Vés al contingut

Un tomb per la vida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:44, 11 juny 2022 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de sèrie de televisióUn tomb per la vida
DirectorXavier Bosch i Sancho Modifica el valor a Wikidata
NarradorJoaquim Maria Puyal i Ortiga Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalTV3 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Modifica el valor a Wikidata

Un tomb per la vida és un programa de televisió emès per TV3, conduit per Joaquim Maria Puyal en el qual convidava personatges de la vida social, cultural i política per repassar el seu testimoni històric.[1] Es va emetre el primer programa el dimarts 14 de setembre de 1993 en horari de màxima audiència fins al 21 de juny de 1994, amb un total de quaranta-dues entregues.[2] A la seva presentació Puyal va definir l'espai com un "programa" d'autor que es considerava una aposta per fer un viatge en directe a través de l'experiència d'un convidat que transmetia el seu llegat als telespectadors a través de la paraula.[3] Va ser dirigit per Xavier Bosch. El seu director musical era Sergi Cutillas.[4]

El convidat central es trobava amb els altres protagonistes de l'edició a El cau, una cocteleria que acollia el grup de persones disposades a fer una reflexió col·lectiva sobre l'ésser humà i la societat. Amb l'arribada del convidat principal a El cau, començaven els quatre blocs en què s'estructurava el programa, tot i que el seu format era obert i susceptible de modificacions en funció de la conversa que es desenvolupés, del personatge convidat i de les intervencions del públic present al local i dels telespectadors.[3]

Entre els convidats del programa s'hi van trobar Raimon Pàniker, que va ser el primer,[5][6] Manuel Vázquez Montalbán,[7] Johan Cruyff,[8] Judit Mascó,[9] Oriol Bohigues, Miquel Calçada,[10] monsenyor Deig, Lluís Llach,[11] Anna Veiga, Josep Guardiola i Sala,[12] Júlia Otero, Quim Monzó, Jaume Perich, Terenci Moix, Raimon, Josep Maria Flotats, el Màgic Andreu, Victòria dels Àngels i Guillermina Motta.[2] També va convidar persones anònimes com la monja Catalina Tarrats i l'intern Andrés Torrijos.[13] El programa va aconseguir bones audiències sent líder en molts programes.[8][9][11][10][12]

La música principal era una versió instrumental de Send in the Clowns. Es va publicar un disc amb algunes cançons utilitzades al programa amb el títol "Un tomb per la música".

Referències

[modifica]
  1. «Doctor honoris causa Joaquim Maria Puyal» p. 10. UAB. [Consulta: 30 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 «Joaquim M. Puyal reorienta la seva carrera fora de la producció de programes de TV». Avui, 21-06-1994 [Consulta: 30 gener 2021].
  3. 3,0 3,1 «'Els cignes' i 'Un tomb per la vida', nous a TV3». Avui, 14-09-1993 [Consulta: 30 gener 2021].
  4. «TV3». Avui, 26-05-1994 [Consulta: 30 gener 2021].
  5. Josep M. Quintana Cabanas «Teòleg a la picota». Avui, 22-09-1993 [Consulta: 30 gener 2021].
  6. «Així s'ha estrenat la secció diària de Puyal amb Terribas: "Em genera angoixa"». El Nacional, 07-01-2019. [Consulta: 30 gener 2021].
  7. Solsona, Ramon «Un tomb ple de xips». Avui, 02-10-1993 [Consulta: 30 gener 2021].
  8. 8,0 8,1 «El programa 'Un tomb per la vida' referma el seu lideratge a Catalunya». Avui, 14-10-1993 [Consulta: 30 gener 2021].
  9. 9,0 9,1 «TVC s'imposa en el rànquing d'audiència». Avui, 17-10-1993 [Consulta: 30 gener 2021].
  10. 10,0 10,1 «'Un tomb per la vida' lidera l'audiència de la nit de dimarts». Avui, 11-11-1993 [Consulta: 30 gener 2021].
  11. 11,0 11,1 «Lluís Llach fa líder d'audiència 'Un tomb per la vida'». Avui, 16-12-1993 [Consulta: 30 gener 2021].
  12. 12,0 12,1 «'Un tomb per la vida' amb Pep Guardiola, líder d'audiència de dimarts». Avui, 16-12-1993 [Consulta: 30 gener 2021].
  13. Joan i Alsinella, Marcelí «Allunyats de la societat». Avui, 06-04-1994 [Consulta: 30 gener 2021].