Vés al contingut

Lorenzo Olarte Cullen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 05:08, 14 abr 2024 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaLorenzo Olarte Cullen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Ponteareas (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 2024 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

27 setembre 1993 – 30 juny 1995
Diputat al Congrés dels Diputats
24 juny 1993 – 10 juliol 1995 – Paula Monzón Suárez →

Circumscripció electoral: Las Palmas

Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Las Palmas

Procurador a Corts
27 novembre 1974 – 30 juny 1977
← Juan Pulido Castro
President del Cabildo de Gran Canària
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Centre Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Lorenzo Olarte Cullen (Ponteareas, 8 de desembre de 1932 - 2 de febrer de 2024) va ser un polític espanyol d'origen gallec.[1][2]

Biografia

[modifica]

Llicenciat en Dret per la Universitat de Madrid el 1955. Va ser Secretari de l'Administració de Justícia. Advocat en exercici de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Las Palmas. Va ser President de la Caixa Insular d'Estalvis de Gran Canària. Va iniciar la seva marxa política durant el franquisme, el 1973. Va ser President del Cabildo de Gran Canària (30 de març de 1974 - juliol de 1979) i de la Mancomunitat Interinsular de Cabildos de la província de Las Palmas, així com Procurador en Corts (1974-1977). Va fundar al costat de Fernando Bergasa Perdomo el partit Acció Canària, i en va ser elegit president. En 1977 el seu partit es va integrar en la Unió de Centre Democràtic. Va ser assessor del president del govern espanyol Adolfo Suárez (juliol de 1977 a gener de 1979).

Parlamentari en el Congrés dels Diputats a les eleccions generals espanyoles de 1979. Després va passar al Centre Democràtic i Socail, on el seu partit va aconseguir el Govern de Canàries i ell va ser nomenat vicepresident i conseller de la presidència (1987-1988). Després d'una moció de confiança que no va superar el cap de govern canari Fernando Fernández Martín, Lorenzo Olarte va aconseguir el suport necessari i va ser nomenat president del Govern de Canàries (28 de desembre de 1988 a 11 de juliol de 1991). En 1992 va fundar el partit Unió Canària, que posteriorment es va incorporar al Centre Canari Independent i el 1996 va canviar el seu nom per Centre Canari Nacionalista (CCN) i va formar part de Coalició Canària. Parlamentari al Congrés dels Diputats a les eleccions generals espanyoles de 1993. Després de revalidar en el càrrec de president del Govern de Canàries Manuel Hermoso Rojas, va ser nomenat novament vicepresident i conseller de Turisme i Transports (1995-1999). Per a les eleccions municipals, insulars i autonòmiques de 27 de maig de 2007, Lorenzo Olarte va ser cap de llista en la candidatura de Centre Canari al Cabildo de Gran Canària, sense aconseguir convertir-se en conseller (CCN va obtenir 14.944 vots, un 3,82%).[3]

Referències

[modifica]
  1. Cantero, Marta. «Muere el expresidente de Canarias Lorenzo Olarte: el hombre de Adolfo Suárez en las islas» (en espanyol europeu), 03-02-2024. [Consulta: 4 febrer 2024].
  2. «Fallece a los 91 años el expresidente del Gobierno de Canarias Lorenzo Olarte» (en castellà), 03-02-2024. [Consulta: 4 febrer 2024].
  3. «Biografia de Lorenzo Olarte». [Consulta: 4 febrer 2024].


Càrrecs públics
Precedit per:
Fernando Fernández Martín
President de les Canàries
Illes Canàries

1989-1991
Succeït per:
Jerónimo Saavedra