Professione: reporter

Professione: reporter
Fitxa
Direcció	Michelangelo Antonioni
Protagonistes	Jack Nicholson; Maria Schneider; Steven Berkoff; Ian Hendry; Jenny Runacre; Manfred Spies; Josep Maria Caffarel i Fàbregas; Ángel del Pozo; Gustavo Re
Director artístic	Piero Poletto
Producció	Ennio Onorati
Dissenyador de producció	Piero Poletto
Guió	Mark Peploe; Peter Wollen; Michelangelo Antonioni
Música	Ivan Vandor
Fotografia	Luciano Tovoli
Muntatge	Michelangelo Antonioni; Franco Arcalli
Vestuari	Louise Stjernsward
Maquillatge	Franco Freda
Productora	Compagnia Cinematografica Champion
Distribuïdor	United Artists
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units; Espanya; França; Itàlia
Estrena	1975
Durada	126 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Barcelona, Almeria i Múnic
Color	en color
Recaptació	619.744 $
Descripció
Gènere	Drama
Lloc de la narració	Barcelona
Premis i nominacions
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Professione: Reporter és una pel·lícula dramàtica espanyola, francesa, italiana, americana, dirigida per Michelangelo Antonioni, estrenada el 1975. Va ser presentada al Festival Internacional de Cinema de Canes.

Argument

Mentre David Locke, un reporter nord-americà una mica a la deriva, es troba a l'Àfrica, descobreix el seu veí de cambra, un cert Robertson, estès sobre el seu llit i mort. Desitjant posar una mica d'emoció a la seva vida, decideix prendre la seva identitat i anar a les cites previstes del seu nou personatge. S'adona de seguida que ha agafat la identitat d'un espia al servei de terroristes.

Repartiment

David Locke	Jack Nicholson
La filla	Maria Schneider
Rachel Locke	Jenny Runacre
Martin Knight	Ian Hendry
Stephen	Steven Berkoff
Achebe	Ambroise Bia
El vigilant de l'hotel	José Maria Caffarel
El doctor	James Campbell
L'estranger alemany	Manfred Spies
L'assassí	Jean-Baptiste Tiemele
L'inspector	Angel del Pozo
Robertson, l'home mort	Chuck Mulvehill

Al voltant de la pel·lícula

Michelangelo Antonioni declararà: "Considero Professió: Reporter una de les meves pel·lícules més acabades estèticament. Considero igualment que és una pel·lícula política, ja que tracta de les relacions de l'individu amb la societat."
La pel·lícula fa servir nombroses imatges d'arxiu, Antonioni tenia la preocupació de donar un aspecte documental a la pel·lícula.
El director de fotografia ha treballat d'altra banda en aquesta òptica: ha utilitzat més sovint una llum natural i cap escena no ha estat rodada a l'estudi, a banda de l'escena final.
Ja que la pel·lícula presenta diverses imatges documentals, Antonioni hi ha inserit l'execució real d'un presoner polític. El pla ha estat censurat a nombrosos països
El pla de la seqüència final (que és sens dubte el més conegut de la pel·lícula) dura 7 minuts. Un sistema enginyós i complex amb una base de tubs molt lleugers que permet que la càmera travessi els barrots d'una finestra amb una facilitat desconcertant.

Enllaços externs

Fitxa allociné