Relació d'aspecte

Comparació de les tres relacions d'aspecte més comunes. La blava (2,39:1) i la verda (1,85:1) són les més usades en cinema. El requadre vermell és 4:3 i era la relació més habitual en televisió, ja que els programes s'han passat a emetre en panoràmic (16:9).

Història

hola soy ivanD'ençà que el cinema va aparèixer per primera vegada en la història, varen sorgir de seguida diversos formats que han pogut coexistir amb altres. Depenien sobretot del format en el qual es rodava la pel·lícula i la mida en la que es projectava en la pantalla

Representació de diferents relacions d'aspecte

3:2 (1.50:1)

Emprat sobretot en fotografia i també amb el sistema Vistavision de Paramount Pictures.

4:3 (1.33:1)

El format 4:3, equivalent a 1:33:1, fou fins a l'any 2009 l'estàndard emprat en la televisió NTSC. La majoria de les pantalles d'ordinador i televisió han fet servir aquest estàndard, que sovint es confon amb una forma quadrada, quan en realitat és rectangular. Aquesta proporció ha estat estàndard de la televisió des dels principis de la seva creació. Tanmateix, a partir de l'any 2009, el format 16:9 li va prendre el relleu. Sovint apareixen les dues bandes negres en la imatge, ja que avui dia s'emet en format 16:9 i les pel·lícules es filmen en formats panoràmics.

5:4 (1.20:1)

Estàndard al qual pertany la resolució 1280x1024, emprat en pantalles d'ordinador de 17 polzades.

5:3 (1.66:1)

Estàndard europeu panoràmic de cinema. Molt pròxim a la secció àurea.

1.85:1

Estàndard panoràmic de cinema als EUA i Regne Unit.

16:10 o 8:5 (1.60:1)

Emprat en pantalles d'ordinador portàtil de 15,4 polzades.

16:9 (1.78:1)

És l'estàndard utilitzat per la televisió d'alta definició i en altres pantalles. És ample i també es pot anomenar Panoràmica o Widescreen. És equivalent a 1.78:1. L'angle de la diagonal de la pantalla és de 29,36°. Amb el format 16:9 (generalment es pronuncia com “setze novens”), els televisors reprodueixen una imatge més completa i natural que amb el format 4:3. El format 16:9 s'aproxima més al camp de visió natural de l'ull humà que altres formats de televisió. És aproximadament un 33% més ample que el format 4:3 i per aquest motiu és més semblant a una pantalla de cinema.

12:5 (2.39:1)

Format estàndard del film de 35 mm anamòrfic a partir de 1970. És la relació d'aspecte anamòrfica actual (de pantalla ampla) que veiem al cinema. S'aproxima a 2.40:1 per pel·lícules en format Blu-Ray (resolució de 1920x800 píxels). 

2.59:1

Format panoràmic de les pel·lícules amb tecnologia Cinerama.

2.76:1

Format espectacular ultrapanoràmic usat en pel·lícules de 65 mm amb una compressió anamòrfica de 1.25 a 1, amb format Ultra Panavision 70 o bé MGM 65. S'ha fet servir en molt poques pel·lícules, entre les quals el clàssic Ben-Hur (1959) i, més recentment, a l'any 2015, amb The Hateful Eight, del director Quentin Tarantino.

12:3 (4.00:1)

Sistema Polyvision, basat en tres projectors de 35 mm que projecten juxtaposats a la vegada en 4:3. Usat al film Napoleó (1927) d'Abel Gance.

Comparacions visuals

No és fàcil comparar dues imatges amb diferent relació d'aspecte. Als fabricants de monitors LCD els costa aproximadament el mateix fer dos monitors amb la mateixa àrea. Tot i així els monitors es venen segons la diagonal. En un escriptori el més rellevant és l'alçada. A continuació veiem diferents formes, per aclarir les diferents relacions d'aspecte del mercat.

• Dues relacions d'aspecte que tenen la mateixa diagonal:

4:3 (1.3:1)

16:9 (1.7:1)

• Dues relacions d'aspecte que tenen la mateixa àrea (nombre de pixels):

4:3 (1.3:1)

16:9 (1.7:1)

• Dues relacions d'aspecte que tenen la mateixa alçada:

4:3 (1.3:1)

16:9 (1.7:1)

• Dues relacions d'aspecte que tenen la mateixa amplada:

4:3 (1.3:1)

16:9 (1.7}:1)

Relació d'aspecte en fotografia

Ja que les fotografies estan destinades a un altre tipus de públic i a una projecció diferent que a la del vídeo és lògic que s'hagin establert diferents relacions d'aspecte que les presents en cinema o televisió. Les relacions d'aspecte més freqüents en fotografia són les següents:

• 1:1
• 4:3 (1.33:1)
• 3:2 (1.5:1)
• 5:3 (1.66:1)
• 16:9 (1.77:1)
• 3:1

La gran majoria de les càmeres digitals actuals permeten modificar la relació d'aspecte en les opcions del menú. Algunes ho aconsegueixen fent ús de sensors de multi-aspecte, com és el cas de Panasonic, mentre que altres simplement retallen digitalment la imatge que capta el sensor.

1:1

La clàssica fotografia quadrada que ens retorna als dies en que aquest estàndard s'adoptà al cine, influenciant els fotògrafs i impulsant-los a utilitzar les anomenades càmeres de doble lent. Aquestes càmeres de mig format feien ús de carret 120 enrotllat en cintes. La imatge de 6 x 6 cm era l'habitual de l'època. Actualment, encara es pot trobar exemplars de carret 120.

4:3

Relació d'aspecte utilitzada en la majoria de les càmeres compactes, sistemes tres quarts, càmeres amb sensors format micro tres quarts i càmeres amb format mig 645. El format 4:3 digital va néixer amb necessitat de complir la demanda dels monitors populars de l'època que també presentaven una relació 4:3.

3:2

Aquest format es fa servir en les clàssiques càmeres de 35 mm, que fan servir una mida de 24mm x 36mm, tal com ho fan les seves derivants digitals en el sector DSLRs. Quant a càmeres DSLR trobem dos classes: els coneguts sensors full-frame (24 x 36 mm) i variacions més petites anomenats APS-C. El terme APS-C deriva del format Advanced Photo System, adjuntant la "C" que es refereix a mode "Classic", el qual exposa les imatges a una mida menor (25,1 x 16,7 mm), tot mantenint les clàssiques proporcions 3:2 tal com ho fan les càmeres full-frame de 35mm.

A l'hora de debatre sobre les càmeres DSLR i els derivants sense un sol mirall, el terme APS-C ha esdevingut un terme genèric. Els dos grans referents en la fabricació de càmeres, Canon i Nikon, han apostat per aquesta relació d'aspecte en els seus sensors més fabricats. De fet, Canon ha implantat dos estàndards: l'APS-C i un altre lleugerament més gran anomenat APS-H. Per altra banda, Nikon fabrica el seu propi sensor APS-C, el qual anomena DX. Tot i les seves lleugeres diferències, tots s'agrupen al mateix concepte perquè mantenen la proporció 3:2.

16:9

Aquest és, juntament amb el 3:2, un dels formats que troba les seves arrels en les càmeres de cinema APS. Conegut habitualment com a APS-H (30.2 x 16.7), amb la "H" significant "High Definition", el format 16:9 és també la relació d'aspecte estàndard a la televisió d'alta definició, els monitors i les televisions. Algunes de les resolucions globalitzades dins aquesta relació d'aspecte són el 1280x720p o el 1920x1080p, HD i Full HD respectivament.

3:1

Novament, aquest format neix de les càmeres de cinema APS. Conegut com a APS-P (30.2 x 9.5mm), significant la lletra "P" Panorama, servia per a dur a terme fotografies panoràmiques. Aquest format és un dels menys coneguts dels estàndards APS, tot i que la gran majoria de fabricants ofereixen opcions panoràmiques en el software de les càmeres.

Vegeu també

• sensor d'imatge