Banu l-Jarrah
La dinastia Jarràhida o dels jarràhides fou una nissaga sorgida la tribu Tayy de Palestina (del grup de tribus iemenites) establerta a diverses regions al desert del nord d'Aràbia i Palestina.
El primer xeic de la tribu que apareix esmentat és Daghfal ibn al-Djarrah.
El personatge principal de la família fou Mufarridj ibn Daghfal que va dominar Palestina en diversos moments.
El va seguir el seu fill Hasan ibn Mufarridj.
El seu fill Asaf ibn Hasan fou fet patrici bizantí.
Apareixen més tard els nebots de Mufarridj, Humaud ibn Mahmud i Hazim ibn Ali a Damasc vers 1065/1066 al costat de l'alida Ibn Abi l-Djann que volia ocupar la ciutat; foren capturats i portats al Caire i tancats al magatzem de banderes.
El darrer djarràhida que és esmentat fou Abu Imran Fadl ibn Rabia ibn Hazim ibn al-Djarrah que era a Bagdad i es va posar al servei del sultà seljúcida. L'atabeg Tughtegin de Damasc el va expulsar de Síria perquè jugava entre seljúcides i bizantins. Retornat a Bagdad va oferir els seus serveis per lluitar contra el mazyàdida d'Hilla, Sadaka, però després desapareix de les cròniques.