Emmanuelle Seigner
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 juny 1966 (58 anys) París |
Alçada | 1,73 m |
Activitat | |
Camp de treball | Actor |
Ocupació | actriu, model, cantant |
Activitat | 1984 - |
Instrument | Veu |
Família | |
Cònjuge | Roman Polanski (1989–) |
Fills | Morgane Polanski, Elvis Polanski |
Germans | Mathilde Seigner Marie-Amélie Seigner |
Descrit per la font | Obálky knih, |
|
Emmanuelle Seigner, nascuda el 22 de juny de 1966 a París, és una actriu i cantant francesa.
Biografia
Carrera
Es va donar a conèixer al públic pel film Détective, de Jean-Luc Godard, i a continuació pel thriller parisenc de Roman Polanski, Frenètic.[1] Va mostrar una altra faceta d'interpretació amb Bitter Moon, història d'un escriptor americà que viu a París i s'enamora d'una jove parisenca. Desprès d'un parèntesi absent de la gran pantalla va tornar amb La Novena Porta i a continuació va rodar Plaça Vendôme i Backstage.
L'any 2007, torna a l'escena gràcies a un àlbum de rock'n'roll, escrit i compost pel grup Ultra Orange amb el qual comença un recorregut a través d'Europa.[1] Dos èxits cinematogràfics completen aquesta incursió musical : La vida en rosa d'Olivier Dahan, protagonitzada per Marion Cotillard en el paper d'Édith Piaf, on Seigner interpreta el paper de Titine, una prostituta, a continuació L'escafandre i la papallona, on fa el paper de l'ex-dona de Jean-Dominique Bauby, redactor en cap de la revista Elle, que cau en un coma profund.
El 2017, va rodar al costat d'Eva Green el thriller psicològic dirigit per Roman Polanski,[2] basat en una adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Delphine de Vigan, presentada fora de competició a la 70 edició del Festival de Cannes, el 27 de maig de 2017.[3] Emmanuelle Seigner, va participar a la pel·lícula 'J'accuse' del seu company Roman Polanski que es va presentar el 30 d'agost del 2019 al Festival de Cinema de Venècia amb bona rebuda per part de la crítica.[4]
Vida Privada
Filla de Jean-Louis Seigner (1941-2020), fotògraf, i d'Aline Ponelle, periodista[5] És la germana gran de Mathilde Seigner, artista, i de Marie-Amélie Seigner, cantant.
Es va casar amb Roman Polanski el 30 d'agost de 1989.[6][7] Tenen dos fills, Morgane (nascuda l'any 1993) i Elvis (nascut l'any 1998).
Filmografia
Nominacions
- 2014: Prix Lumières a la millor actriu - La Vénus à la fourrure (nominada)
- 2014: César a la millor actriu - La Vénus à la fourrure (nominada)
- 1999: César de la millor actriu secundària - Plaça Vendôme (nominada)
Teatre
- 2000: Fernando Krapp m'a écrit cette lettre de Tankred Dorst, dirigida per Bernard Murat, Théàtre Montparnasse
- 2003: Hedda Gabler de Henrik Ibsen, dirigida per Roman Polanski, Théâtre Marigny
- 2012: Le Retour d'Harold Pinter, escenificada Luc Bondy, Théâtre de l'Odéon, gira.
Discografia
Àlbums
- 2005: Backstage (B.O. del film homònim. Emmanuelle Seigner, àlies Lauren Waks, canta sobre 9 cançons de l'àlbum, resta de temes són instrumentals.)[15]
- 2010: Dingue.
- 2014: Distant Lover[16]
Altres
- 2004: Aparició al clip vídeo Hands around my throat del grup electro britànic Death in Vegas.
- 2006: En duo amb Bryan Adams - Ce n'était qu'un rêve (single)[17]
- 2007: Documental musical, Lou Reed's Berlín, de Julian Schnabel : Caroline[18]
- 2007: Àlbum Ultra Orange and Emmanuelle amb Ultra Orange (Gil Lesage i Pierre Émery) Una de les cançons és utilitzada a la banda-so del film L'escafandre i la papallona.
- 2008: Single Les mots simples duo amb Brett Anderson de Suede i The Tears.
- 2010: Col·laboració sobre l'àlbum del músic polonès Smolik, per al títol Forget me not.
- 2014: Marxe a l'ombre, de l'àlbum-homenatge col·lectiu La Bande à Renaud volum 2
- 2018: The Limiñanas – Shadow People.
Referències
- ↑ «Emmanuelle Seigner: Madame rocke…». rollingstone.fr, 29-04-2014.
- ↑ «“D'après une histoire vraie” : l'angoisse de l'écran blanc» (en francès). Le Monde.fr, 01-11-2017 [Consulta: 7 gener 2019].
- ↑ Bethuel, Juan Silvestre. «Emmanuel Seigner y Eva Green, cara a cara en 'Basada en hechos reales' de Roman Polanski» (en castellà). Fotogramas, 26-04-2018. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Emmanuelle Seigner:» (en castellà). La Vanguardia, 30-08-2019. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ https://www.msn.com/fr-fr/divertissement/celebrites/mathilde-seigner-en-deuil-son-papa-vient-de
- ↑ «Emmanuelle Seigner - La biographie de Emmanuelle Seigner avec Gala.fr» (en francès). Gala.fr. [Consulta: 27 desembre 2018].
- ↑ «Emmanuelle Seigner - La biographie de Emmanuelle Seigner avec Voici.fr» (en francès). Voici.fr. [Consulta: 27 desembre 2018].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Frenètic». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La novena porta». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La vida en rosa». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > L'escafandre i la papallona». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Sopar d'amics». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > A la casa». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La Venus de les pells». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Holden, Stephen «Diva Meets Fan From Hell? Better Fasten Your Seatbelt (Published 2006)» (en anglès). The New York Times, 22-11-2006. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Encore! - Modelling, music and movies: Emmanuelle Seigner on her eclectic career» (en anglès). France24, 08-04-2014. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ GALL, PAR CAMILLE LE. «Elles connaissent la chanson !» (en francès). Le Figaro, 24-02-2006. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Lou Reed presenta el álbum Berlin en vivo después de 33 años» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 28 octubre 2020].