Banu l-Jarrah
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els Banu l-Jarrah, els jarràhides o la dinastia jarràhida fou una nissaga sorgida la tribu Tayy de Palestina (del grup de tribus iemenites) establerta a diverses regions al desert del nord d'Aràbia i Palestina.
El primer xeic de la tribu que apareix esmentat és Dàghfal ibn al-Jarrah.
El personatge principal de la família fou Mufàrrij ibn Dàghfal que va dominar Palestina en diversos moments. El va seguir el seu fill Hassan ibn Mufàrrij. El seu fill Àssaf ibn Hassan fou fet patrici bizantí.
Apareixen més tard els nebots de Mufàrrij, Humayd ibn Mahmud i Hàzim ibn Alí a Damasc vers 1065/1066 al costat de l'alida Ibn Abi-l-Jann que volia ocupar la ciutat; foren capturats i portats al Caire i tancats al magatzem de banderes.
El darrer jarràhida que és esmentat fou Abu-Imran Fadl ibn Rabia ibn Hàzim ibn al-Jarrah que era a Bagdad i es va posar al servei del sultà seljúcida. L'atabeg Tughtegin de Damasc el va expulsar de Síria perquè jugava entre seljúcides i bizantins. Retornat a Bagdad va oferir els seus serveis per lluitar contra el mazyàdida d'Hilla, Sadaka, però després desapareix de les cròniques.