NHL
 | |
| Nom en la llengua original | (en) National Hockey League, NHL (fr) Ligue nationale de hockey  |
|---|---|
| Tipus | lliga esportiva professional |
| Esport | Hoquei sobre gel |
| Nombre de participants | 32 |
| Localització i dates | |
| Localització | Nova York (Nova York) 40° 42′ 46″ N, 74° 00′ 22″ O / 40.7128°N,74.0061°O |
| Estat | Estats Units d'Amèrica i Canadà |
| Vigència | 1917 – |
| Calendari de la temporada | octubre – |
| Competició | |
| Dades estadístiques | |
| Més títols | Canadiens de Montréal (25) |
| Altres | |
| Etiqueta | #nhl |
| Lloc web | nhl.com |
    | |
L'NHL o Lliga Nacional d'Hoquei (en anglès National Hockey League o NHL; en francès Ligue nationale de hockey o LNH) és una organització esportiva composta d'equips d'hoquei sobre gel del Canadà i dels Estats Units. És la lliga d'hoquei sobre gel professional més important del món, i una de les grans lligues esportives de Nord-amèrica.[1]
La lliga Nacional d'Hoquei actualment consta de 30 equips dividits en dues conferències. Cada conferència té tres divisions, i cada divisió té cinc equips. Aquesta organització de la lliga va començar a ser utilitzada en la temporada 2000-01. Al llarg de la història s'han produït moltes combinacions d'equips en les divisions. El campió de la lliga regular, l'equip que suma més punts, guanya el Trofeu dels Presidents (Presidents' Trophy). Després de la lliga regular els tres campions de divisió i els altres cinc equips de cada conferència amb major nombre de punts, un total de vuit per conferència, es classifiquen per les eliminatòries de la Copa Stanley (Stanley Cup), el títol del campionat.[2]
Malgrat que 25 dels 32 equips tenen base als Estats Units, l'NHL està dominada pels canadencs. Més de la meitat dels jugadors de la lliga en la temporada 2005-06 eren oriünds del Canadà. És en aquest país on va néixer l'NHL i on més tradició d'aquest esport hi ha, es considera l'esport nacional del Canadà, el més seguit i el més popular. L'NHL va néixer a Mont-real el 1917, els Original Six (sis originals), els sis equips més antics que sobreviuen són els Montreal Canadiens, els Toronto Maple Leafs, els Detroit Red Wings, els Chicago Blackhawks, els Boston Bruins (els primers dels Estats Units en jugar a la lliga), i els New York Rangers.[3][4][5][6]
Equips de l'NHL
Conferència est
| Divisió | Equip | Ciutat | Arena | Fundació | Inscripció |
|---|---|---|---|---|---|
| Atlàntica | Boston Bruins | Boston, MA | TD Garden | 1924 | |
| Buffalo Sabres | Buffalo, NY | First Niagara Center | 1970 | ||
| Detroit Red Wings | Detroit, MI | Little Caesars Arena | 1926 | ||
| Florida Panthers | Sunrise, FL | BB&T Center | 1993 | ||
| Montreal Canadiens | Mont-real, QC | Bell Centre | 1909 | 1917 | |
| Ottawa Senators | Ottawa, ON | Canadian Tire Centre | 1992 | ||
| Tampa Bay Lightning | Tampa, FL | Amalie Arena | 1992 | ||
| Toronto Maple Leafs | Toronto, ON | Air Canada Centre | 1917 | ||
| Metropolitana | Carolina Hurricanes | Raleigh, NC | PNC Arena | 1972 | 1979 |
| Columbus Blue Jackets | Columbus, OH | Nationwide Arena | 2000 | ||
| New Jersey Devils | Newark, NJ | Prudential Center | 1974 | ||
| New York Islanders | Nova York, NY | Barclays Center | 1972 | ||
| New York Rangers | Nova York, NY | Madison Square Garden | 1926 | ||
| Philadelphia Flyers | Filadèlfia, PA | Wells Fargo Center | 1967 | ||
| Pittsburgh Penguins | Pittsburgh, PA | Consol Energy Center | 1967 | ||
| Washington Capitals | Washington, D.C. | Verizon Center | 1974 | ||
Conferència oest
| Divisió | Equip | Ciutat | Arena | Fundació | Inscripció |
|---|---|---|---|---|---|
| Pacífica | Anaheim Ducks | Anaheim, CA | Honda Center | 1993 | |
| Arizona Coyotes | Glendale, AZ | Gila River Arena | 1972 | 1979 | |
| Calgary Flames | Calgary, AB | Scotiabank Saddledome | 1972 | ||
| Edmonton Oilers | Edmonton, AB | Rogers Place | 1972 | 1979 | |
| Los Angeles Kings | Los Angeles, CA | Staples Center | 1967 | ||
| San Jose Sharks | San José, CA | SAP Center at San Jose | 1991 | ||
| Seattle Kraken | Seattle, WA | Climate Pledge Arena | 2021 | ||
| Vancouver Canucks | Vancouver, BC | Rogers Arena | 1945 | 1970 | |
| Vegas Golden Knights | Las Vegas, NV | T-Mobile Arena | 2017 | ||
| Central | Chicago Blackhawks | Chicago, IL | United Center | 1926 | |
| Colorado Avalanche | Denver, CO | Ball Arena | 1972 | 1979 | |
| Dallas Stars | Dallas, TX | American Airlines Center | 1967 | ||
| Minnesota Wild | St. Paul, MN | Xcel Energy Center | 2000 | ||
| Nashville Predators | Nashville, TN | Bridgestone Arena | 1998 | ||
| St. Louis Blues | St. Louis, MO | Enterprise Center | 1967 | ||
| Winnipeg Jets | Winnipeg, MB | MTS Centre | 1999 | ||
Estructura de la temporada
Temporada regular
Cada equip de l'NHL juga 82 partits de lliga regular, 41 a casa i 41 fora.[7] Els equips juguen 28-30 partits contra equips de la seva pròpia divisió (4-5 contra cadascun dels 6-7 equips restants), 22-24 contra equips de les altres divisions de la mateixa conferència (3-4 partits contra els altres 7-8 equips) i 14-16 partits contra equips de l'altra conferència, 2 contra cada equip de les divisions de la conferència contrària. Les dues divisions de la conferència contrària amb els quals han de jugar els equips cada temporada són rotats cada any, com la lliga nord-americana de beisbol.
Els punts es reparteixen de la següent manera:
Dos punts per una victòria (ja sigui en temps reglamentari, pròrroga o "penals" ("fusillades" (en francès o "shootouts" en anglès). Això compte com una "victòria" en les classificacions.[8] Un punt per perdre en la pròrroga o en la tanda de "penal". Això compte com derrota en la pròrroga ("DTS" défaite au temps supplémentaire en francès o "OTL" Overtime Loss en anglès). Cap punt per derrota en el temps reglamentari. Compte com "partit perdut" en les classificacions. Entre les lligues professionals esportives, l'NHL és l'única que premia a un equip per perdre en la pròrroga.
Al final de la lliga regular, l'equip que finalitza amb més punts en cada divisió és coronat Campió de Divisió i l'equip amb més punts en tota la temporada regular guanya el Trofeu dels Presidents (vegeu secció de Guardons).
Playoffs per la Copa Stanley
Al final de la lliga regular, els dos campions de divisió amb els altres seis equips de cada conferència amb major nombre de punts (un total de 8 per cada conferència), es classifiquen per les eliminatòries de la Copa Stanley. Els campions de divisió són caps de sèrie, fins i tot si un equip que no ha guanyat en alguna divisió té més punts, i els següents equips són numerats del 3 al 8.
Els playoffs per la Copa Stanley són un torneig per eliminatòries, en el qual dos equips lluiten al millor de set partits per passar a la següent ronda. La primera ronda de playoffs, o quarts de final de conferència, consisteix en eliminatòries del primer contra el vuitè, segon contra setè, tercer contra sisè i quart contra cinquè. En la segona ronda, o semifinals de conferència, la NHL reorganitza els equips (al contrari que l'NBA), jugant els que queden amb millor balanç contra els que tinguin pitjor balanç, cada conferència encara per separat. En la tercera ronda, o final de conferència, els dos equips restants juguen un contra l'altre, passant els Campions de Conferència a la Final de la Copa Stanley.
En cada ronda l'equip amb millor nombre de punts en la temporada regular tindrà avantatge de camp, al jugar quatre dels set partits a casa (primer, segon i, quan són necessaris, el cinquè i setè partits) i jugant-se els altres tres en el camp de l'altre equip.
Camp d'hoquei sobre gel
El camp d'hoquei és de gel, amb forma rectangular amb les cantonades arrodonides i envoltat per una tanca amb proteccions de metacrilat. Les mesures de l'NHL són 25,9 metres d'ample per 60,9 metres de llarg, encara que les normes internacionals dicten que el camp ha de mesurar entre 60 i 61 metres de llarg i entre 29 i 30 metres d'ample. La línia de centre divideix el camp en dues meitats iguals. És usada per sancionar les faltes conegudes com a "passi de dos línies". Existeixen també dues línies de color blau que divideixen el terreny de joc en terços iguals. Prop del final de cada meitat del camp, hi ha una línia vermella fina (línia de gol), que travessa el camp a l'ample. Són usades per determinar els gols i alguns casos de "icing".[9]
Una novetat d'aquest any, després d'haver estat provada a la lliga filial American Hoquei League, és un trapezi situat darrere de cada xarxa de porteria. El porter únicament pot jugar el disc (rondelle en francès, puck en anglès) en aquesta àrea o a l'àrea celeste enfront de la línia de gol. Si el porter juga la disco després de la línia de gol i no en el trapezi, serà penalitzat amb 2 minuts per endarrerir el joc.
Historial
Palmarès de la Copa Stanley
Referències
- ↑ Marsh, James. «National Hockey League». The Canadian Encyclopedia, 2006. [Consulta: 11 juny 2006].
- ↑ «NHL.com – Stanley Cup Fun Facts». NHL. [Consulta: 15 juliol 2006].
- ↑ The National Hockey League Official Record Book & Guide 2009 77th Edition, p. 9. New York: National Hockey League (2008)
- ↑ «National Hockey League» (en anglès). The Canadian Encyclopedia. Arxivat de l'original el 2011-05-18. [Consulta: 6 julio].
- ↑ «One on one with Georges Vezina» (en anglès). The Hockey Legends. Arxivat de l'original el 29 de novembre de 2015. [Consulta: 6 julio].
- ↑ «Early Leagues and the Birth of the NHL» (en anglès). Washington Capitals. [Consulta: 6 julio].
- ↑ «NHL ramps up rivalries» (en anglès). Canadian Broadcasting Corporation, 27-07-2005. Arxivat de l'original el 2 de novembre de 2005. [Consulta: 9 julio].
- ↑ «NHL Official Rules» (en anglès). National Hockey League. [Consulta: 9 juliol].
- ↑ National Hockey League. «Dimensions of Rink». NHL.com, 2005. [Consulta: 8 juny 2006].
Bibliografia
- Coleman, Charles. Trail of the Stanley Cup, vols. 1–3. National Hockey League, 1966–1969. ISBN 0-8403-2941-5.
- Jenish, D'Arcy. The Montreal Canadians: 100 Years of Glory. Doubleday Canada, 2008. ISBN 978-0-385-66324-3.
- Holzman, Morey; Nieforth, Joseph. Deceptions and Doublecross: How the NHL Conquered Hockey. Toronto, ON: Dundurn Press, 2002. ISBN 1-55002-413-2.
- McFarlane, Brian. Brian McFarlane's History of Hockey. Champaign, IL: Sports Publishing Inc, 1997. ISBN 1-57167-145-5.
- McKinley, Michael. Hockey: A People's History. McClelland & Stewart, 2006. ISBN 0-7710-5769-5.
- National Hockey League. «2005–06 NHL Official Rules». NHL.com, 2005. [Consulta: 10 juny 2006].
- Pincus, Arthur. The Official Illustrated NHL History. Readers Digest, 2006. ISBN 0-88850-800-X.
- Podnieks, Andrew; Szemberg, Szymon. World of hockey: celebrating a century of the IIHF. Fenn Publishing, 2007. ISBN 9781551683072.
- Ross, J. Andrew. Joining the Clubs: The Business of the National Hockey League to 1945. Syracuse University Press, 2015. ISBN 978-0-8156-3383-9.
- Wong, John Chi-Kit. Lords of the Rinks. University of Toronto Press, 2005. ISBN 0-8020-8520-2.
Enllaços externs
- Lloc web oficial de la National Hockey League (en anglès i francès)
- Hockey Database - Base de dades amb totes les temporades i estadístiques de l'NHL (en anglès)
- Lloc web de l'NHLPA - Associació de Jugadors de l'NHL (en anglès i francès)
- Lloc web de l'Associació d'Aficionats de l'NHL (en anglès)
- Lloc web de l'Associació d'àrbitres de l'NHL (en anglès)