Vés al contingut

Aranya blanca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:45, 27 feb 2011 amb l'última edició de TXiKiBoT (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuAranya blanca
Trachinus draco Modifica el valor a Wikidata

Aranya blanca de Giglio illa, a la costa de la Toscana Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198719 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaTrachinidae
GènereTrachinus
EspècieTrachinus draco Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Epònimdrac Modifica el valor a Wikidata

L'aranya blanca, l'aranya monja o el dragó (Trachinus draco) és un peix de la família dels traquínids molt perillós per als banyistes: el seu verí produeix insuficiència respiratòria i dolor.

Morfologia

  • Talla: màxima de 45 cm, comuna entre 10 i 30 cm.
  • Cos allargat i comprimit.
  • Peduncle caudal curt.
  • Escates cicloides, disposades en files oblíqües sobre els flancs.
  • Línia lateral rectilínia i que consta de 80 a 83 escates.
  • Cap petit i compacte; musell curt.
  • Els ulls es troben situats a prop del perfil dorsal; marge anterosuperior amb 2 o 3 espines.
  • Boca oblíqua, no protràctil.
  • Dents petites sobre les mandíbules i el paladar.
  • L'opercle presenta una gran espina que està connectada amb una glàndula verinosa; 15 branquispines sobre el braç inferior del primer arc branquial.
  • Dues aletes dorsals; la primera, curta i espinosa que també connecten amb una glàndula verinosa, i la segona, més llarga, està formada per radis tous.
  • L'aleta anal, llarga, amb espines i radis tous.
  • Les pectorals, més o menys, arrodonides.
  • Les ventrals, en posició jugular.
  • L'aleta caudal, una mica escotada.
  • Coloració del dors marró verdós amb taques fosques al cap.
  • Flancs de color blanc groguenc, amb nombroses línies marrons, blaves i grogues oblíqües.
  • Regió ventral blanca.
Exemplars d'aranya blanca.

Comportament

Espècie bentònica sobre fons de sorra i de fang, des de la línia de costa fins als 300 m, però sobretot, entre els 5 i 10 m.

S'alimenta de petits invertebrats, sobretot crustacis.

La reproducció té lloc entre primavera i estiu; la primera maduresa sexual es produeix quan tenen 3 anys.

Distribució geogràfica

S'estén arreu de la Mediterrània i de la Mar Negra. A l'Atlàntic Oriental, des de Noruega fins al Senegal, incloent-hi les illes Madeira i Canàries.

Espècie comercial de carn, relativament apreciada, que forma part de la morralla.

Pesca semiindustrial i artesanal. Es captura amb arts de platja, d'arrossegament, tremalls, palangres de fons i línies de mà.

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.

Referències

Il·lustració d'una aranya blanca de l'any 1898.

Enllaços externs