria literalment "Déu", i com el plural derivat de El, Elohim comportaria el concepte de "déus" o de "àngels de déu".

Bíblia

En la Bíblia s'utilitzen diversos termes per a referir-se a Déu: El, Eloah i Elohim, a més usaven el nom propi Senyor. En l'Antic Testament es troba escrit:

  • Elohim, 2570 vegades;
  • Eloah, 57 vegades;.[2]
  • El, 226 vegades i
  • Elim, 9 vegades.
  • YHWH, més de sis mil vegades.[3]

Elohim, és traduït a la Bíblia en alguns textos en sentit plural (déus) quan fa referència als déus de les nacions,[4] però amb sentit singular quan designa al Déu del poble d'Israel.

Religió cananea

La paraula El és també el terme per "déu" en altres llengües semítiques relacionades incloent-hi l'ugarític. En el text ugarític anomenat Cicle de Baal, Elohim, fa referència als "setanta fills d'Ashera"[5] Al panteó cananeu, els Elohim són els 70 fills del déu El, l'Ancià de dies (Olam) muntat en el lloc sant diví, o Muntanya Sefon (Jebel Aqra). Aquesta muntanya, que es troba a Síria, va ser considerada com una porta al cel. Els Elohim van ser governats originalment per El Elyon (Déu Altíssim), però més tard el seu imperi passar en mans del déu anomenat Hadad, que era conegut entre la gent comuna com "el mestre" ("Baal"). Reunits a la muntanya santa dels cels, el panteó (Elohim) actua com una sola persona. L'enemic dels Elohim és nyam ("el mar"), un monstre del caos mort per Baal. Cada fill va ser assignat a un poble específic, per exemple, Jahvè a Israel i Milcom a Moab.

Referències

  1. Young, W. S.. The Triune God (en anglès). The Evangelical Repository and United Presbyterian Review, 1968, p. 590. 
  2. Es trobaEloah: 41 vegades en Job, 4 a Pss.; 4 en Dan., 2 en Hab, 2 en Càntic de Moisès (Deut., XXXII), 1 a Prov, 1 a Is, 1 a Parell.; 1 a neh. (II Esdres.)
  3. Senyor, Yahweh, Jahveh o Jahweh són algunes de les formes erudites suggerides pel nom de Déu. En realitat, a la Bíblia apareixen quatre consonants, el Tetragràmaton, però originalment no s'escrivien les vocals. El desenvolupament de la creença que no havia de pronunciar en veu alta el nom Diví, es va reemplaçar la seva lectura per l'expressió "el meu Senyor" i la pronunciació es va perdre per falta d'ús ia causa dels canvis que va patir l'hebreu amb el pas del temps.
  4. Deuteronomi 32:17, Èxode 12:12 Èxode 18:11 i 22:19,20
  5. (Keilschrift Texte aus Ugarit 2 1.4.VI.46) John Day, Yahvé i els déus i deesses de Canaán, p23

Bibliografia

  • Walter Beltz: Gott und die Götter – Biblische Mythologie. Aufbau-Verlag, Berlin und Weimar 1990, ISBN 3-351-00976-3.

Enllaços externs