Vés al contingut

Canal Nou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:29, 29 set 2021 amb l'última edició de Damdediduda (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'organitzacióNou Televisió
Logotip de Nou Televisió
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
LemaLa nostra
Dades
Nom curtNou Televisió
Tipuscanal de televisió
canal generalista
xarxa de difusió
emissora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Indústriatelevisió i teledifusió Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballTV
EspecialitatGeneralista
Idioma oficialValencià
País d'origenPaís Valencià País Valencià
Història
Creació2 de setembre de 1989
Data de dissolució o abolició29 de novembre de 2013
Activitat
ÀmbitPaís Valencià
Governança corporativa
Seu 
Propietat deTelevisió Valenciana
Canals germansNou 24
Nou HD
Lloc webcanal9.es Modifica el valor a Wikidata

Nou Televisió va ser el primer canal de Televisió Valenciana (TVV), pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana (RTVV), empresa de la Generalitat Valenciana. Va començar les seues emissions en proves el dissabte 2 de setembre de 1989 de la mà de Xelo Miralles. Abans de tancar tenia una audiència d'entorn d'un 5% de share. La seua programació s'emetia principalment en valencià, tot i que algunes pel·lícules i sèries estrangeres no tenien doblatge al valencià, encara que Nou 24 ho va fer íntegrament en valencià. Abans de desaparèixer, Nou 2 també emetia majoritàriament en valencià.

L'any 2018 es va reobrir el canal valencià públic amb el nou nom de À Punt.

Història

Projectes i inicis

L'Estatut de la Comunitat Valenciana possibilita la creació d'uns mitjans de comunicació públics destinats a fomentar la intercomunicació entre els valencians i a potenciar la seua identitat cultural i lingüística.

El mes de juliol de 1984, les Corts aprovaren la llei de Creació de Radiotelevisió Valenciana, instrument necessari per a dur a la pràctica un dels projectes més compartits i esperats pels diversos sectors socials i polítics del País Valencià.

El 18 de desembre del 1986 la marca Ràdio Autonomia Valenciana va ser registrada a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques[1]. El 22 de desembre es va registrar la marca Televisió Valenciana[2], i el 29 de desembre del mateix any es registra Radiotelevisió Valenciana[3].

El 10 de març de 1987 es van iniciar les obres d'infraestructura del Centre de Producció de Programes de Televisió Valenciana, ubicat a Burjassot, als voltants de la ciutat de València, així com les instal·lacions de Ràdio Autonomia Valenciana.

El mes de març de 1988 es va constituir el Consell d'Administració de RTVV. El Consell està format per onze membres designats, segons la Llei de Creació de l'Ens, per les Corts Valencianes, i la durada del seu mandat coincidix amb la de la legislatura corresponent.

Vers l'abril del mateix any, el Consell d'Administració va proposar al Consell de la Generalitat Valenciana el nomenament del primer Director General de l'Ens.

El 29 de juny del 1989 es va registrar la marca Televisió Autonòmica Valenciana Canal Nou a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques[4]. El dia 30 de juny del 1989 es va demanar el registre de la marca Canal Nou[5] que, finalment, fou acceptada el 13 d'octubre del mateix any[6].

Estava previst que les emissions de la cadena començaren el 9 d'octubre de 1989, tanmateix, les emissions van haver d'avançar-se abans del previst a causa d'un episodi de pluges torrencials que afectà a gran part del País Valencià i les Illes Balears a principis de setembre de 1989.[7]

El logo va ser dissenyat per Ramón Pérez-Colomer i Paco Escobar. Més tard seria redissenyat unes vegades més.[8]

Xelo Miralles va ser la primera cara que va aparèixer a Canal Nou el dia 2 de setembre del 1989, i el primer presentador a aparèixer va ser el meteoròleg Vicent Gómez Soler, quan la televisió no portava ni un mes en marxa i no estava instal·lat encara el Meteosat.[7] Les emissions regulars es varen iniciar, tal com estava previst, la diada del 9 d'octubre del mateix any, de la mà de Diego Braguinsky, amb aquestes paraules: "Hola, bon dia. Hui, 9 d'octubre, comencen les emissions regulars de Canal Nou Televisió Valenciana".

Conflictes entre ACPV i Generalitat Valenciana

TV3 va ser el tercer canal de televisió que es va poder vore al País Valencià fins a l'any 1989 però Acció Cultural del País Valencià (ACPV), responsable de la xarxa que repetix el senyal, va cometre l'error d'ocupar els canals que el Pla radioelèctric nacional tenia reservats per a l'emissió de Canal Nou. Quan el setembre de 1989 va començar l'emissió de Canal Nou, la situació era que ACPV estava ocupant-ne les freqüències amb el senyal de TV3. Immediatament va sorgir el conflicte. Canal Nou va començar a emetre per les mateixes freqüències que estaven emetent els emissors d'Acció Cultural del País Valencià.

El resultat era que no es podia vore ni una televisió ni l'altra. ACPV es resistia a apagar els seus emissors i Televisió Valenciana pretenia, en vespres de les eleccions, aconseguir una audiència televisiva del 95% a causa de l'antenització (adaptació de les antenes comunitàries) ja realitzada a mitjans dels anys 80 pels espectadors valencians per a vore TV3, la qual cosa permetria Canal Nou d'arribar des del primer moment a pràcticament el 95% de la població. El pols entre la Generalitat Valenciana i ACPV es va mantindre durant diversos dies.

La Generalitat Valenciana, amb el President Joan Lerma (PSPV), i amb el suport del ministre Barrionuevo, van aconseguir en pocs dies i en vespres de les eleccions valencianes, una ordre judicial per al tancament dels repetidors de TV3, sobre la base que estaven ocupant una freqüència que tenia assignada RTVV. La Guàrdia Civil va executar l'ordre judicial i va precintar els emissors de TV3 d'ACPV. En poques hores Canal Nou havia aconseguit una antenització i quota d'audiència potencial d'un 95%.

Segons alguns investigadors,[9] amb l'arribada del Partit Popular a la Generalitat Valenciana es va acomiadar la majoria de la plantilla que no parlava la varietat apitxada, i només alguns casos com els de Xelo Miralles i Salvador Caudeli, presentadors dels informatius, van poder evitar els acomiadaments.

Emissió del programa especial que Nou Televisió va realitzar des de la plaça de la Mare de Déu de València el 6 de novembre de 2013, quan es va anunciar el tancament del grup.
Article principal: Tancament de RTVV

El 9 de febrer de 2013 es va culminar l'expedient de regulació d'ocupació de la Radiotelevisió Valenciana, que va afectar a 843 treballadors de Canal 9. La xifra total d'acomiadats dins del procés de reestructuració de l'ens ascendeix a 1131.[10] El 5 de novembre de 2013 el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana declarà nul l'ERO de la Radiotelevisió Valenciana.[11] El govern valencià va respondre amb l'anunci del tancament del canal públic valencià el mateix dia,[11] que va ser correspost per manifestacions a València, Alacant i Castelló.[12]

El 29 de novembre de 2013 el govern valencià va posar fi a les emissions de Nou Televisió després de 24 anys d'emissions.[13] Després del tancament de Nou Ràdio, els treballadors de Nou Televisió van iniciar a mitjanit en directe un programa especial de resistència, on es va donar veu a col·lectius i partits polítics crítics amb el govern, fins al moment que es van tallar les emissions, a les 12:19h, entre crits d'«Açò és un colp d'estat».[14] L'endemà es van convocar marxes a València, Alacant i Castelló contra Alberto Fabra.[13]

Reobertura

El 13 de novembre de 2014 es va admetre a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) en la que es demanava la reobertura d'RTVV[15] postura que el PSPV-PSOE, la coalició Compromís i EUPV sempre han defès.[15] El 3 de febrer de 2015 el PPCV esmenà la ILP, a la que li va afegir noves condicions: que es consumara la liquidació de l'ens públic, que podria durar dècades, ja que s'haurien d'amortitzar tots els actius;[16] que «no supose la minoració de les partides als servicis públics» i «que no supose un increment de la pressió fiscal als ciutadans». En una esmena posterior, Jorge Bellver, portaveu del PPCV en les Corts va afegir a l'esmena la necessitat d'«eliminar l'exclusivitat de les emissions en valencià».[16] A més a més, instà en la necessitat de «crear una comissió per a investigar la forma d'implantació del servici públic de radiotelevisió» quan es donen les condicions oportunes.[17] A més a més, contempla la «llibertat d'elecció del model de gestió», fent obrir les portes a un model privat.[18] Tant com el PSPV-PSOE, la coalició Compromís i EUPV presentaran la ILP sense modificacions, recolzada a més a més per quasi 90.000 electors, el 9 de febrer de 2015, dia en què es debatrà el text.[16]

La reobertura del canal valencià públic es produeix el 10 de juny de 2018 amb el nou nom de À Punt.

Controvèrsies

Manipulació informativa

Durant la seua història, Canal Nou sempre ha sigut acusada de ser una TV manipulada, qualificant-la de "aparat de propaganda del PP".[19][20] A més a més, Canal 9 es va vore involucrada en diversos escàndols de malbaratament i sobrecost en l'adjudicació de llicències per a retransmetre espectacles: el 2007 van comprar-se els drets de la retransmissió de la Fórmula 1, i va arribar a costar un deute de més de 41 milions d'euros,[21] i més escàndols, a més a més de la relació directa que tenia Canal 9 amb els negocis fraudulents del cas Gürtel[22]

Durant un program de debat polític a la cadena, Manu Ríos, moderadora del programa "Parlem clar", declarà en directe que "la tònica de la campanya electoral és una oposició que enarbora proposades de govern i un Govern que es dedica a demolir-les amb arguments propis d'una oposició sense idees". En la seua presentació, la periodista va anunciar els tres temes de debat del programa: la proposta del PP sobre immigració, que "pel que sembla cala profund en la societat espanyola" i "crispà al Govern socialista"; la il·legalització dels partits bascos ANV i PCTV "malgrat que el Govern socialista no ha impedit dintre del termini i en la forma escaient la presència de col·laboradors de terroristes en les institucions"; i el vídeo de "els artistes de la cella" en suport a Zapatero que "han fet seva l'estratègia de llançar-se a degollament del Partit Popular". El video està disponible a la plataforma YouTube[23]

Ángel Luna, portaveu del PSPV-PSOE a les Corts, acusà a Camps de convertir TVV en una agència de publicitat. El portaveu parlamentari, Ángel Luna, i la diputada Nuria Espí, van anunciar que denunciarien la manipulació informativa de Canal Nou davant la Síndic de Greuges i el Tribunal Constitucional i, si fos necessari, davant el Tribunal Europeu. "Assistim a la manipulació i al segrest de l'opinió pública, a un cop d'estat permanent", va dir Luna, qui va responsabilitzar al president de la Generalitat, Francisco Camps, de convertir Canal Nou en la seua pròpia "agència de publicitat" endeutant a tots els valencians en més de 1.200 milions d'euros. La diputada socialista Nuria Espí va manifestar: "Ja sabem que Canal Nou no és transparent, que hi ha una utilització partidista, però arribarem fins a on s'hagi d'arribar". "Televisió Valenciana està incomplint preceptes bàsics de la Constitució", va dir Espí, que va animar a Manu Ríos a presentar-se en les llistes electorals del PP i a deixar d'exercir de portaveu popular en la televisió pública.[24][25][26][27]

Tant el PP com la mateixa direcció de Canal Nou no van fer cas a les crítiques socialistes. "No es pot abordar la campanya electoral sense dir gens d'aquesta vulneració de drets fonamentals", va reblar el portaveu parlamentari socialista Ángel Luna. La relació d'exemples en els quals s'ha vulnerat la imparcialitat que hauria de garantir la televisió pública és sagnant, segons els socialistes, "recalquen que els criteris utilitzats habitualment en els informatius de Canal Nou coincideixen amb l'argumentari del PP i del Consell". En aquesta estratègia, Canal Nou recorre, segons el PSPV, a distintes tècniques: "l'ocultació d'imatges i opinions rellevants; la creació de polèmiques artificials (seguretat ciutadana); el falsejament de la informació; la intoxicació informativa; la reiteració de missatges (sequera), i la manipulació en el repartiment dels temps de les opinions".[24][25]

Acusacions d'assetjament sexual

El febrer de 2010 saltà a l'opinió pública la denúncia de tres dones periodistes del grup cap al cap de personal i Secretari General Vicent Sanz.,[28] que va ser acusat d'abús de poder i humiliacions sobre els empleats de la casa.[29] El presumpte assetjador fou destituït pel d'aleshores Director General, José Luis López Jaraba, que va reconèixer que era sabedor dels fets abans de la denúncia, per la qual cosa els partits polítics de l'oposició a les Corts en demanaren la dimissió.[30] Vicent Sanz fou nomenat secretari general i cap de personal de RTVV el 1999, sent president de la Generalitat Eduardo Zaplana.

Logotips

Durant la seua història, ha tingut una imatge corresponent al període d'emissions en proves, tres imatges corporatives corresponents a l'etapa com a Canal 9, i una com a Nou Televisió:

Logotip de Canal 9 Televisió i Canal 9 Ràdio durant les emissions en proves Canal 9-Televisió Valenciana (1989-2003) Canal 9 (2003-2004) Canal 9 (2004-2005) Canal 9 (2005-2010) Canal 9 (2010-2013) Nou Televisió
2 de setembre
a 9 d'octubre 1989[31] 		De 1989
a 2003 		De 2003
a 2004 [32] 		De 2004
a 2005 		De 2005
a 2010 		De 2010
a 2013 		9 d'octubre
a 29 de novembre 2013

Audiències

Canal 9 va tocar sostre el 1992, quan va assolir un 22,5% de quota de pantalla. Des del 20,4% de 2000 no va deixar de caure en picat.[33][34] El juliol del 2011, Canal Nou va marcar el seu mínim històric, amb un 4,2%.[33] Segons l'estudi de Barlovento Comunicació, al febrer del 2012, Canal Nou va obtenir un 4,3% de quota de pantalla.[35]

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013[36]
22,5 19,9 17,7 18,5 17,3 20,6 18,2 18,7 20,2 18,7 18,4 18,2 17 16,3 14,3 12,7 12 11,8 8,4 6 5 4,1

Sistemes d'emissió de Nou Televisió

Seu de Nou Televisió a Burjassot (l'Horta Nord).

Televisió analògica terrestre

Nou Televisió (aleshores anomenat Canal 9) emetia per UHF en sistema analògic per a tot el País Valencià, part de Catalunya i les Illes Balears i també en algunes zones de l'Aragó, la Regió de Múrcia i Castella-la Manxa fins que es va produir l'apagada analògica.

Televisió digital terrestre

Les emissions digitals terrestres es poden rebre gairebé a totes les comarques valencianes i a partir de l'11 d'agost de 2008 les emissions de Nou Televisió per TDT es reben també al Principat de Catalunya en el procés de reciprocitat dels senyals de Televisió Valenciana i Televisió de Catalunya. Va emetre els dos canals (Nou Televisió i Nou 24) pel múltiplex digital del C58 UHF amb servei de teletext, subtítols i dues pistes d'àudio (original i versió original). El múltiplex del canal 53 UHF i etiquetat com a GV-998 va estar ocupat per una carta d'ajust. Era una reserva de canal que s'havia fet per si el Govern espanyol concedia a Televisió Valenciana un segon múltiplex digital per emetre per ell nous canals temàtics. El desplegament de la cobertura del senyal digital terrestre va ser gradual fins a completar-se entre els anys 2007 i 2008.

Televisió per cable

Les emissions de Nou Televisió es podien seguir a l'oferta de televisió per cable com per exemlpe les d'ONO i d'altres empreses.

Televisió digital per satèl·lit

Així mateix, Canal Nou emetia una part dels seus programes juntament amb els de Canal Nou Dos per satèl·lit, amb el canal Canal Nou Internacional. Esta cadena es podia sintonitzar a través de la seva pàgina web d'Internet. Fins al divendres 16 de juliol de 2010 es podia sintonitzar de manera lliure amb qualsevol receptor digital preparat per a rebre canals que emeten per satèl·lit, car el seu senyal no es codifica. Els satèl·lits i les freqüències per les quals emetia Canal Nou Internacional eren les següents:

  • Astra 2C: Transponder 56 · Freqüència 10818 · Polarització Vertical · SR 22000 · FEC 5/6 · SID 29954 · Pid Video 169 · Pid Àudio 116
  • Hispasat 1C: Transponder 57 · Freqüència 11972 · Polarització Vertical · SR 27500 · FEC 3/4 · SID 92 · Pid Video 166 · Pid Àudio 104

La cobertura d'aquest satèl·lit va abraçar una gran part d'Europa i zones properes com el nord de l'Àfrica.

Internet

Per acabar, apuntar que l'emissió de Canal Nou Internacional es podia sintonitzar des de qualsevol part del món mitjançant internet a la pàgina oficial de l'ens públic.

Programació

Informatius i actualitat
Esports
  • Zona Champions - Programa sobre l'actualitat de la competició europea de futbol
  • Minut a minut - Programa sobre l'actualitat esportiva (futbol) del cap de setmana
Magazins
  • En connexió - Programa de reportatges
  • Cor de festa - Programa sobre les festes al País Valencià
  • Interiors - Programa sobre decoració i interiorisme
  • Te'n recordes? - Programa de reportatges (presentat per Inés Ballester)
  • Hora de salut - Magazine sobre la salut
Sèries
  • Benifotrem - Primera sèrie de producció pròpia de TVV
  • Negocis de família - Telenovel·la de producció pròpia
  • Alma Indomable - Telenovel·la
  • Herència de sang - Telenovel·la de 100 capítols emesa per Canal 9 entre octubre de 1995 i març de 1996, coproduïda entre la cadena valenciana i la productora Drimtim.[37] L'argument estava basat en un guió del dramaturg Rodolf Sirera i mostrava la vida d'una família, els Segura, amb conflictes generacionals, amors i odis en una nissaga enfrontada per la decisió d'un dels seus membres, Sebastià, de vendre part del seu patrimoni. Comptà amb actors com Juli Mira, Carme Belloch, Trinidad Guillén, Xema Cardeña, Pilar Almería o Candela Montesinos.
  • A flor de pell - Telenovel·la
  • Walker Texas Ranger - Sèrie d'acció
  • Bon Dia Bonica - Telenovel·la de producció pròpia
  • L'Alqueria Blanca - Sèrie de producció pròpia
  • Rex - Sèrie policiaca
  • Les Moreres - Telenovel·la de producció pròpia
  • Senderos Misteriosos - Sèrie de misteri
  • Senyor retor - Sèrie
  • Fringe - Sèrie policiaca
  • Stingers: Infiltrados - Sèrie policiaca
  • Nip/Tuck - Sèrie mèdica
  • Misterios médicos - Sèrie mèdica
  • Guardacostas - Sèrie policiaca
  • V - Sèrie de ciència-ficció dels anys 80
Entreteniment
  • El show de Joan Monleón - programa de varietats (presentat per Joan Monleon)
  • Enamorats - Programa d'entreteniment (presentat per Diego Braguinsky i Rosana Pastor)
  • Entre setmana - Magazine d'entreteniment (presentat per Juanjo Prats i Gemma Juan)
  • Moltes gràcies - Humor
  • Tot per l'audiència - Programa d'entreteniment (presentat per Diego Braguinsky)
  • Mira qui parla - Programa d'entrevistes i entreteniment (presentat per Àngel Martínez)
  • Fem tele (1998-2000) - Programa d'humor setmanal presentat per Núria Roca i César Lechiguero, amb col·laboradors com les de Maribel Casany (Mari Mari) o Felip Bau (Fefe).
Cultura i espectacle
Pel·lícules
  • Cine de l'Oest - Pel·lícules del gènere western
  • Cine de Nit
  • D'Autor
  • Ficcionari
  • Tardes de cine
  • Sessió matinal
  • Cine en valencià
  • Cine sense pauses
Concursos
Altres
  • Dietari - Dietari que incloïa santoral, refranys, informació sobre festes, fires, impostos i taxes i efemèrides. La durada aproximada de l'espai era d'1:20 min. Es va emetre des dels inicis de Canal 9 fins a l'any 1998, abans dels informatius i abans de finalitzar les emissions, i també durant els primers mesos de Notícies 9 (posteriorment, Punt 2), quan aquest canal iniciava les seues emissions
  • En Clau de Nou - Espai musical nocturn
  • Retrozap - Espai de talls televisius antics
  • Gormandia - Programa sobre cuina
  • Jo Treballe Ací - Programa de divulgació d'espais laborals singulars
  • Babaclub - Espai infantil
  • Valencians pel món
  • Nit de misteri - Programa sobre temes paranormals
  • Crònica amarga - Programa sobre successos
  • Olé tus vídeos - Vídeos domèstics
  • Tómbola - Programa sobre l'actualitat del cor presentat per Ximo Rovira
  • Socarrats - Programa d'esquetxos (comèdia de situació, sitcom)
  • Queda't amb mi - Programa d'entrevistes presentat per Alícia Ramírez
  • La vida és una prova - Presentat per Manu Rios
  • En companyia de Salomé
  • Efecte Palomar - Presentat per Ramón Palomar
  • Matí, Matí - Presentat per Maribel Vilaplana

Referències

  1. ↑ Marca RAV RADIO AUTONOMIA VALENCIANA en España-Oficina Espanyola de Patents i Marques
  2. ↑ Marca TVV TELEVISIÓ VALENCIANA en España-Oficina Espanyola de Patents i Marques
  3. ↑ Marca RTVV RADIO TELEVISIO VALENCIANA en España-Oficina Espanyola de Patents i Marques
  4. ↑ TELEVISION AUTONOMICA VALENCIANA CANAL 9
  5. ↑ Marca CANAL NOU en España
  6. ↑ CANAL NOU RADIOTELEVISIO VALENCIANA
  7. ↑ 7,0 7,1 Victòria Rosselló et alii a No dispareu al meteoròleg, ed. 3x4, ISBN 978-84-617-1262-5. Pg. 95
  8. ↑ «Así es la imagen corporativa de À Punt, la nueva Canal 9». Formula TV, 12-09-2017 [Consulta: 27 maig 2018].
  9. ↑ Teruel Planas, María Elvira. Assaigs de reflexió a l'entorn del discurs dels mèdia. Univ. Autònoma de Barcelona, 1998, p. 46. ISBN 8449014476. 
  10. ↑ Almenar, Salvador «L'ERO de Canal 9 afecta 843 periodistes i acomiada a alguns històrics». Ara [Barcelona], 798, 10-02-2013, p.60. ISSN: 2014-010X.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Fabra tanca Canal 9». VilaWeb, 05-11-2013.
  12. ↑ Levante (9/11/2013) "Clamor contra el cierre de RTVV".
  13. ↑ 13,0 13,1 Almenar, Salvador «Els treballadors lluitaran per tornar a aixecar RTVV». Ara [València], 30-11-2013, pp. 4 – 5.
  14. ↑ «RTVV, tancada enmig de crits de 'Açò és un colp d'estat'». VilaWeb, 29-11-2013.
  15. ↑ 15,0 15,1 (castellà) Beltran, Adolf «Fabra está dispuesto a reabrir RTVV al año de cerrarla si se parte “de cero”». El Pais, 03-11-2014 [Consulta: 30 gener 2015].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Clemente, Joaquim «El PP converteix en paper mullat la ILP d'RTVV amb una esmena que bloqueja la seua recuperació a curt termini». Valencia Plaza, 03-02-2015 [Consulta: 3 febrer 2015].
  17. ↑ «El PP esmena la ILP perquè RTVV obri si es donen les condicions donades per Fabra» (en castellà). 20minutos, 03-02-2015 [Consulta: 3 febrer 2015].
  18. ↑ Maroto, Voro «El PP obri la porta a un Canal 9 privat i en castellà». eldiario.es, 04-02-2015 [Consulta: 5 febrer 2015].
  19. ↑ Ángel, Nacho «NACHO ÁNGEL "Canal 9 sirve a la propaganda del PP"». El País, 02-08-1999 [Consulta: 29 gener 2015].
  20. ↑ Garrido, Lydia «García abre Canal 9 a la propaganda más dura del PP con el fichaje de Anxo Quintanilla». El País, 28-09-2007 [Consulta: 29 gener 2015].
  21. ↑ Ferrandis, Joaquín «El Consell paga 35 millones más por la F-1 que iba a costar cero euros». El País, 25-04-2012 [Consulta: 29 gener 2015].
  22. ↑ (castellà) Zafra, Ignacio «Gürtel va suposar una tercera part del forat de Canal 9 en 2006». El País, 24-09-2014 [Consulta: 29 gener 2015].
  23. ↑ «Parlem Clar del 12 de febrer de 2008». [Consulta: 29 gener 2015].
  24. ↑ 24,0 24,1 lainformacion.com. «Luna dice que el juez demuestra que en RTVV imperaba la voluntad exclusiva y al margen de la ley» (en castellà), 11-10-2010. [Consulta: 29 gener 2021].
  25. ↑ 25,0 25,1 Press, Europa. «Luna asegura que explicará "convenientemente" al juez si se lo pide de dónde obtuvo el informe de RTVV», 20-10-2010. [Consulta: 29 gener 2021].
  26. ↑ EFE. «Luna se niega a pedir perdón por tirar la piedra en las Corts» (en castellà), 28-09-2010. [Consulta: 29 gener 2021].
  27. ↑ «Ángel Luna: 'Por muchas querellas que me ponga, Camps no me va a callar' | Valencia | elmundo.es». [Consulta: 29 gener 2021].
  28. ↑ (castellà) El director general de RTVV coneixia l'assetjament sexual des d'octubre de 2009, a El País de 22/03/2010.
  29. ↑ (castellà) El sàtrapade Burjassot, a El País de 21/03/2010.
  30. ↑ «Alarte exigeix la destitució de Jaraba si coneixia els abusos sexuals en RTVV» (en castellà). El País, 22-03-2010.
  31. ↑ Cortineta d'emissions en proves de Canal 9 Ràdio-1989-YouTube
  32. ↑ CANAL 9.ID'S-Totume.net
  33. ↑ 33,0 33,1 (castellà) L'audiència de Canal 9 arriba a un nou sòl històric del 4,2% Levante-EMV, 02/07/2011
  34. ↑ L'audiència de Canal 9 ha baixat 11,4 punts en 7 anys Racó Català, 02/07/2011
  35. ↑ FormulaTV, audiències.
  36. ↑ Gutiérrez, Àlex «Entre l'ofec econòmic i l'estocada legal». Diari Ara, 06-11-2013 [Consulta: 6 novembre 2013].
  37. ↑ Fenollosa, Francesc. Quina cultura?. Universitat de València, 2001, p. 40. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canal_Nou&oldid=28332914»