Ervin Acél
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juny 1935 Timișoara (Romania) |
| Mort | 24 agost 2006 (71 anys) Viena (Àustria) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra |
| Activitat | 1960 - |
 
| |
Ervin Acél (3 de juny de 1935, Timişoara - 24 d'agost de 2006, Viena), director d'orquestra i pedagog distingit, era un ciutadà romanès d'origen hongarès.
Biografia
Educació
Ervin Acél va néixer a Timişoara i va estudiar a la seva ciutat natal, així com a Bucarest des de 1953 fins 1957 i Cluj-Napoca. Els seus mestres van ser Víctor Iusceanu (teoria de la música), Paul Constantinescu (harmonia), Silvia Cǎpǎṭânǎ (piano), Adriana Sachelarie i George Breazul (història de la música), Constantin Silvestri, Ion Vicolo, Antonin Ciolani Anton Ronai (direcció); va donar classes magistrals amb el director francès, Jean Fournet i la Filharmònica de la Ràdio Holandessa (Radio Filharmonisch Orkest Holland).
Debut i director d'orquestra a Oradea
Acél va començar la seva carrera com a director a Botosani el 4 d'octubre de 1960, on va estar en actiu fins al 1963 on també treballa com a professor de piano.
El 1965 es va convertir en cap de l'Orquestra Filharmònica de Oradea (Filarmonica De Stat Oradea/Nagyvárady Állami Filharmónia), on va romandre fins 1992[1]. També va actuar director administratiu de 1980 fins a 1989. Sota el seu lideratge, el conjunt s'ha convertit en una de les principals orquestres de Romania. A més dels seus nombrosos concerts, va publicar al voltant de 30 enregistraments de gramòfon. Durant el seu mandat, es va prestar especial atenció a dos importants compositors que havien viscut a Oradea: Carl Ditters von Dittersdorf i Michael Haydn. Va gravar nombroses obres de Michael Haydn, registres que abans eren desconeguts.
Per un breu període entre 1981 i 1983 va ser el director de l'Òpera i Ballet de l'Estat d'Istanbul.
Anys a Szeged
De 1991 a abril de 1999 va ser el director titular de l'Orquestra Simfònica de Szeged (Szegedi Szimfonikus Zenekar)[2], la segona orquestra més important d'Hongria. Les seves actuacions van tindre un gran èxit popular i durant aquest període, va realitzar un repertori més eclèctic que va des del barroc fins a la música moderna. Ha col.laborat amb artistes tan coneguts com: Mario del Monaco, Irene Oriver, Igor Oistrakh, Robert Soetens, Monique Haas, Magda Tagliaferro, Rosa Fein, Katia Ricciarelli, Ryszard Bakst, Dimitri Alexeev, Antonio Barbosa, Sebastian Benda, Takeihiro Hirai i molts altres. Amb aquesta orquestra va realitzar una gira extensa, donant concerts el 1997 a Portugal (on es va presentar amb la mezzo-soprano Agnes Baltsa), Rússia, Itàlia i Corea. També va dirigir l'Orquestra Estatal Saxona de Dresde (Sächsische Staatskapelle Dresden), l'Orquestra Filharmònica de Washington (Washington Philharmonic Orchestra), l'Orquestra Simfònica de Columbus (Columbus Symphony Orchestra) i va participar en nombrosos festivals internacionals com el "Giornale Musicale di Vicenza", i el Conservatori de Santa Cecília a Roma.
Acel era un consumat mestre de l'estil clàssic vienès, donant resultats notables de la música de Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Brahms i Richard Strauss. Posseïa una tècnica de realització fabulosa, un temperament artístic extraordinari, i un refinat sentit per al so orquestral, l'equilibri i el color, també va ser un intèrpret inspirat del repertori rus i francès i, a més, un especialista de la música de Béla Bartók.
Docència a Viena
Ervin Acél va ser un destacat docent de la direcció orquestral, en primer lloc va organitzar classes magistrals per als directors joves a Romania (Băile Felix) des de 1983, a Hongria (Szeged) des de 1992 a 1999, i a Àustria (Viena) a partir de 1996. Aquests cursos es van fer molt coneguts a nivell internacional, atraient a nombrosos estudiants d'arreu del món. Acel, un políglota, va establir una relació fàcil amb els grups multinacionals dels estudiants, alternant amb facilitat entre anglès, alemany, italià, francès i també les seves dues llengües maternes, hongarès i romanès. El seu mètode d'ensenyament era molt considerat i els resultats, impressionants. Va ser molt admirat i estimat pels seus alumnes, a qui va anomenar "els meus fills". Des de 1996, va ensenyar Acel direcció d'orquestra en el famós Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena (antigament l'Acadèmia de Música i en l'actualitat la Universitat de Música de Viena) en conjunt amb el director austríac, Leopold Hager, fins que va morir el 2006. Durant aquest període també va donar classes magistrals d'estiu a Viena, a la Musikseminar Wiener i també a Itàlia.
A Itàlia va actuar a Castelgandolfo, a Roma per al Papa Joan Pau II, interpretant les Danses de Galanta de Zoltán Kodály amb la Philharmonia Hungarica[3]. A més de les seves responsabilitats docents a Viena, les va seguir duent a terme a Oradea (des de 1999), Satu Mare, Timişoara i altres ciutats romaneses i hongareses, així com una gira per Àsia (Corea, Taiwan, Japó). Després d'una llarga malaltia. Acel va morir el 24 d'agost de 2006 a Viena. Va ser enterrat a la seva ciutat natal Kőszegszerdahely prop de Kőszeg (Hongria).
Va gravar no menys de 40 enregistraments, dels quals, però, només 8 han aparegut en CD.