Vés al contingut

Pushmataha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:32, 26 jul 2022 amb l'última edició de Bestiasonica (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article tracta sobre el cap militar amerindi. Vegeu-ne altres significats a «Comtat de Pushmataha».
Plantilla:Infotaula personaPushmataha

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1764 Modifica el valor a Wikidata
Mississipi (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 1824 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCrup Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri del Congrés Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap tribal, militar, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Partitcandidat independent Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral de brigada Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 845 Modifica el valor a Wikidata

Pushtamataha (Qui ha obtingut tots els honors de la seva raça), també conegut com a Pooshawattaha, Pooshamallaha, o Poosha Matthaw (Macon, Mississipí, 1764 - Washington DC, 1824) fou un cap militar de la nació ameríndia dels choctaw.[1]

Tan sols amb 13 anys va participar en guerres contra els creek. El 1785 es va distingir militarment en una expedició contra els osage, cosa que li va valdre el nomenament de mingo (cap) d'Oklahannali, un dels tres districtes de la nació choctaw. El 1789 també participà en les lluites amb els caddo i destacà vers 1800 en enfrontaments contra els cherokees i tawakoni, cosa que li donà fama com a líder militar i orador eloqüent. Pel seu prestigi fou un dels negociadors choctaw en el tractat de Mount Dexter el 1805, sota la presidència de Thomas Jefferson.[2]

El 1811 impedí que els choctaw s'unissin al cabdill rebel Tecumseh (cabdill shawnee), a qui acusà de tiranitzar la seva pròpia nació, els shawnee.[3] Alhora intentà mantenir-se neutral en la guerra dels creek contra els Estats Units, però el 1813 s'uní a Andrew Jackson i lluità junt amb els estatunidencs en la Guerra de 1812 contra els britànics.[4] Després de les guerres fou escollit cap suprem de la nació choctaw. S'oposà a l'entrada de missioners protestants al seu territori (vers el 1818), tot i que sí que acceptà la introducció de les noves tecnologies agràries dels occidentals.

Negocià els tractats del 24 d'octubre de 1816 i el tractat de Doak's Stand (1820), pel qual cedia terra ameríndia als Estats Units.[1] El 1824 marxà a Washington juntament amb els caps Apuckshunubbee i Mosholatubbee per tal de negociar un nou tractat amb el president James Monroe. Allí s'entrevistà amb el marquès de La Fayette i es va fer un retrat amb uniforme militar dels EUA. Va morir-hi d'una infecció respiratòria el desembre del mateix any.[5] Fou enterrat al Cementiri Congressional de Washington amb honors militars com a general de brigada de l'Exèrcit dels Estats Units.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Push-ma-ta-ha, Choctaw Indian Chief | Access Genealogy» (en anglès americà). [Consulta: 26 juliol 2021].
  2. «Choctaw Nation of Oklahoma», 13-09-2009. [Consulta: 26 juliol 2021].
  3. «Choctaw History - Pushmataha», 23-01-2007. [Consulta: 26 juliol 2021].
  4. «Pushmataha», 25-09-2006. [Consulta: 26 juliol 2021].
  5. «AGHP Mississippi State Page - Pushmataha Great Choctaw Chief». [Consulta: 26 juliol 2021].

Bibliografia

  • James Taylor Carson, Searching for the Bright Path: The Mississippi Choctaws from Prehistory to Removal (Lincoln: University of Nebraska Press, 1999).
  • H. B. Cushman, History of the Choctaw, Chickasaw, and Natchez Indians (originally published 1899; reprinted Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 1999).
  • Clara Sue Kidwell, Choctaws and Missionaries in Mississippi, 1818-1918 (Norman: University of Oklahoma Press, 1995).
  • Greg O'Brien, Choctaws in a Revolutionary Age, 1750-1830 (Lincoln: University of Nebraska Press, forthcoming).
  • Richard White,The Roots of Dependency: Subsistence, Environment, and Social Change among the Choctaws, Pawnees, and Navajos (Lincoln: University of Nebraska Press, 1983).