Dean Acheson
_(3x4a).jpg?lang=ca)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Dean Gooderham Acheson 11 abril 1893 Middletown (Connecticut) |
| Mort | 12 octubre 1971 (78 anys) Sandy Spring (Maryland) (en)  |
| Causa de mort | accident vascular cerebral |
| Sepultura | Cementiri d'Oak Hill |
 51è Secretari d'Estat dels Estats Units | |
| 21 gener 1949 – 20 gener 1953 ← George Marshall – H. Freeman Matthews → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església episcopal als Estats Units |
| Formació | Yale College Harvard Law School |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, diplomàtic, advocat |
| Partit | Partit Demòcrata dels Estats Units |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Alice Stanley Acheson |
| Fills | David Campion Acheson |
| Pares | Edward Campion Acheson i Eleanor Gertrude Acheson |
| Premis | |
  | |
Dean Acheson (Middletown, 11 d'abril de 1893 - Sandy Spring, 12 d'octubre de 1971) (Dean Gooderham Acheson) va ser un polític estatunidenc. Va col·laborar amb els presidents Franklin Delano Roosevelt, Harry Truman i John Fitzgerald Kennedy, havent exercit el càrrec de Secretari d'Estat dels Estats Units. Va promoure l'Administració de les Nacions Unides per a l'Auxili i la Rehabilitació i el Pla Marshall.[1]
Va rebre el Premi Pulitzer d'Història el 1970 per Present at the Creation: My Years in the State Department.
Biografia
[modifica]Com 51è secretari d'Estat dels EUA, va definir la política externa del govern Harry S. Truman de 1949 a 1953. Va ser el principal conseller de política externa de Truman de 1945 a 1947, especialment amb relació a la Guerra Freda. Acheson va ajudar a dissenyar la Doctrina Truman i el Pla Marshall, així com l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Va exercir l'advocacia privada de juliol de 1947 a desembre de 1948. Després de 1949, Acheson va sofrir un atac polític dels republicans liderats pel senador Joseph McCarthy sobre la política de Truman en relació amb la República Popular de la Xina.[2][3][4][5]
Com ciutadà comú, el 1968, va aconsellar el president Lyndon B. Johnson a negociar la pau amb el Vietnam del Nord. Durant la crisi dels míssils cubans de 1962, el president John F. Kennedy va demanar consells a Acheson, portant-lo pel comitè executiu (ExComm), un grup consultiu estratègic.[2][3][4]
Referències
[modifica]- ↑ LOPES, Lucas. Memórias do desenvolvimento. Rio de Janeiro: Centro da Memória da Eletricidade no Brasil, 1991. 346 p Fundação Getúlio Vargas - acessado em 22 de abril de 2017
- ↑ 2,0 2,1 Beisner, Robert L. "Patterns of Peril: Dean Acheson Joins the Cold Warriors, 1945–46". Diplomatic History, 20#3 (1996), pp. 321–355. ISSN 0145-2096
- ↑ 3,0 3,1 Beisner, Robert L. "Patterns of Peril: Dean Acheson Joins the Cold Warriors, 1945–46". Diplomatic History, 20#3 (1996), pp. 321–355. ISSN 0145-2096
- ↑ 4,0 4,1 Hopkins, Michael F. Dean Acheson and the Obligations of Power (Rowman & Littlefield, 2017). 289 pages
- ↑ Palmowski, Jan. Historia Universal del siglo XX (en castellà). Madrid: Complutense, 1998, p. 5. ISBN 9788489784574.