Plaça de Sant Agustí Vell

Plaça de Sant Agustí Vell
Tipus	plaça porxada
Epònim	Convent de Sant Agustí Vell
Localització
Entitat territorial administrativa	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
	41° 23′ 16″ N, 2° 10′ 50″ E / 41.38787°N,2.18054°E
Format per	Porxada de la plaça Sant Agustí Vell
Característiques
Bé cultural d'interès local
	Porxada de la plaça Sant Agustí Vell
Id. IPAC	42619
Id. Barcelona	839

La Plaça de Sant Agustí Vell es troba al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de Barcelona. El seu nom prové del pel convent de frares agustins que s'hi establí l'any 1309, i que fou enderrocat en gran part el segle xviii per a formar els glacis de la Ciutadella. Més endavant es va conèixer com a Plaça de l'Acadèmia, nom provinent de l'Acadèmia de Matemàtiques destinada especialment a la formació d'enginyers militars, que era instal·lada a l'edifici de la porteria de l'antic convent, transformat en caserna.^[1]

Història

Durant el 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica a l'àrea. Arran de la intervenció arqueològica efectuada a la planta baixa de la finca núm. 16 de la plaça de Sant Agustí Vell i núm. 1 del carrer Academia es documentaren una sèrie de restes que van permetre generar una sèrie de fases cronològico-constructives.

Fase medieval dels segles XII-XIII. Es documentaren elements estructurals (dipòsits i/o clots) dedicats a activitats protoindustrials relacionades amb la manipulació de pells (abastint-se d'aigua del Rec Comtal), anteriors a la construcció del convent de Sant Agustí.
Fase baix-medieval dels segles XIII-XIV. D'aquest període s'identificaren nivells d'amortització que probablement formarien part dels terrenys en els quals l'any 1309 s'edificaria el convent de Sant Agustí.
Fase baix-medieval de finals del segle xiv a finals del segle xvi. S'atribuí a aquesta etapa una zona de necròpolis que segurament formaria part del convent de Sant Agustí. Igual que altres convents, aquest presenta una àrea d'enterraments que se situaria a fora i davant de l'església del complex monàstic. Es localitzaren un total de nou individus. Aquests enterraments es realitzaren amb fosses simples directament excavades al sòl i segurament amb taüts de fusta, ja que es van localitzar claus de ferro.

Fase moderna del segle xvii. Fase caracteritzada per la intensa reforma i construcció d'espais i elements estructurals dintre del conjunt monàstic. Es documentaren nivells de circulació i elements estructurals (pilars) que es corresponen a l'últim moment de funcionament del convent de Sant Agustí.
Fase moderna del segle xviii. Etapa de la que s'identificaren una sèrie d'elements estructurals (paviments i murs) i de nivells d'amortització que formarien part d'una de les zones de la ja Acadèmia de Matemàtiques construïda l'any 1720. L'espai que ocupen delimitaven una possible zona d'estança o dependència sense poder concretar exactament la seva funcionalitat.
Fase contemporània de finals del segle XVIII- principis del segle xix. Es documentà un dipòsit que, tant per la seva amortització com per la seva factura es cregué anterior a l'actual edifici. Pel que fa a la seva interpretació possiblement podria haver funcionat com algun tipus de gran contenidor d'aigua que es relacionaria amb activitats diverses com: domèstiques, tipus safareig públic (donada les dimensions d'aquest), o pecuàries, com abeurador per animals de càrrega com cavalls. Aquestes activitats es podrien associar al fet que en aquest moment l'espai on s'ha intervingut formava part de la Caserna de Cavalleria instal·lada l'any 1759.

Fase contemporània de finals del segle xix. Període en el que s'edificà l'actual finca. Es localitzaren tots aquells elements estructurals (sistemes de desguàs) i nivells d'amortització pertanyents al moment de construcció.

Font del gat

Els primers vestigis conservats de fonts situades en vies o edificis públics procedeixen de l'edat mitjana, quan la ciutat formava part de la Corona d'Aragó. Era un important eix marítim i comercial de la mar Mediterrània. El recinte de la ciutat va anar creixent des del primitiu nucli urbà —el que avui dia és el Barri Gòtic—, i al segle XIV va sorgir el barri del Raval. Barcelona tenia aleshores uns 25.000 habitants.^[2]

En aquest període es van crear diverses fonts arreu de la ciutat, per a assegurar un subministrament regular a la població. Així com l'ús industrial de l'aigua estava assegurat amb el Rec Comtal i la canalització de l'aigua de Montjuïc fins al Pla de la Boqueria, el consum domèstic s'efectuava principalment a través de pous, que depenien de la pluviometria i provocaven escassetat de subministrament en èpoques de sequera. Així, en aquesta època es van obrir diverses fonts, la majoria de caràcter eminentment utilitari, i per això no hi hagué molt lloc per a la creació artística.^[3]

Enderrocament

Fins al principi del segle passat, l'aigua sortia d'un cap de gat, per axó rebia el nom de Font del Gat, per distingir-la de la que hi ha a l'altre costat de la plaça (més moderna estil Canaletes). Malauradament aquesta font original va desaparèixer quan l'ajuntament va enderrocar la casa el 1996 per a construir-hi habitatges socials. Al lloc on hi havia la font, van deixar una sucursal de La Caixa d'Estalvis. Al cap d'un temps, quan els veïns la van reclamar, l'ajuntament en va fer una rèplica (amb tres brolladors com es veu a la foto), ja que no van poder trobar les pedres de la font original.