Vés al contingut

Organització territorial de Portugal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:56, 18 nov 2008 amb l'última edició de Walden69 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

L'organització territorial de Portugal es basa en una complicada estructura administrativa. El segon nivell administratiu, després de l'Estat, és immediatament ja els seus 308 municipis (concelhos) els quals, al seu torn, se subdividixen en més de 4.000 parròquies (freguesia). Les parròquies, per altra banda, s'agrupen en diverses divisions de nivell superior que no coincidixen amb les delimitacions municipals, algunes de les quals són purament administratives, bé en general, bé específiques d'alguna branca d'activitat (per exemple, comarques judicials, regions turístiques, etc...), bé de caràcter tècnic, o bé de caràcter històrico-cultural. Hi hagueren projectes que intentaren definir regions naturals, les quals gairebé mai coincidien amb les divisions administratives.

Províncies tradicionals

Divisió tradicional de Portugal en províncies

Si bé hui dia no tenen cap significat administratiu, les províncies (o regions naturals) continuen per ser la divisió més popular del país, immediatament després dels districtes, amb els quals s'identifiquen la major part dels portuguesos. Creades amb una reforma el 1936, van ser derogades formalment amb l'entrada en vigor de la Constitució de 1976. Havien sigut les onze que es llisten tot seguit:

Regions Autònomes

La divisió més important és, des de 1976, el territori continental (o Portugal continental) i les dues regions autònomes insulars (o Portugal insular), Açores i Madeira. Aquesta primera divisió del territori nacional correspon a la subdivisió NUTS I.

Les Regions Autònomes se subdivideixen immediatament en municipis (19 a Açores i 11 en Madeira), però Portugal continental té una sèrie de subdivisions diferents.

Districtes

Vegeu Districtes de Portugal per a més informació.

Districtes administratius de Portugal

Els districtes, encara que en vies d'extinció mitjançant el procés de descentralització, romanen com la subdivisió administrativa del país més rellevant, servint de base per a una sèrie d'utilitzacions de la divisió administrativa, que van de les circumscripcions electorals als campionats regionals de futbol.

Antics districtes

Abans de 1976, els dos arxipèlags atlàntics eren també dins de l'estructura general dels districtes portuguesos, encara que amb una estructura administrativa diferent, basada en l'Estatut dels Districtes Autònoms de les Illes Adjacents (Decret-Llei n.º 36453, del 4 d'agost de 1947), que es traduïa en l'existència de Juntes Generals amb competències pròpies. Hi havien tres districtes autònoms a Açores i un a Madeira:

Aquests districtes van desaparèixer amb l'arribada de la constitució portuguesa de 1976, que dotava a les Açores i a Madeira d'un Estatut Polític-Administratiu propi (que no preveu l'existència de districtes).

NUTS

En Portugal hi ha 3 regions NUTS I (Portugal Continental, Regió Autònoma de les Açores i Regió Autònoma de Madeira), subdividides en 7 NUTS II (Nord, Centre, Lisboa, Alentejo, Algarve, Açores i Madeira), les quals per la seua banda se subdivideixen en 30 NUTS III.

Regions (CCDRs, NUTS II)

NUTS II de Portugal.

Malgrat que els districtes siguen la divisió administrativa de primer grau a Portugal Continental, la divisió tècnica de primer ordre és una altra. Es tracta de les cinc grans regions gestionades per les Comissions de Coordinació i Desenvolupament Regional (CCDRs), i que corresponen a les subdivisions NUTS II per a Portugal. Els límits hi coincideixen amb els límits dels municipis, però no coincideixen amb els límits dels districtes, que de vegades es dividixen per més d'una regió. També aquestes regions es troben en vies de desaparèixer amb el procés de descentralització, però de moment són les següents:

Subregions estadístiques (NUTS III)

NUTS III de Portugal.

Les regions se subdividixen en subregions estadístiques sense cap significat administratiu, amb l'únic objectiu de servir per a agrupar municipis veïns amb problemes i desafiaments semblants, i obtenir d'aquesta manera dades conjuntes destinades principalment a la planificació econòmica.

A continuació es llisten els 30 NUTS III, dividides per regions:

Enllaços externs sobre els NUTS portuguesos

Àrees urbanes

En la divisió administrativa que es contempla en la propera descentralització, que és actualment en procés d'implantació, gira al voltant de les "àrees urbanes", definides com a unitats territorials contínues conformades per agrupacions de concelhos. Teòricament, haurien d'anar per entrar en vigor al llarg de 2004, però l'endarreriment en alguns dels processos fa poc probable que hi comencen a funcionar abans de 2006. Existixen tres tipus d'àrees urbanes:

  • Grans Àrees Metropolitanes (GAM)
  • Comunitats Urbanes (ComUrb)
  • Comunitats Intermunicipals (ComInter)

GAM

Cal que hi haja un mínim de nou municipis i un nombre superior de 350 mil habitants en total.

ComUrb

Agrupaments amb menys de 350 mil habitants però més de 150 mil.

Comunitats Intermunicipals (ComInter)

Hi tenen menys de 150.000 habitants.

Per definir

A data de maig de 2004, encara quedaven per definir algunes àrees urbanes que hi integraran alguns municipis. Si bé hi poden haver novetats en algunes de les àrees llistades amunt, en principi, però, es definirien les següents agrupacions:

Beira Interior Sul

Castelo Branco, Fundão, Idanha-a-Nova, Proença-a-Nova, Oleiros i Vila Velha de Ródão. En el cens de 2001 hi havien 119.263 habitants.

Alto Alentejo

Portalegre, Ponte de Sor, Nisa, Sousel, Avis, Gavião, Crato, Marvão, Alter do Chão, Castelo de Vide, Fronteira, Monforte i Arronches. En el cens de 2001 hi havien 95.086 habitants.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Organització_territorial_de_Portugal&oldid=2935502»