Vés al contingut

Radley Metzger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:12, 21 juny 2022 amb l'última edició de Walden69 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaRadley Metzger
Biografia
Naixement21 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata
Bronx (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 2017 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
FormacióCity College de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, distribuïdor cinematogràfic, fotògraf de moda, escriptor, productor de cinema, muntador, director de cinema pornogràfic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata -
Nom de plomaHenry Paris Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0582750 Allocine: 103139 Allmovie: p102650 TMDB.org: 104178 Modifica el valor a Wikidata

Radley Metzger (també conegut com Radley Henry Metzger, Radley H. Metzger[1] i amb els pseudònims, "Jake Barnes", "Erich Farina" i "Henry Paris")[2][3][4] (21 de gener de 1929 – 31 de març de 2017)[5] va ser un cineasta estatunidenc pioner[6][7] i distribuïdor de cinema, destacat per pel·lícules artístiques i per adults,[8][9] com Thérèse and Isabelle (1968), Camille 2000 (1969), The Lickerish Quartet (1970), Score (1974), The Private Afternoons of Pamela Mann (1974), The Image (1975), The Opening of Misty Beethoven (1976) i Barbara Broadcast (1977).[10][11] Segons un crític cinematogràfic, les pel·lícules de Metzger, incloses les realitzades durant l'Edat d'Or del Porno (1969–1984), es destaquen pel seu "disseny luxós, guionatge enginyós i preferència per l'angle de càmera inusual".[12] Un altre revisor va assenyalar que les seves pel·lícules eren "altament artístiques - i sovint cerebrals ... i sovint presentava un magnífica cinematografia".[13] Les obres cinematogràfiques i d'àudio de Metzger s'han afegit a la col·lecció permanent del Museum of Modern Art (MoMA) de la ciutat de Nova York.[14][15]

Primers anys

Radley Henry Metzger va néixer el 21 de gener de 1929 al Grand Concourse a The Bronx, Nova York, i era el segon fill de pares jueus, Julius i Anne.[16][17] Va afirmar que va trobar alleujament de les seves al·lèrgies als cinemes, especialment al teatre Audubon Ballroom, mentre creixa.[18] Més tard, Metzger va rebre un B.A. en arts dramàtiques del City College of New York,[12] on hiva estudiar amb els cineastes Hans Richter i Leo Seltzer. També va estudiar interpretació en privat amb el director Harold Clurman. Durant la Guerra de Corea, Metzger va servir a la Força Aèria dels Estats Units amb el 1350th Photographic Group, que va interrompre els seus estudis de postgrau de la Columbia University.[12] El seu germà gran, ara difunt,[17] s'havia convertit en metge. Metzger es va casar més tard i va tenir una filla.[16]

Carrera

A principis de la seva carrera, a la dècada de 1950, Metzger va treballar principalment com a editor de pel·lícules[19] i fou membre del Local 771 de l’IATSE.[12] Va treballar en l'edició de tràilers de Janus Films,[20] un gran distribuïdor de pel·lícules d'art estrangeres, especialment les de Michelangelo Antonioni,[12] Ingmar Bergman,[8] Federico Fellini,[21] Jean-Luc Godard[21] i François Truffaut.[22] El 1953, Metzger va ser acreditat com a ajudant de direcció de William Kyriakis a la pel·lícula Guerrilla Girl.[21] El 1956, va treballar en el doblatge de I Déu creà la dona protagonitzada per Brigitte Bardot.[16] El seu debut cinematogràfic com a director, Dark Odyssey (1961) (codirigit amb Kyriakis), va ser un drama sobre les experiències d'un immigrant grec que arribava a Nova York. La pel·lícula va ser revisada favorablement per The New York Times[23] i altres.[24][25][26] El 1959 va editar la pel·lícula The Gangster Story protagonitzada per Walter Matthau i el 1960, Metzger va presentar a la televisió la pel·lícula japonesa Kyōnetsu no kisetsu.[27]

Més tard, el 1961, juntament amb la distribuïdora de cinema Ava Leighton, Metzger va fundar Audubon Films. La companyia va rebre el nom del teatre Audubon Ballroom, una de les seves sales de cinema preferides mentre creixia.[18] La recentment fundada companyia de distribució especialitzada en importar pel·lícules internacionals, algunes de les quals eren comercialitzat en pel·lícules eròtiques per adults gènere en expansió gradual. Les habilitats de Metzger com a editor es van emprar per retallar i augmentar moltes de les característiques que Audubon va gestionar, com ara The Twilight Girls (FR, 1957) i, el seu primer èxit, Jeg - en kvinde de Mac Ahlberg ( DN / SW, 1965).[28]

El segon esforç de direcció de Metzger, The Dirty Girls (rodada el 1963 i estrenada el 1965), va marcar la seva aparició com a autor important en el gènere de pel·lícula eròtica per adults. Les seves pel·lícules posteriors es van rodar sovint a Europa[29] i adaptades de novel·less o altres fonts literàries, com Carmen (de Prosper Mérimée), La Dame aux Camélias (d’Alexandre Dumas), L'image (de Catherine Robbe-Grillet), Naked Came the Stranger (de Penelope Ashe),[30] Pigmalió (de George Bernard Shaw), Sis personatges en cerca d'autor (de Luigi Pirandello),[21] The Cat and the Canary (de John Willard),[29] i Thérèse et Isabelle (de Violette Leduc).[31] Ell cita John Farrow, Claude Lelouch,[9] Michael Powell, Alain Resnais[32] i Orson Welles com a inspiració del seu treball.[29] Metzger va treballar amb el director de cinema francès Jean Renoir, així com amb l'actor estatunidenc Hal Linden.[12] Andy Warhol, que va ajudar a començar l’ Edat d'Or del Porno amb la seva pel·lícula de 1969 Blue Movie, era un fan de l'obra cinematogràfica de Metzger [12] i va comentar que la pel·lícula de Metzger de 1970, The Lickerish Quartet, era "una obra mestra escandalosament pervertida".[33] El 1972, Metzger va dirigir Score,[34] basada en una obra eròtica Off-Broadway en la que hi participava Sylvester Stallone.[35] Les pel·lícules dirigides per Metzger incloïen partitures musicals compostes per Georges Auric, Stelvio Cipriani, Georges Delerue i Piero Piccioni.[29] L'estil de pel·lícula signat de Metzger de la seva "eròtica elegant"[36] s'havia convertit en "una combinació eurocèntrica de decadència elegant, riquesa i aristocràtica".[37]

Sota el pseudònim "Henry Paris", Metzger també va dirigir diverses funcions eròtiques per a adults explícites durant la meitat i finals de la dècada de 1970. Aquestes pel·lícules es van estrenar durant l'Edat d'Or del Porno, també coneguda com a "porno chic",[38][39] en què les pel·lícules eròtiques per a adults tot just començaven a estrenar-se àmpliament i discutides públicament per celebritats (com Johnny Carson i Bob Hope)[40] i preses seriosament pels crítics de cinema (com Roger Ebert).[41][42] Les pel·lícules de Metzger es caracteritzen per alts valors de producció, especialment The Private Afternoons of Pamela Mann (1975)[37] i The Opening of Misty Beethoven (1976), i generalment es celebren de manera crítica.[22][43][44] Alguns historiadors avaluen The Opening of Misty Beethoven, basada en l’obra Pigmalió de George Bernard Shaw (i la seva derivada, My Fair Lady), com a assolir un nivell de corrent principal a la història i als conjunts[45][46][47] i és considerada, per l’autor premiat Toni Bentley, la "joia de la corona" de l’Època d’Or del Porno.[1]

« Quan vaig arribar a la majoria d'edat, l'erotisme sempre estava a les pel·lícules, però l'erotisme era castigat. La noia promiscua mai va aconseguir l'home protagonista, la dona que venia els seus encants, sempre va tenir una mala sort. La "noia bona" sempre aconseguia fins que la noia dolenta mai va aconseguir. Com a reacció a això, vaig intentar fer el contrari. Podries tenir una actitud lliure i comportar-te de manera lliure i no ser castigat. Un paral·lel a això és que també podria ser lleuger. No havia de ser una tragèdia. Podries mirar [el sexe] d'una manera divertida. Va ser una cosa personal, treballar contra els tòpics del cinema quan era gran. »

Algunes de les pel·lícules eròtiques per adults "Henry Paris", incloses Score (1974),[48][49]també s'han presentat en versions softcore.[9] Moltes de les pel·lícules de Metzger, incloses Score (1974), The Image (1975), The Opening of Misty Beethoven (1976) i Barbara Broadcast (1977), així com algunes de les seves primeres pel·lícules sofctore, Camille 2000 (1969) i The Lickerish Quartet (1970), han estat editades en versió Blu-ray.[50]

Darrers anys

A la dècada de 1990, com a conseqüència de la mort de la seva parella de sempre, Ava Leighton, a causa d'un càncer, Metzger va produir diversos vídeos sobre cura de la salut alternativa, inclòs un sobre tractament del càncer i una sèrie de vídeos de cinc parts sobre homeopatia amb Andrew Weil. Segons Metzger: "Vaig sentir que a la dècada de 1990, la gent necessitava més informació sobre un enfocament intel·ligent de la salut i la malaltia - que necessitava saber com alleujar la culpabilitat. Aquest era el meu èmfasi"."[12]

Més endavant, Metzger va considerar diversos projectes cinematogràfics semblants a "Henry Paris", inclòs un titulat Solarium,[51] un altre basast en el llibre The Surrender de Toni Bentley, i un tercer basat en el seu propi guió original, utilitzant diàlegs de Shakespeare, titulat provisionalment The Heat of the Midnight Sun. Tanmateix, tots aquests projectes cinematogràfics van quedar finalment sense acabar.[52]

Segons el crític cinematogràfic Adam Schartoff de Filmmaker l'abril de 2017, Metzger era un "director realment únic i amb un talent exquisit", les seves pel·lícules tenien "visuals i narratives fortes... capritxoses", històries divertides, intel·ligents i sempre ambicioses", el seu tractament dels personatges femenins va anar "molt més enllà del seu temps". Schartoff i una sòcia productora, Judith Mizrachy, es van plantejar fer un documental sobre Metzger i les seves pel·lícules, però actualment el projecte està inacabat.[53]

Les obres cinematogràfiques i d'àudio de Metzger s'han afegit a la col·lecció permanent del Museum of Modern Art (MoMA) de la ciutat de Nova York.[54]

Mort

Metzger va morir per causes no revelades a la ciutat de Nova York el divendres 31 de març de 2017 a l'edat de 88 anys.[55][56]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Bentley, Toni. «The Legend of Henry Paris». ToniBentley.com, 01-06-2014. [Consulta: 26 gener 2016].
  2. ↑ Bentley, Toni. «The Art Cinema Erotica of Radley Metzger». The New York Review of Books, 07-08-2014. [Consulta: 10 febrer 2016].
  3. ↑ Staff. «Radley H. Metzger». Complete Index to World Film, 2017. [Consulta: 4 abril 2017].
  4. ↑ Staff. «Filmlexikon - Radley Metzger» (en alemany). zweitausendeins.de. [Consulta: 4 abril 2017].
  5. ↑ Kernes, Mark «Pioneering Adult Director Radley Metzger Passes». AVN, 03-04-2017.
  6. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades TRR-20170402
  7. ↑ Hudson, David. «This Is Softcore: The Art Cinema Erotica of Radley Metzger». Fandor, 07-08-2014. [Consulta: 29 febrer 2016].
  8. ↑ 8,0 8,1 Dollar, Steve. «Radley Metzger Retrospective Opens at Film Society of Lincoln Center». Wall Street Journal, 05-08-2014. [Consulta: 23 maig 2015].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Staff. «This Is Softcore: The Art Cinema Erotica of Radley Metzger». Film Society of Lincoln Center, 07-08-2014. [Consulta: 23 maig 2015].
  10. ↑ MacFarlane, Steve. «Interview: Radley Metzger». Slant Magazine, 06-08-2014. [Consulta: 23 maig 2015].
  11. ↑ West, Ashley. «'The Opening of Misty Beethoven' (1976): Jamie Gillis and Constance Money». The Rialto Report, 07-04-2017. [Consulta: 7 abril 2017].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 Gallagher, Steve. «"This is Softcore": The History of Radley Metzger». Filmmaker Magazine, 07-08-2014. [Consulta: 23 maig 2015].
  13. ↑ Simpson, Claire. «Adults Only: 5 Films By Radley Metzger». WhatCulture.com, 02-10-2013. Arxivat de l'original el May 24, 2015. [Consulta: 23 maig 2015].
  14. ↑ Rist, Ray C. Book - The Pornography Controversy: Changing Moral Standards in American Life, January 4, 1974, p. 124. ISBN 9781412838467. 
  15. ↑ Lehman, Peter. Book - Pornography: Film and Culture, 2006, p. 9. ISBN 9780813538716. 
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Bentley, Toni. «The Legend of Henry Paris». Playboy, 01-06-2014. Arxivat de l'original el February 10, 2018. [Consulta: 6 desembre 2021].
  17. ↑ 17,0 17,1 Staff «Paid Notice: Deaths Metzger, Anne». New York Times, 29-08-2017.
  18. ↑ 18,0 18,1 West, Ashley. «Radley Metzger's Beginnings: The Audubon Ballroom». The Rialto Report, 06-04-2017. [Consulta: 6 abril 2017].
  19. ↑ Staff. «Dreams of Desire – The Films of Radley Metzger». Mondo-Digital.com. [Consulta: 23 maig 2015].
  20. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades FDR-20170402
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Staff. «Radley Metzger – TCM Archive Materials». Turner Classic Movies, 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  22. ↑ 22,0 22,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades NYT-20170404
  23. ↑ Thompson, Howard «Screen: 'Dark Odyssey':Low-Cost Drama Has Premiere at Cameo». New York Times, 26-06-1961.
  24. ↑ Morris, Gary. «Radley Metzger - Dark Odyssey and Little Mother». ImagesJournal.com, 1998. [Consulta: 10 abril 2017].
  25. ↑ Georgakas, Dan. «Dark Odyssey». Senses of Cinema, 1998. [Consulta: 10 abril 2017].
  26. ↑ Hasan, Mark R. «DVD: Dark Odyssey (1961)». KQEK.com, 2011. [Consulta: 10 abril 2017].
  27. ↑ Staff. «The Warped Ones (1960) - Kyônetsu no kisetsu (original title)». IMDb. [Consulta: 4 abril 2017].
  28. ↑ Gallagher, Steve (Summer 1997), The Libertine, <http://filmmakermagazine.com/archives/issues/summer1997/metzger.php>. Consulta: 24 maig 2015
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Staff. «A Talk With Radley Metzger». Mondo-Digital.com. [Consulta: 23 maig 2015].
  30. ↑ Staff. «'Naked Came the Stranger' (1975): The Hoax, The Film». The Rialto Report, 05-04-2017. [Consulta: 5 abril 2017].
  31. ↑ Lezard, Nicholas «Thérèse and Isabelle by Violette Leduc – review». The Guardian, 28-02-2012.
  32. ↑ Weston, Hillary. «Porn Before It Was Chic: An Interview With Radley Metzger on Sex and Cinema». BlackBook, 19-08-2014. [Consulta: 29 febrer 2016].
  33. ↑ Staff. «The Lickerish Quartet». Film Society of Lincoln Center, 08-08-2014. [Consulta: 24 maig 2015].
  34. ↑ Kramer, Gary M. «Interview: Radley Metzger, dir. of Score». Cinedelphia, 08-01-2014. [Consulta: 4 abril 2017].
  35. ↑ Staff. «Radley Metzger's 'Score' (1974): Behind the Scenes». The Rialto Report, 04-04-2017. [Consulta: 4 abril 2017].
  36. ↑ Nichols, Peter M. «Home Video; Elegant Exotica On Small Screen». New York Times, 21-11-1997.
  37. ↑ 37,0 37,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades TRR-20170403
  38. ↑ Blumenthal, Ralph «Porno chic; 'Hard-core' grows fashionable-and very profitable». The New York Times Magazine, 21-01-1973.
  39. ↑ «Porno Chic». www.jahsonic.com. [Consulta: 6 octubre 2020].
  40. ↑ Corliss, Richard (March 29, 2005). «That Old Feeling: When Porno Was Chic». Time. 
  41. ↑ Ebert, Roger. «The Devil In Miss Jones - Film Review». RogerEbert.com, 13-06-1973. [Consulta: 7 febrer 2015].
  42. ↑ Ebert, Roger. «Alice in Wonderland:An X-Rated Musical Fantasy». RogerEbert.com, 24-11-1976. [Consulta: 26 febrer 2016].
  43. ↑ Staff. «The Films of Henry Paris». Mondo-Digital.com, 17-01-2012. [Consulta: 24 maig 2015].
  44. ↑ Paasonen, Susanna; Saarenmaa, Laura. The Golden Age of Porn: Nostalgia and History in Cinema, July 19, 2007. 
  45. ↑ Hopkins, Brent «Porn: The Valley's secret industry». Los Angeles Daily News, 03-06-2007.
  46. ↑ Rohit, Nitesh. «The Opening of Misty Beethoven». WindsFromThe East, 06-06-2008. [Consulta: 6 abril 2017].
  47. ↑ Mathijs, Ernest; Mendik, Xavier. The Cult Film Reader. Open University Press, 2007, p. 517. ISBN 978-0335219230 [Consulta: 6 desembre 2021]. 
  48. ↑ Morris, Gary. «Seduction Is Universal: Thoughts on Radley Metzger». BrightLightsFilm.com, 01-04-1998. [Consulta: 22 novembre 2018].
  49. ↑ Morris, Gary. «Four Metzger Classics on DVD: Therese and Isabelle; Camille 2000; The Lickerish Quartet; Score». BrightLightsFilm.com, 01-08-1999. [Consulta: 22 novembre 2018].
  50. ↑ Staff. «Films of Radley Metzger on Blu-Ray». VideoxPix.com, 25-05-2015. Arxivat de l'original el March 4, 2016. [Consulta: 25 abril 2021].
  51. ↑ Staff. «Radley Metzger: A UCLA Retrospective, New DVD & New Film». AVN, 16-05-2011. [Consulta: 21 febrer 2016].
  52. ↑ West, Ashley. «'The Heat of the Midnight Sun': The Untold Story of Radley Metzger's Last Film Project». The Rialto Report, 09-04-2017. [Consulta: 9 abril 2017].
  53. ↑ Schartoff, Adam. «Radley Metzger, 1929 – 2017». Filmmaker, 05-04-2017. [Consulta: 16 abril 2017].
  54. ↑ Staff. «Museum of Modern Art (MoMA) - DadaBase Search Results - Radley Metzger». Museum of Modern Art (MoMA), 2016. [Consulta: 29 febrer 2016].
  55. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades TRR-20170402aw
  56. ↑ Staff. «Obituary Of The Righteous - The Porn Of The Fabulous 60s And 70s Loses One Of Its Pioneers And Masters: Radley Metzger - Photographer Of War, The MOMA Presents A Retrospective: His Erotic Films Made History - Video: 'Score', On The Relationships Of Couples Of The 70s, In An Uncensored Version». DagoSpia.com, 04-03-2017. [Consulta: 12 novembre 2019].
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Radley_Metzger&oldid=30387221»