Vés al contingut

Bebe Kamin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:45, 23 ago 2024 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaBebe Kamin
Biografia
Naixement7 maig 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0436662 Allmovie: p675579 TMDB.org: 1502610 Modifica el valor a Wikidata

Bernardo Czemerinsky (Buenos Aires, 7 de maig de 1943), conegut pel seu nom artístic Bebe Kamin, és un guionista i director de cinema argentí. Ha dirigit, entre altres films, Los chicos de la guerra (1984), que va tenir molt bon acolliment de crítica i públic, i que la seva temàtica es vincula amb la Guerra de les Malvines.

Activitat professional

Es va graduar com a enginyer en electromecànica i va treballar en la Comissió Nacional d'Energia Atòmica. Quan estudiava va començar el seu acostament al cinema i va ser responsable del cineclub de la Facultat d'Enginyeria. A partir de 1969 va ser director de so de diverses pel·lícula, incloent El habilitado, Juan Lamaglia y Sra. i The Players vs. Ángeles caídos, totes de 1969.

Aproximadament entre 1970 i 1974, un petit grup d'amics, que ells mateixos van denominar Underground amb un interès comú: per una manera diferent de veure el cinema i d'assumir-lo radicalment que els diferenciaven tant de la indústria tradicional com dels altres grups contemporanis. A més de Kamin eren allí, entre altres, Edgardo Cozarinsky, Rafael Filippelli, Hugo Gil, Gabriel Bejo, Edgardo Kleinman, Néstor Lescovich i Julio Ludueña. Sobre aquesta època Bejo repetia una frase de Filippelli sobre les pel·lícules que els agradaven: ‘Si això és cinema llavors el que nosaltres fem ha de ser una altra cosa’ i agrega:

« "Hi ha tantes coses en les quals crèiem i que estan definitivament enterrades que em falten les referències per a situar (les seves) pel·lícules –i altres dels meus amics de llavors– com a tals. Però, en fi, aquests objectes estan fotografiats en una gelatina de bromur de plata sobre un suport de cel·luloide que passa la velocitat de 24 imatges per segon en un projector: llavors, diguem que són pel·lícules cinematogràfiques. Per la resta, confesso que des d'avui i aquí em costa parlar d'aquella època sense preguntar-me si no hauré imaginat tot allò”.[1] »

El 1975 va dirigir El búho, el seu primer llargmetratge, que no va ser estrenat comercialment i va ser exhibit en 1983. Posteriorment va dirigir el documental musical Adiós Sui Generis (1976) i Los chicos de la guerra (1984), un film vinculat a la temàtica de la Guerra de les Malvines, i des de llavors va alternar la direcció de films amb la labor docent.

Crítiques sobre Los chicos de la guerra

Alguns dels comentaris crítics sobre aquest film foren:

Jorge Abel Martín a Tiempo Argentino va escriure:

« «Excel·lent nivell cinematogràfic, intel·ligent plantejament argumental, cuidada realització i importants assoliments actorals»[2] »

La Nación va opinar:

« «El guió ha preferit l'anecdòtic amb criteri sumatori i no la progresion dramàtica.»[2] »

Jorge Miguel Couselo a Clarín va dir:

« «És la primera expressió en termes contemporanis extrems, referida a una ferida no cicatritzada, i encara en una certa contenció més eloqüent que els molts verbalismes a l'ús.»[2] »

La Razón va opinar:

« «Si bé és cert que alguns aspectes del film no acaben de convèncer com per exemple, la falta de verisme de les escenes de combat...continua tenint valor com a document.»[2] »

Manrupe i Portela escriuen:

« «Una d'aquestes pel·lícules de valor històric i visió recomanada tant per a un possible estudi del conflicte Malvines, com de la primera etapa de la democràcia post-processo i els seus temes. El retrat dels adolescents transmet sinceritat i frescor. Dissimulant algunes mancances de producció la pel·lícula està acceptablement narrada.»[2] »

Premis per Los chicos de la guerra

La pel·lícula va rebre els següents premis:

Festival Internacional de Cinema de Rio de Janeiro (el Brasil) (1984)
  • Premi Especial del Jurat.
  • Premi de la Joventut de la Unesco.
  • Premi de l'Associació de Crítics de Rio de Janeiro
  • Esment de l'Oficina Catòlica Internacional del Cinema
Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana. l'Havana, Cuba 1984
  • Esment Especial del Jurat.
Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva Huelva, Espanya, (1984)

Filmografia

Departament de so

Director

Guionista

Productor

Referències

  1. «Beto Nervio contra el poder de las tinieblas». [Consulta: 24 agost 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001, p. 709. ISBN 950-05-0896-6. 

Bibliografia

Enllaços externs