Edifici Tabacs de Filipines
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Companyia General de Tabacs de Filipines  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici | |||
| Arquitecte | Josep Oriol Mestres; Josep M. Sagnier i Vidal i Josep M. Rivas | |||
| Construcció | 1880; 1929 | |||
| Ús | hotel | |||
| Cronologia | ||||
| 1880 | construcció, Arquitecte: Josep Oriol Mestres i Esplugas | |||
| 1929 | ampliació, Arquitecte: Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas | |||
| 2003 – 2005 | renovació | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Academicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Rambla, 109 - c. Pintor Fortuny, 1-3 - c. Xuclà, 8. Barcelona (Barcelona) | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 40502 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Hotel 1898 | |||
L'Edifici Companyia de Tabacs de Filipines és una obra del municipi de Barcelona (Barcelona) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
La finca núm. 109 de la Rambla dels Estudis, coneguda com la seu social de la Compañía General de Tabacos de Filipinas, es localitza en una illa de forma irregular delimitada per la Rambla dels Estudis, el carrer del Carme, el carrer de Pintor Fortuny, i el carrer de Xuclà.[1]
L'edifici ocupa una parcel·la trapezoïdal, a tres vents, amb façanes a la Rambla, el carrer Pintor Fortuny i el carrer Xuclà. Cal assenyalar que, originalment, l'edifici només disposava de façana a la Rambla; el carrer Pintor Fortuny no es va obrir fins al 1935 -després de l'incendi dels magatzems El Siglo- i la parcel·la primigènia no arribava fins al carrer Xuclà. Així doncs, es tracta de tres frontis dissemblants quant a projecte, cronologia i qualitat arquitectònica, fet que determina que malgrat una certa sensació d'unitat formal, les dissimilituds siguin força evidents.[1]
La façana principal que dona a la Rambla és la més significativa del conjunt, tant pel seu específic valor històric i patrimonial -obra de l'important arquitecte decimonònic Josep Oriol Mestres i Espluga-, com per la qualitat constructiva i de projecte que reflecteix l'actual frontis. Hauríem d'afegir a més, la força visual de l'esmentada façana de Rambla, car la seva proximitat a l'església del Betlem i la seva entitat arquitectònica configuren un frontis plenament integrat en el paisatge urbà d'aquesta zona del passeig barceloní, i per tant disposa d'un valor afegit més als ja apuntats anteriorment.[1]
Aquesta façana mostra una composició certament característica, organitzada mitjançant la distribució de set obertures per ras, tot emprant la vertical de les centrals com a eix de simetria de tota la resta la façana. Efectivament, aquesta importància del segment central es potencia amb el tractament diferenciat de les seves obertures, tant per mesures com pels acabats. Destaca el seu emmarcament vertical amb línies de pilastres adossades i els elements escultòrics, especialment dues figures al·legòriques que encarnen el comerç i Ultramar amb la forma d'Hermes i la deessa Fortuna, representada amb un timó.[1]
Pel que fa a les obertures dels diversos nivells, la planta baixa presenta set obertures de mig punt, excepció feta de la central, d'arc rebaixat i molt més monumental. Aquesta porta central -amb una alçària força superior- es desenvolupa a manera d'arc triomfal que imposta sobre columnes amb capitells jònics, la base de les quals se suporta sobre un petit "podium" que s'adossa i forma part de la paret de la façana. L'acabat de l'arc és també força notable, amb la clau esculpida amb un cap de lleó, la presència d'un motllurat de les dovelles i un cassetonat al seu intradós. La seva estructura acaba amb la presència de dos "tondos" esculpits amb busts humans que es disposen als laterals de l'extradós del gran arc. Quant a la resta de nivells, les obertures estan remarcades per un motllurat i combinen la presència de finestres i balcons amb barana de pedra i de ferro (només al pis superior).[1]
El parament de la façana és íntegrament petri, de gres de Montjuïc. És interessant destacar el treball estereotòmic de la planta baixa i l'entresòl que presenta -a manera de gran basament- un mig encoixinat al seu interior. Contrasta aquest acabat amb la resta de nivells, amb parament arrebossat llis, mantenint l'encoixinat únicament en els carreus angulars de la façana.[1]
En el darrer nivell de la façana els espais entre obertures són omplerts amb pilastres adossades coronades també amb capitells, que es desenvolupen sobre un podi corregut en relleu que discorre al llarg de tot el registre horitzontal del nivell. L'edifici es clou amb un cornissament per sobre del qual s'identifica estrictament la barana balustrada del terrat. Destaca, però, altre cop al segment central de la façana, la presència de dos amplis basaments que es projecten sobre la vertical de les pilastres adossades i que serveixen per emfatitzar la pròpia verticalitat i jerarquia visual de la façana.[1]
La façana del carrer de Xuclà és fruit de la primera ampliació de l'edifici original. L'aixecament d'aquest nou frontis -i de les dependències occidentals de la finca actual- data de l'any 1929, tot coincidint amb la instal·lació de la seu social de la Compañía General de Tabacos de Filipinas. El projecte es deu a l'arquitecte Josep Maria Sagnier. El llenguatge arquitectònic emprat s'adscriu als dissenys de caràcter neoclassicista, que en aquest cas, barreja elements de caràcter racionalista amb altres propis d'una arquitectura noucentista. En aquest sentit, és de destacar que el tractament plàstic d'aquest llenguatge es materialitza mitjançant una abundant utilització de la pedra artificial.[1]
La gran façana que presenta l'edifici en el carrer de Pintor Fortuny, fou projectada per l'arquitecte Josep Maria Sagnier l'any 1935 i està conformada per tres trams clarament identificables en els que es detecta l'aplicació de diferents concepcions arquitectòniques. L'anàlisi del frontis permet, doncs, distingir un primer segment -que inclou les tres primeres obertures- en el que el disseny del parament exterior concorda plenament amb el frontis del passeig de la Rambla. A continuació es desenvolupa el tram central de la façana que consta de set obertures disposades simètricament respecte a l'eix vertical de la porta monumental d'accés. Tot avançant en direcció a la cantonada de l'edifici amb el carrer de Xuclà, es constata l'existència d'un darrer segment que integra les cinc obertures més occidentals del frontis. El parament mostra en tota la seva longitud cinc nivells d'alçat corresponents a la planta baixa, l'entresòl i tres pisos superiors. El projecte de Josep Maria Sagnier va mantenir el coronament de l'edifici projectat per Josep Oriol Mestres l'any 1880, tot reproduint en pedra artificial el mateix model de balustrada. Sagnier va afegir, no obstant, una sèrie de pinacles disposats en la vertical de les pilastres adossades al parament de la façana, excepte en les dues pilastres que delimiten el cos central que apareixen coronades per figures al·legòriques. La balustrada es veu interrompuda, únicament, pel gran frontó que corona el cos central, el qual mostra en l'arquitrau el nom "Cía. Gral de Tabacos de Filipinas" sota un fris de petites mènsules. L'interior del frontó apareix decorat per un fris de les mateixes característiques i presenta un medalló central sostingut per dos personatges de marcat caràcter neoclassicista.[1]
A la cantonada del carrer Pintor Fortuny i Xuclà, el projecte -d'acord amb l'ajuntament barceloní- va incorporar una gran fornícula que havia d'encabir una estàtua en honor de Marià Fortuny, obra de Miquel Oslé, i que no va ocupar aquest espai fins a l'any 1942.[1]
A continuació del vestíbul localitzat a la planta baixa es desenvolupa un espai que presenta una estructura de pilars metàl·lics que es troben revestits amb un aplacat de guix a manera de pilar de base quadrada i capitell de tendència dòrica que dissimula la seva fesomia i acabat. En canvi, el nivell de soterrani es configura com una successió d'àmplies naus que es cobreixen amb volta catalana (volta rebaixada de maó de pla) que se suporten amb amplis pilars de base quadrada d'obra.[1]
Existeixen diverses escales que permeten accedir als pisos superiors de l'immoble. Al primer pis destaquen el vitralls policroms situats entorn del celobert, les xemeneies de fusta d'estil neoclassicista, la sala de reunions i la sala de juntes de la seu social de la companyia. Aquests espais encara conserven els arrimadors de fusta realitzats durant la dècada de 1920.[1]
La planta baixa -on es localitzava l'antic magatzem de la Companyia- acull avui dia l'espai termal de l'hotel, en el primer pis el troba el restaurant i els salons colonials.[1]
El vestíbul. Localitzat a la planta baixa, es cobreix amb una volta de canó correguda d'ascendència clarament neoclassicista, amb cassetons amb decoració interna i externa. Aquesta volta correguda, imposta sobre un fris de fesomia clàssica en el que s'identifiquen tríglifs i mètopes les quals, en comptes de decoració figurada ofereixen la solució d'un tondo llis en relleu.[1]
Les sales de la planta primera. (saló principal i sala de reunions entre d'altres) es caracteritzen per l'organització pròpiament dita de l'espai i la presència d'estructures de fusta com arrambadors, xemeneies, prestatgeries i pòdium que monumentalitzen les estances amb sostres de guix de gran alçada.[1]
Història
La finca núm. 109 de la Rambla dels Estudis té els seus orígens en la segregació d'una gran propietat històricament vinculada a l'església de Betlem (1543-1544) com era el seminari. L'any 1879 una part de la parcel·la va ser adquirida pels membres de la família López i López, marquesos de Comilles i propietaris de la companyia Transmediterrània. A partir de 1880, es va iniciar en aquest solar la construcció d'un edifici a càrrec de l'important arquitecte Josep Oriol Mestres i Espluga, per a la seu corporativa de la companyia Transmediterrània. La propietat restà en mans dels hereus de la família López fins que el 1929, els germans Satirestegui -hereus i successors de la famosa família López- van vendre la propietat de l'edifici a la Compañía General de Tabacos de Filipinas, que a partir d'aquest moment fixarà a l'immoble la seva seu social. Aquest mateix any la companyia va llogar els soterranis, la planta baixa i els entresòls a la Sociedad Anónima del Banco Hispano Colonial. Un cop adquirit l'immoble, el mateix any 1929 el nou porpietari es feu amb les finques 8 i 8 bis del carrer Xuclà i va projectar -de la mà de l'arquitecte Josep Maria Sagnier- unes noves dependències amb façana a aquell carrer. Posteriorment, després de l'incendi i desaparició dels magatzems El Siglo el 1932, l'ajuntament va decidir obrir el carrer Pintor Fortuny fins a la Rambla. Fou en aquest moment quan la finca s'obrí cap a aquest carrer, gràcies a la nova façana monumental projectada també per Josep Maria Sagnier.[1]
La utilització de les dependències de l'edifici per part de diferents entitats comercials i financeres va comportar un seguit de reformes interiors que han deixat testimonis en la documentació administrativa. L'any 1945 s'instal·laren en el pis principal les oficines del Ferrocarril de Alcántara a Lorca, fet que comportà l'eliminació d'alguns accessos i la construcció de serveis. Aquest mateix any l'arquitecte Josep Maria Ribes va presentar un projecte per a eliminar l'antiga escala d'accés a l'entresòl des de la planta baixa. Dos anys més tard, el 1947, l'agència de viatges Ultramar -que ocupava la part més oriental de la planta baixa- va requerir l'obertura de tres portes en el frontis de la Rambla dels Estudis.[1]
Durant la dècada dels cinquanta la planta baixa i els entresòls de l'edifici van ser objecte de noves remodelacions. L'any 1954 la societat Productos Electrolíticos s'instal·là en un dels entresòls, portant a terme les reformes necessàries per a adaptar l'espai a la seva activitat. Quatre anys més tard, el 1958, es va dur a terme la reforma del pati principal de l'edifici, substituint el lluernari dissenyat per Oriol Mestres per la claraboia visible actualment.[1]
Ja a la segona meitat del segle xx, la reforma més significativa va venir determinada per la instal·lació de les oficines del Banco de Santander en la planta baixa de l'immoble. L'arquitecte responsable del projecte fou Miquel Punseti i l'obra consistí, bàsicament, en l'aixecament de diversos envans en els intercolumnis de la banda més propera al carrer de Xuclà.[1]
La darrera reforma integral de l'immoble es va dur a terme entre 2003 i 2005 i ha significat la conversió de l'edifici en hotel (H1895).[1]
Referències
Enllaços externs
- «Edifici Companyia de Tabacs de Filipines». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.