Vés al contingut

Monòver

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:04, 18 nov 2020 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaMonòver
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 26′ 13″ N, 0° 50′ 02″ O / 38.436939°N,0.833772°O / 38.436939; -0.833772
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant Modifica el valor a Wikidata
CapitalMonóvar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població12.542 (2023) Modifica el valor a Wikidata (82,51 hab./km²)
GentiliciMonover, monovera Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialValencià (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície152 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud341 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialElda
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataSalvador Poveda Bernabé Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03640 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03089 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03089 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmonovar.es Modifica el valor a Wikidata

Monòver (en castellà i cooficialment, Monóvar) és una població valenciana situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Geografia

El seu extens terme, 152 km², escampat per les serres del Reclot, les Llometes, la Pedrera, la Solana, la Safra i l'Ombria, l'alçada del municipi és de 450msm[1] encara té algunes altures que superen els mil metres i propicia la pràctica del senderisme,[2] la bicicleta de muntanya i, fins i tot, de les passejades a cavall.

Dins el seu terme municipal hi ha diferents nuclis de població, com ara el propi Monòver, les Cases del Senyor, el Xinorlet, el Fondó i la Romaneta.[3]

Història

Mapa de la partició de termes entre Elda, Novelda i Monòver (1719)

La serra dels Molins és l'assentament més antic de població que s'hi coneix. Dels romans, a més d'una teoria sobre el topònim del poble, que diu que prové del llatí Mons Novar, 'mont nou', hi ha les restes d'una necròpoli. L'altra teoria sobre el topònim és que ve de l'àrab manowar ('florit'). Precisament àrab és l'origen de l'actual població.

Mitjançant el tractat d'Almizra, roman inclosa en la zona de conquesta castellana. Davant la revolta sarraïna que tingué lloc el 1261, Alfons X de Castella es va veure obligat a sol·licitar l'ajuda de son sogre Jaume el Conqueridor, el qual va recuperar el lloc per al monarca castellà. Durant el regnat de Jaume el Just, que havia conquerit el Regne de Múrcia i incorporat a la Corona d'Aragó hi va tenir lloc un arbitri que rectificava les fronteres i que va acabar amb la inclusió de Monòver definitivament a la Corona d'Aragó i incorporada el 1308 al Regne de València. L'any 1328, Alfons III donà la vila a Gonçal Garcia, que era el seu conseller i persona de confiança. La seua família detingué el senyoriu fins que fou venuda a Pere Maça de Liçana, el 1471. Fadric de Portugal i Margarida de Borja, princesa de Mélito i duquessa de Pastrana, en són els propietaris a finals del segle xvi.

Carta pobla de Monóver (1611).

El 1609, a causa de l'expulsió dels moriscos, perd la totalitat de la població, que ascendia a 45 famílies morisques que depenien de la vall d'Elda, per la qual cosa, el 1611, Anna de Portugal i Borja, vigent senyora del lloc, donà carta pobla a diferents pobladors provinents de llocs propers. Posteriorment, el senyoriu passarà al ducat d'Híjar, que havia aglutinat el de Pastrana; durant la guerra de Successió, estigué al costat del d'Anjou, la qual cosa li va ser recompensada, el 1705, amb el títol de “Villa Muy Noble Fiel Ilustre y Leal”.

El creixement del segle xviii fou espectacular demogràfica i econòmicament.[4] Al segle xix, el ferrocarril i els vins, que s'exportaven a EUA, França, Alemanya, Rússia, Dinamarca, Suècia i Noruega, van ser la base del desenvolupament local. El 1901, obté el títol de ciutat. La plaga de fil·loxera del 1904 obligà la burgesia a diversificar els seus guanys i, així, va nàixer una indústria que abans del 1920 ja incloïa fàbriques de sabó, farina, calcer i marbre. La segona meitat del segle xx fou la de la consolidació industrial, sobretot en el sector del calcer.

Economia

El calcer i la marroquineria, amb una important indústria de transformació de productes agraris (vins amb denominació d'origen Alacant, sense oblidar l'exclusiu Fondellol, i fruita seca) constituïxen la base d'una rica economia. De les pedreres de la Cavarassa, s'extrau el marbre roig "Alacant", i en el pla artesanal citarem el treball del vímet, joguines, cistelles i mobles de jardí. I també una de les úniques escoles de l'estat de boixets i un dels pocs artesans que encara fabriquen barrils en la península.

Demografia

La següent taula mostra com ha variat la població absoluta de Monòver al llarg de tota la sèrie estadística:

Evolució demogràfica de Monòver
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008 2009
8.640 8.792 10.601 11.243 10.377 9.799 9.933 9.979 10.393 10.348 11.111 12.137 11.916 12.841 12.923 13.056 13.060

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 3 de Veïns de Monòver (VdN), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Podem per Monòver+Compromís (Podem+Compromís).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Monòver

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Alejandro García Ferrer 2.744 43,27% 8 (-2)
Partit Popular[a] Ana Marhuenda Picó 1.467 23,14% 4 (-1)
Veïns de Monòver Fitxer:Veins de Monover.png Guillermo Rico Barberá 957 15,08% 3 (+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Inmaculada Navarro Merino 422 6,66% 1 (+1)
Podem per Monòver+Compromís Fitxer:Podem-Monover-Compromis.png Emilio Martínez Guillen 411 6,48% 1 (+1)
Altres candidatures[b] 271 4,27% 0
Vots en blanc 70 1,10%
Total vots vàlids i regidors 6.342 100 % 17
Vots nuls 91 1,43%
Participació (vots vàlids més nuls) 6.433 67,05%**
Abstenció 3.161* 32,95%**
Total cens electoral 9.594* 100 %**
Alcalde: Alejandro García Ferrer (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 8 de PSPV i 1 de Podem+Compromís[5])
Fonts: JEC,[6] JEZ Elda,[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2019 l'alcalde de Monòver és Alejandro Garcia Ferrer, del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.[10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Enrique Peiró Navarro PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Enrique Peiró Navarro PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Luis Fernando Pérez Picó CDS 30/06/1987 --
1991–1995 Luis Fernando Pérez Picó
José Ginés Rico 		CDS
PSPV-PSOE 		15/06/1991
29/09/1992 		??
--
1995–1999 Juan Emilio Amorós Cantó
José Ginés Rico 		PP
BP[11] 		17/06/1995
14/01/1998 		Dimissió
--
1999–2003 Juan Emilio Amorós Cantó PP 03/07/1999 --
2003–2007 Salvador Poveda Bernabé
Juan Antonio Buendicho Romero
Salvador Poveda Bernabé 		PP
PSPV-PSOE
PP 		14/06/2003
18/08/2003
09/12/2004 		Moció de censura PSPV+GIMV
Moció de censura PP+GIMV
--
2007–2011 Salvador Poveda Bernabé PP 16/06/2007 --
2011–2015 Salvador Poveda Bernabé
Natxo Vidal Guardiola 		PP
PSPV-PSOE 		11/06/2011
12/04/2014 		Dimissió
--
2015–2019 Natxo Vidal Guardiola PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Alejandro García Ferrer PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Edificis d'interés

La ciutat s'assenta al vessant d'una muntanya i els seus carrers conserven memòria de la seua història, especialment en la gran quantitat d'edificis del segle xviii.

Monuments civils

Castell de Monòver.
  • Castell de Monòver. Conserva escasses deixalles i està en estat d'abandó.
  • Torre del Rellotge. Construïda el 1748 pel mestre alacantí Tomàs Terol, allotja el rellotge de la ciutat i les seues campanes. Abasta 18 metres d'alçada, és de planta quadrada i consta de quatre cossos.
  • Casa-Museu Azorín. Fou residència de la família Martínez Ruiz des del 1876. Actualment, és propietat d'una entitat bancària i allotja diversos estris i la biblioteca de l'escriptor.
  • Museu d'Arts i Oficis Monovers. Museu etnològic de propietat particular.
  • Teatre Principal. Construït el 1857. Després de diverses vicissituds, fou adquirit per l'ajuntament el 1988 i rehabilitat per tornar a ser inaugurat amb la seua destinació inicial el 2002.
  • Diverses cases amb interès arquitectònic, com ara la Casa Consistorial (segle xix); la Societat Cultural Casino de Monòver (1880); Casa de Las Bolas i Casa dels Tortosa (ambdues del segle xx) o la Llar del Pensionista, restaurada per a l'ús dels jubilats.

Monuments religiosos

Gastronomia

La dieta tradicional de la zona pot incloure's en la dieta mediterrània, per incloure l'oli d'oliva conreat i elaborat en la comarca, cereals com el blat i l'arròs, fruites, fruita seca com l'ametla; olives, verdures i hortalisses, aus i conills, carn d'anyell, formatge fresc de cabra, peix en salaó, caragols... No hi ha tradició, no obstant això, de consumir massa peix fresc, encara que no hi ha massa distància amb la mar.

Cal assenyalar el gust característic dels aliments cuinats al foc de sarments (la llenya procedent de la poda de les branques dels ceps de la vinya, amb la qual es feia el foc, i que produïa brases ràpidament).

Alguns plats típics de Monòver són: alls, arròs amb conill i caragols, colomí, perdiu o pollastre de corral, anyell a la brasa, fassegures, fesols en salsa, fregit de conill, gatxamiga, gaspatxos, olleta de sant Antoni, molles, que poden acompanyar-se dels excel·lents productes dels cellers monovers, que avui elaboren tota mena de vins, amb denominació d'origen Alacant: negres, blancs i rosats, a més de mistela i moscatell, o el famós fondellol.

Cal destacar-hi també els tradicionals embotits (llonganisses, botifarres de ceba, llonganissa de pasqua...), i una gran varietat de pastes típiques, com la coca boba, les tonyes, la coca de sagí, els ametlats, els sospirs, els sequets i les rosquilles d'aiguardent.

Encara que la ciutat té una llarga tradició en l'elaboració de licors, actualment no es conserva cap obrador que fabrique licors típics de Monòver; com el cantueso (timó) i l'anís.

Notes

  1. ↑ En 2015 el Partit Popular (PP) obtingué 4 regidors i el Grup Independent Monòver (GIMV) n'obtingué 1. En les eleccions de 2019 GIMV s'integrà en la llista electoral del PP i entre els dos en tragueren 4.
  2. ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (175 vots, 2,76%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (96 vots, 1,51%).

Referències

  1. ↑ «MONÓVAR/MONÒVER». Diputacionalicante.es. [Consulta: 13 desembre 2016].
  2. ↑ «Senderisme a Monòver». [Consulta: 18 gener 2016].
  3. ↑ «Pedanies de Monòver». [Consulta: 18 gener 2016].
  4. ↑ Ponce, Gabino; Palazón, Salvador. «La terra del vi. Monòver». A: Juan Piqueras Haba (director). Geografia de les comarques valencianes (en valencià). vol. VI. València: Foro Ediciones, S. L., 1995, p. 121-124. ISBN 84-8186-024-7. 
  5. ↑ Pardo, Lorena «Alejandro García, nuevo alcalde de Monóvar». Cadena SER, 15-06-2019.
  6. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.517 [Consulta: 29 abril 2020].
  7. ↑ Junta Electoral de Zona d'Elda «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 24-28. inserció 4531/2019 [Consulta: 12 abril 2020].
  8. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019».
  9. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Monòver», 26-05-2019. [Consulta: 12 abril 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Monòver. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].
  11. ↑ BP són les sigles del Bloc Progressista.

Vegeu també

Enllaços relacionats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monòver
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monòver&oldid=25463143»