Vés al contingut

La vaca cega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:17, 10 juny 2024 amb l'última edició de Cataleirxs (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula documentLa vaca cega
Tipuspoema Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Gènere artísticpoesia Modifica el valor a Wikidata
Publicació1893 Modifica el valor a Wikidata
AutorJoan Maragall i Gorina Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata

La vaca cega és un poema compost per l'escriptor català Joan Maragall l'any 1893 a Sant Joan de les Abadesses que forma part de la sèrie Pirinenques.[1] L'autor hi explica els moviments d'una vaca, cega d'un cop de roc d'un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès); gairebé la personifica, i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d'elements morals i lírics. Es tracta, segurament, d'un dels poemes més coneguts de Maragall.[2]

En una carta al seu amic Soler i Miquel que inclou el poema, Maragall descriu aquest com una «flor de salut ociosa».[3] Segons l'estudiós de l'obra de Maragall Arthur Terry, el que vol dir és que només en un estat de salut, d'equilibri físic i mental, una persona és capaç de sentir compassió.[3]

La seva reacció de la visió de l'espectacle de l'animal arriba a transmetre alguna cosa de la força vitalitzadora que ve de la compassió.[3]

La vaca cega va ser traduït al castellà per Miguel de Unamuno i a l'esperanto per Vicente Inglada Ors. També el dibuixant Junceda en va fer una recreació pictòrica.[4]

Poema

[modifica]

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va desfer-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar, ella cauria!
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

(Poesies, 1895)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Maragall, Pere; Vilar, Esther. «"La Vaca cega", de Joan Maragall». Biblioteca de Catalunya, 15-03-2013. Arxivat de l'original el 20 de maig 2014. [Consulta: 20 maig 2014].
  2. ↑ M. S. «'La vaca cega', el poeta popular». Vilaweb, 17-08-2010.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Terry, Arthur. «La poesia de Joan Maragall». Journal of Catalan Studies. Arxivat de l'original el 2014-05-20. [Consulta: 20 maig 2014].
  4. ↑ «El calendari de la Lliga del Bon Mot (1934), Joan Maragall i Joan Junceda units per la paraula neta». Arxivat de l'original el 2016-06-03. [Consulta: 13 gener 2016].

Enllaços externs

[modifica]
Vegeu texts en català sobre La vaca cega a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_vaca_cega&oldid=33594950»