Vés al contingut

Ondara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:01, 23 des 2021 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a altres significats, vegeu «Riu Ondara».
Plantilla:Infotaula geografia políticaOndara
Bandera d'Ondara
Bandera d'Ondara
Escut d'Ondara
Escut d'Ondara
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 49′ 41″ N, 0° 01′ 02″ E / 38.82818°N,0.0171°E / 38.82818; 0.0171
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcala Marina Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalOndara Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població7.308 (2023) Modifica el valor a Wikidata (702,02 hab./km²)
GentiliciOndarenc, ondarenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície10,41 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud36 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialDénia
Dades històriques
Festa patronalMare de Déu de la Soledat
Segon cap de setmana de juliol
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Ramiro Pastor Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03760 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03095 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03095 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webondara.org Modifica el valor a Wikidata
La torre del Rellotge, l'única de quatre que abans conformaven el castell musulmà, és un dels símbols d'Ondara
El Mercat del Prado és un referent important de la vila

Ondara és una vila i municipi de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Geografia

El seu territori (10,3 km²) és pràcticament pla a excepció de la part de la serra de Segària (506 m) i es troba quasi en la seua totalitat conreat. Hi ha, com a paratges a visitar, el parc públic de la serra de Segària perfectament habilitat per a l'oci, la Font dels Tres Brolls, l'Assut, xicoteta presa de pedra, d'origen musulmà que s'aprofita per al reg.

El terme inclou la pedania de Pamis situada a l'oest, aïllada d'Ondara per la nova variant de la carretera nacional N-332, que transcorre de nord a sud entre els dos i disposa de tres entrades a la vila. Ondara es dividix en quatre parts pel barranc de l'Alberca i per l'antiga N-332, actual avinguda de València, que entra a Ondara des del nord enmig de finques deixant el mercat del Prado, la plaça de bous i la vila vella a l'est. Travessa el riu passant vora l'aulari de música i l'assut, abans d'arribar a l'eixida del poble i al polígon a l'extrem sud. La major part del poble queda a l'est de la carretera, que bifurca en direcció Dénia (avinguda de la Marina Alta) i al polígon industrial (avinguda Alacant).

Altres connexions viàries són la carretera comarcal CV-725 que enllaça Dénia amb l'AP-7, i que travessa el sud del terme. L'entrada a l'autopista se situa directament al sud-oest del polígon industrial.

Té un clima típicament mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos, sent la temperatura mitjana anual de 18 °C.

Història

Carta pobla d'Ondara, del 8 d'agost de 1611. Arxiu del Regne de València.

Sanchis i Guarner opina que el topònim Ondara prové d'Ondar, vocable ibèric que significa "arenal". Ja en el Paleolític Mitjà hi havia activitat humana com ho demostra la troballa feta en les coves del Colom i del Corb. La Cova Fosca acredita població en l'Eneolític i el pas dels ibers queda demostrat en un poblat a la Serra de Segària. Els romans deixaren en les partides del Pla de la Font, Vinyals i Pujades una necròpoli, algunes vil·les, làpides funeràries i mostres ceràmiques.

Foren els musulmans, que la conegueren com Madina Yundara,[1] els que edificaren el castell, i donaren empenta a l'agricultura mitjançant l'aprofitament de les aigües del Barranc de l'Alberca. La vila fou destruïda durant la crisi del Califat. En 1092 es produí la invasió dels almoràvits. Rodrigo Díaz de Vivar ocupà i fortificà el castell en el seu assalt a l'Emirat de Dàniyya.[2]

Jaume I hi entrà el 6 de juny de 1244 i la donà a poblar a Berenguer II de Palou, arquebisbe de Barcelona, que ho feu amb cavallers catalans. L'any 1323 es donaren pel rei Jaume el Just, població i terme, al seu fill Pere, infant d'Aragó. En 1472 la població morisca encara abasta vora el 80% i es dedica al cultiu de la pansa.

Durant les Germanies estigué del costat dels agermanats i fou testimoni d'importants enfrontaments, un dels quals comptà amb la presència de Vicent Peris, cap dels agermanats i, enfront, el marqués de Zenete, germà de Dídac Hurtado de Mendoza, virrei de València. Des de mitjans del segle xvi pertanyé a la família Cardona, marquesos de Guadalest, en 1574 obté parròquia pròpia. L'expulsió dels moriscos suposà l'afonament demogràfic i econòmic de la població, que passà de 1.000 a 200 habitants. La repoblació s'inicia a partir de 1611 amb l'arribada de gents d'arreu de la comarca i de les Illes Balears. El segle és de recuperació econòmica i demogràfica a pesar de la negativa influència de la pesta bubònica.

Així s'arriba a la Guerra de Successió en què Ondara es decanta pel bàndol maulet, la qual cosa li costà, com a tantes altres de les nostres poblacions, ser cremada i saquejada per les tropes del Socarrat. En aquell temps abastà el títol de vila i passà el senyoriu als Mendoza i finalment als marquesos d'Ariza; el conreu de la pansa fou el motor del creixement urbanístic del segle xix que es veié trencat amb l'epidèmia de fil·loxera que a principis del segle xx acabà amb l'economia local i condemnà els ondarenys a l'emigració, sobretot cap a l'Argentina i Algèria. En aquella època va ser significativa la presència del doctor català Jaume Ferran i Clua, inventor de la vacuna anti-colèrica, que aplicà a Ondara amb notable èxit.

Economia

L'economia és bàsicament agrícola (cítrics) però la proximitat a nuclis turístics importants fan també important el sector serveis. La fabricació d'articles de vímet, canya i palma, és a Ondara, igual que a Gata de Gorgos i Pedreguer, una vertadera indústria.

Es pot destacar el centre comercial Portal de la Marina situat junt amb el desviament de la nacional i l'eixida de l'AP-7, obert el 2008 i que representa un salt en el comerç de la vila de la botiga familiar a l'hipermercat.

Demografia

Ondara compta amb una població de 6.647 habitants (cens INE 2016), el 13,36% dels quals és de nacionalitat estrangera.[3]

Evolució demogràfica d'Ondara[4]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2009 2013
Població 2.598 3.386 3.508 2.734 2.289 2.733 2.778 3.030 3.339 3.868 4.336 4.776 5.310 6.006 6.217 6.546 6.613
La piscina municipal d'Ondara

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 3 de Compromís per Ondara (Compromís) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Ondara

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE José Ramiro Pastor 1.271 37,20% 5 (+1)
Partit Popular Álex Hernández Giner 963 28,18% 4 (-1)
Compromís per Ondara Mar Chea Pedros 902 26,40% 3 (-1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Joan Costa Soler 253 7,40% 1 (+1)
Vots en blanc 28 0,82%
Total vots vàlids i regidors 3.396 100 % 13
Vots nuls 34 0,99%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.451 70,82%**
Abstenció 1.422* 29,18%**
Total cens electoral 4.873* 100 %**
Alcalde: José Ramiro Pastor (PSPV-PSOE) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 5 de PSPV i 3 de Compromís[5])
Fonts: JEC,[6] JEZ Dénia,[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2017 l'alcalde d'Ondara és José Ramiro Pastor del Partit Socialista del País Valencià.[10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Moncho Salort PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Antonio Ramis Bolufer PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Antonio Ramis Bolufer

Robert Miralles i Cebrià

PSPV-PSOE
UPV 		30/06/1987
29/10/1988 		Moció de censura
1991–1995 Robert Miralles i Cebrià UPV 15/06/1991 --
1995–1999 Robert Miralles i Cebrià UPV-BLOC 17/06/1995 --
1999–2003 Josep Grimalt i Mestre
Ximo Ferrando Soler 		BLOC-EVB-V
PP 		03/07/1999
26/02/2001 		Moció de censura
2003–2007 Ximo Ferrando Soler PP 14/06/2003 --
2007–2011 Ximo Ferrando Soler PP 16/06/2007 --
2011–2015 Ximo Ferrando Soler PP 11/06/2011 --
2015–2019 Zeus Serrano Soler
José Ramiro Pastor 		Compromís
PSPV-PSOE 		13/06/2015
03/06/2017 		Pacte de govern
2019-2023 José Ramiro Pastor PSPV-PSOE 15/06/2019 Pacte de govern
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Edificis d'interès

Finca rústica anomenada la casa d'Albors, al nord del terme
Article principal: Llista de patrimoni arquitectònic de la Marina Alta

Els àrabs fundaren el poble i la seua flaire continua viva en els carrers estrets i torts en què trobem els següents edificis:

  • Torre del Rellotge: Únic vestigi del castell musulmà. Rehabilitada en 1994. Declarada BIC.
  • Casa del Mayorazgo o del Fortí: Sòlid palau fortificat que en l'actualitat es troba abandonat però en bon estat.
  • Palau d'Ondara: Pràcticament desaparegut, només s'endevinen alguns vestigis i tampoc no hi ha referències de la seua història.
  • Ajuntament: Antic convent de franciscans del segle xvii molt ben restaurat entre 1991-1995.
  • Convent: En realitat és l'església del convent que a hores d'ara allotja l'Ajuntament.
  • Font de la Carxofa: Construïda a finals del segle xix, enterrada en la dècada dels setanta del segle passat i tornada a aixecar en 1983: Subministra l'aigua potable al poble.
  • Església de Santa Anna: Segle XVI.
  • Plaça de bous d'Ondara: Inaugurada el 28 d'octubre de 1901, destruïda en 1936 i rehabilitada en 1957.[11]
  • Capella dels sants Abdó i Senent: Segles XVIII-xix.
  • La Soledat.
  • Llavador municipal: Segle XIX, situada a prop de l'assut.
  • La Casa d'Albors: finca sumptuosa però en estat de recuperació situada al nord-oest del terme.

Gastronomia

Article principal: Cuina de la Marina Alta

L'arròs forma part important de la gastronomia ondarenca en forma de paella, al forn o amb fesols, naps i penques; els embotits, el cabrit al forn i el "putxero" complementen una oferta gastronòmica que es pot rematar amb el pastís d'albercoc, el torrat o el "mullaor" i l'herba, els vins o les bones misteles de la Marina.

Referències

  1. ↑ Furió, Antoni; Aparisi, Josep. Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer. Universitat de València, 2002, p.53. ISBN 8437055148. 
  2. ↑ The World of El Cid: Chronicles of the Spanish Reconquest[Enllaç no actiu]
  3. ↑ Font: Explotació estadística del cens segons l'INE. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats). Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
  4. ↑ Font: Població segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Arxivat 2009-03-11 a Wayback Machine. Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  5. ↑ Redacció «Ondara constitueix el nou Ajuntament i tria José Ramiro com a alcalde». laveu.ondara.org, 16-06-2019.
  6. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.503 [Consulta: 29 abril 2020].
  7. ↑ Junta Electoral de Zona de Dénia «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 36-37. Edicte 4556/2019 [Consulta: 2 agost 2019].
  8. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
  9. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Ondara», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  10. ↑ 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Ondara. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 20 novembre 2017].
  11. ↑ Miralles i Cebrià, Robert. APUNTS PER A LA HISTÒRIA DE LA PLAÇA DE BOUS D'ONDARA EN EL SEU PRIMER CENTENARI (1901-2001), 2001, p. 26. 

Enllaços externs

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ondara
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ondara
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ondara&oldid=28930122»