Vés al contingut

Gavines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:21, 15 juny 2023 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'ésser viuGavines
Larinae Modifica el valor a Wikidata

Gavina vulgar (Larus ridibundus)
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
SubfamíliaLarinae Modifica el valor a Wikidata
(Vigors, 1825)
Gèneres

Les gavines són ocells marins que pertanyen a la família dels làrids i a l'ordre dels caradriformes i són excel·lents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i es limiten a migrar vorejant les costes. Sovint es considera que formen per elles mateixes la subfamília dels larins (Larinae). Cal destacar-ne la gavina vulgar, la gavina capblanca, la gavina corsa o el gavià fosc.

Morfologia

[modifica]

Aspecte robust, les ales punxegudes i estretes, i la cua arrodonida i curta. El bec és massís i acabat en ganxo. Els dits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequívocament la seua adaptació a la vida aquàtica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart resta en posició posterior i lliure. La major part dels làrids presenten un plomatge gris, blanc i negre, colors que es troben barrejats en proporció variable, mentre que els joves tenen tonalitats terroses variables. No existeix dimorfisme sexual, malgrat que els mascles solen ser més grossos.

Ecologia

[modifica]

Freqüenten tota classe de costes i poques espècies se'n van mar endins, lluny del litoral.

Nien en colònies, de vegades molt denses, i els polls neixen ja proveïts de plomissol, malgrat que no abandonen el niu fins que no ha passat un temps prudencialment llarg, cosa que representa una adaptació a fugir dels depredadors i dels seus congèneres, ja que en els làrids és molt freqüent el canibalisme. Els joves assoleixen la maduresa sexual entre un i quatre anys, en el moment en què adquireixen el plomatge definitiu.

Gavina d'ivori (Pagophila eburnea)
Larus bulleri
Larus novaehollandiae
Larus brunnicephalus
Gavina de Heermann (Larus heermanni)

L'alimentació és omnívora, cosa que ha produït augments notables de les poblacions d'algunes espècies de làrids, ja que aprofiten qualsevol tipus de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes.[1]

Gavià argentat devorant un colom al pati de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona

Taxonomia

[modifica]
Gavià fosc (Larus fuscus)
Larus cachinnans

Referències

[modifica]
  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 114-115. Desembre del 1988, Barcelona, ISBN 8473063546

Enllaços externs

[modifica]
  • Enregistraments sonors de làrids. (anglès)
  • Informació sobre les diferents espècies d'aquesta família. (anglès) i (francès)