Hadar
- Si cerqueu el jaciment arqueològic d'Etiòpia, vegeu Hadar (Etiòpia)
Hadar, també coneguda com a Agena, és un sistema de tres estrelles a la constel·lació de Centaure. El seu nom segons la nomenclatura de Bayer és β Centauri, abreviat com a β Cen. Amb una magnitud aparent de 0,61 és el segon objecte més brillant de la constel·lació, després d'Alpha Centauri, i l'onzé més brillant del cel nocturn.
Segons les mesures de paral·laxi del satèl·lit astromètric Hipparcos, la distància a aquest sistema és d'uns 390 anys llum (120 parsecs).
Nomenclatura
β Centauri (llatinitzat a Beta Centauri) és la designació de Bayer del sistema estel·lar.
Els noms tradicionals són Hadar i Agena. Hadar prové de l'àrab حضار (el significat de l'arrel és "estar present", "a terra" o "zona poblada i civilitzada"),[8] mentre que el nom Agena es creu que deriva del llatí genua, que significa "genolls", d'acord amb la posició de l'estrella al genoll esquerre del centaure representat a la constel·lació del Centaure. El 2016, la Unió Astronòmica Internacional va organitzar un Grup de treball sobre noms d'estrelles (WGSN)[9] per catalogar i estandarditzar els noms propis de les estrelles. El WGSN va aprovar el nom Hadar per a l'estrella β Centauri Aa el 21 d'agost de 2016 i ara està inclòs al Catàleg de Noms d'Estrella de la IAU.[10]
El nom xinés de l'estrella és 马腹一 (mandarí: mǎ fù yī, "la primera estrella de l'abdomen del cavall").[11]
El poble Boorong, indígena del nord-oest de Victòria, Austràlia, la va anomenar Bermbermgle,[12] dos germans coneguts pel seu coratge i destructivitat, i que van matar Tchingal, "L'Emu" (Nebulosa del Sac de Carbó).[13] El poble wotjobaluk anomena als dos germans Bram-bram-bult.[12]
Característiques físiques
Situada a una distància entre 350 i 392 anys llum de distància, Hadar figura classificada en els catàlegs com una gegant blanc-blava[14][15] de magnitud absoluta -5,42,[16] intrínsecament molt més lluminosa que Alfa Centauri però 90 vegades més allunyada que aquesta. En 1935, Joan Voûte va descobrir que Hadar és una estrella doble, assignant-li l'identificador VOU 31. L'estrella més tènue del parell, Hadar B, té tipus espectral B8 i magnitud 4, estant separada de l'estrella primària almenys 120 unitats astronòmiques (ua). El seu període orbital és igual o superior a 225 anys.[17]
L'estrella principal Hadar A és, al seu torn, una binària espectroscòpica, sent ambdues components gairebé idèntiques i de tipus espectral B1 o B2. Amb un període orbital de 357 dies, l'òrbita és molt excèntrica, fent que la separació entre ambdues variï entre 0,53 i 5,5 ua; la mínima separació va tenir lloc al febrer de 2000.[18] La velocitat de rotació mesurada —igual o major de 140 km/s—, juntament amb el seu diàmetre —9 vegades el del Sol—, donen com a resultat un període de rotació inferior a 3 dies per a una de les estrelles almenys. Al seu torn, una o les dues estrelles són variables del tipus Beta Cephei amb dos períodes de 3,2 i 5,3 hores. La proximitat entre les dues estrelles fa que siguin una font de raigs X, a causa de l'existència de vents estel·lars la temperatura dels quals aconsegueix els 2 milions de K. Cadascuna té una massa de 14,7 masses solars —encara que un altre estudi assenyala masses inferiors de 10,7 i 10,3 masses solars—, i es pensa que en realitat no són gegants sinó estrelles que encara fusionen hidrogen a heli, encara que probablement els queda poc temps abans d'abandonar la seqüència principal. Posteriorment, s'expandiran a gegants vermelles i amb seguretat l'evolució de cadascuna d'elles afectarà profundament a l'altra.[17]
Sistema estelar
El sistema Beta Centauri està format per tres estrelles: Beta Centauri Aa, Beta Centauri Ab i Beta Centauri B. Totes les línies espectrals detectades són coherents amb una estrella de tipus B1, amb només els perfils de línies variant, per la qual cosa es creu que les tres estrelles tenen el mateix tipus espectral.
L'any 1935, Joan Voûte va identificar Beta Centauri B, donant-li l'identificador VOU 31. L'acompanyant està separat del primari per 1,3 segons d'arc, i s'ha mantingut des del descobriment, tot i que l'angle de posició ha canviat sis graus des de llavors. Beta Centauri B és una nana B1 amb una magnitud aparent de 4.
El 1967, la variació observada de Beta Centauri en la velocitat radial va suggerir que Beta Centauri A és una estrella binària.[19][20] Això es va confirmar l'any 1999.[21] Consta d'un parell d'estrelles, β Centauri Aa i β Centauri Ab, de massa similar que orbiten entre si durant un període de 357 dies amb una gran excentricitat d'uns 0,8245.[22]
Es va calcular que la parella estava separada per una distància mitjana d'aproximadament 4 unitats astronòmiques (basant-se en una distància al sistema de 161 parsecs) l'any 2005.[23]
Aparentment, tant Aa com Ab tenen una classificació estel·lar de B1 III,[23] on la classe de lluminositat de III que indica estrelles gegants que estan evolucionant lluny de la seqüència principal. El component Aa gira molt més ràpidament que l'Ab, la qual cosa fa que les seues línies espectrals siguen més àmplies i, per tant, es poden distingir els dos components en l'espectre. El component Ab, l'estrella de rotació lenta, té un camp magnètic fort encara que no s'han detectat peculiaritats abundants en el seu espectre. S'han detectat múltiples modes de pulsacions al component Aa, alguns dels quals corresponen a variacions de brillantor, per la qual cosa es considera que aquesta estrella és variable. Els modes de pulsació detectats corresponen tant a variables β Cephei com a estrelles B amb pols lent. No s'han detectat pulsacions similars al component Ab, però és possible que també siga una estrella variable.[22]
Aa és 12,02 ± 0,13 vegades més massiva que el Sol, mentre que Ab és 10,58 ± 0,18 vegades més massiva.[22]
Visibilitat
Hadar és una de les estrelles més brillants del cel amb una magnitud de 0,61. La seua brillantor varia en unes quantes centèsimes de magnitud, massa petita per ser perceptible a simple vista.[24] A causa del seu tipus espectral i de la detecció de pulsacions, el component Aa s'ha classificat com a estel variable Beta Cephei.[25]
Hadar és ben coneguda a l'hemisferi sud com l'interior dels dos "Punters" a la constel·lació Crux, coneguda popularment com la Creu del Sud. Una línia feta des de l'altre punter, Alpha Centauri, passant per Hadar condueix a uns pocs graus de Gacrux, l'estrella a l'extrem nord de la creu. Amb Gacrux, un navegador pot dibuixar una línia amb Acrux a l'extrem sud per determinar eficaçment el sud.[26]
Referències
- ↑ «MK Spectral Types for Bright Southern OB Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 7-1969, pàg. 313–326. DOI: 10.1086/150069.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ «The determination of T_eff_ of B, A and F main sequence stars from the continuum between 3200 A and 3600 A». Astronomy and Astrophysics, 1995, pàg. 553–564.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ Mario Perinotto «A catalogue of stellar rotational velocities» (en anglès). Contributi dell'Osservatorio Astrofisica dell'Universita di Padova in Asiago, 1970, pàg. 1.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ Hans, Wehr. A Dictionary of Modern Written Arabic (en anglès). Otto Harrassowitz Verlag, 1979. ISBN 9783447020022.
- ↑ «IAU Working Group on Star Names (WGSN)» (en anglès).
- ↑ «List of IAU-approved Star Names» (en anglès), 01-01-2021. [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ «AEEA 天文教育資訊網 Activities of Exhibition and Education in Astronomy» (en xinés). AEEA. Arxivat de l'original el 2011-05-22. [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ 12,0 12,1 Hamacher, Duane W.; Frew, David J. «An Aboriginal Australian Record of the Great Eruption of Eta Carinae». ournal of Astronomical History and Heritage, 13 (3), 2010, pàg. 220-234. arXiv: arXiv:1010.4610. Bibcode: 2010JAHH...13..220H.. DOI: 10.48550/arXiv.1010.4610. ISSN: 1440-2807.
- ↑ Stanbridge, WM «On the Astronomy and Mythology of the Aboriginies of Victoria». Transactions Philosophical Institute Victoria, 2, 1857, pàg. 137–140. Arxivat de l'original el 2013-06-02 [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ Beta Centauri (SIMBAD)
- ↑ Agena Arxivat 2015-novembre-2 a la Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Les 150 estrelles més lluminoses al catàleg Hipparcos
- ↑ 17,0 17,1 Hadar (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Davis, J.; Mendez, A.; Seneta, E. B.; Tango, W. J.; Booth, A. J.; O'Byrne, J. W.; Thorvaldson, E. D.; Ausseloos, M.; Aerts, C.; Uytterhoeven, K. «Orbital parameters, masses and distance to β Centauri determined with the Sydney University Stellar Interferometer and high-resolution spectroscopy». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 356, 4, 2005. pp. 1362-1370.
- ↑ Breger, M. «A Spectroscopic Study of Two Southern B-Type Variables». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 136, 1, 5-1967, pàg. 51–59. DOI: 10.1093/mnras/136.1.51.
- ↑ Robertson, J.G.; Bedding, T.G.; Aerts, C.; Waelkens, C.; Marson, R.G.; Barton, J.R. «Interferometry and spectroscopy of β Cen: a β Cephei star in a binary system». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 302, 1, 1-1999, pàg. 245–252. arXiv: astro-ph/9809158. Bibcode: 1999MNRAS.302..245R. DOI: 10.1046/j.1365-8711.1999.02068.x.
- ↑ Robertson, J.G.; Bedding, T.G.; Aerts, C.; Waelkens, C.; Marson, R.G.; Barton, J.R. «Interferometry and spectroscopy of β Cen: a β Cephei star in a binary system». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 302, 1, 1-1999, pàg. 245–252. arXiv: astro-ph/9809158. Bibcode: 1999MNRAS.302..245R. DOI: 10.1046/j.1365-8711.1999.02068.x.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 Pgulski, A.; et al. «Massive pulsating stars observed by BRITE-Constellation | I. The triple system β Centauri (Agena)». Astronomy and Astrophysics, 588, 2016. arXiv: arXiv:1602.02806. Bibcode: 2016A&A...588A..55P. DOI: 10.1051/0004-6361/201527872.
- ↑ 23,0 23,1 Raassen, A. J. J.; Cassinelli, J. P.; Miller, N. A.; Mewe, R.; Tepedelenlioǧlu, E. «XMM-Newton observations of β Centauri (B1 III): The temperature structure in the hot plasma and the photosphere-wind connection». Astronomy and Astrophysics, 437 (2), 2005, pàg. 599 - 609. Bibcode: 2005A&A...437..599R.. DOI: 10.1051/0004-6361:20052650..
- ↑ Lefèvre, L.; Marchenko, S. V.; Moffat, A. F. J.; Acker, A. «A systematic study of variability among OB-stars based on HIPPARCOS photometry». Astronomy and Astrophysics, 507 (2), 2009, pàg. 1141 - 1201. Bibcode: 2009A&A...507.1141L. DOI: 10.1051/0004-6361/200912304.
- ↑ Samus, N. N.; Kazarovets, E. V.; Durlevich, O. V.; Kireeva, N. N.; Pastukhova, E. N. «VizieR Online Data Catalog: General Catalogue of Variable Stars (Samus+, 2007-2017)». VizieR On-line Data Catalog: B/gcvs., 2009. Bibcode: 2009yCat....102025S.
- ↑ Kyselka, Will; Lanterman, Ray. North Star to Southern Cross (en anglès). University of Hawaii Press, 1984, p. 59. ISBN 9780824804190.
Bibliografia
- AA.VV. L'Universo - Grande enciclopedia dell'astronomia. De Agostini, 2002.
- J,Gribbin. Enciclopedia di astronomia e cosmologia. Garzanti, 2005. ISBN 88-11-50517-8.
- Martha Evans Martin; Donald Howard Menzel. The Friendly Stars: How to Locate and Identify Them. Courier Dover Publications, 1964, p. 147.
- R. J. Tayler. The Stars: Their Structure and Evolution. Cambridge University Press, 1994, p. 16. ISBN 0-521-45885-4.
- A. De Blasi.. Le stelle: nascita, evoluzione e morte. CLUEB, 2002. ISBN 88-491-1832-5.
- C. Abbondi. Universo in evoluzione dalla nascita alla morte delle stelle. Sandit, 2007. ISBN 88-89150-32-7.
- Fred Schaaf. The Brightest Stars: Discovering the Universe through the Sky's Most Brilliant Stars. John Wiley & Sons, Incorporated, 2008, p. 288.
- Toshimi Taki. «Taki's 8.5 Magnitude Star Atlas», 2005. [Consulta: 3 dicembre 2011].
- Tirion, Rappaport, Lovi. Uranometria 2000.0 - Volume I - The Northern Hemisphere to -6°. Willmann-Bell, inc., 1987. ISBN 0-943396-14-X.
- Tirion, Sinnott. Sky Atlas 2000.0 - Second Edition. Cambridge University Press, 1998. ISBN 0-933346-90-5.
- Tirion. The Cambridge Star Atlas 2000.0. Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-80084-6.
Enllaços externs
- Un altre lloc d'informació (anglès)
